Situació
El castell, també anomenat de Sant Salvador, és situat al cim més alt de la serra de Rodes, a uns 670 m d’altitud. Des d’aquesta fortificació hom veu a sota el monestir de Sant Pere de Rodes, tota la badia del Port de la Selva i també la plana de l’Alt Empordà i una gran extensió de mar.
Vista del conjunt de les ruïnes del castell de Verdera.
J. Todó-TAVISA
Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell amb la muralla en primer terme.
F. Tur
Mapa: 259M781. Situació: 31TEG139836.
Des del costat de l’entrada del monestir de Sant Pere de Rodes, surt un corriol força fressat, que fent ziga-zagues s’enfila fins al cim de la muntanya i entra al castell per l’angle nord-oest. (JBM)
Història
L’any 904 ja surt esmentat un “castrum quod dicunt Verdaria”, que l’any 928 rep el nom més llatinitzat de “Viridaria”.
L’any 974, el comte Gausfred de Rosselló i Empúries cedí el castell de Verdera al monestir de Sant Pere de Rodes, juntament amb d’altres importants drets i béns (“donamus… ipsum castrum quod dicunt Verdaria”). En alguns documents d’aquesta època és esmentat precisament el cenobi amb relació al castell: “subtus castro Verdaria, super mare, in montem qui dicitur Rodas” (any 977). A les butlles dels anys 974 i 990 i al precepte reial del 982 és confirmada la possessió del castell per part de l’abadia de Rodes.
Aviat, però, els comtes d’Empúries es degueren penedir d’haver cedit un castell tan estratègic dins el comtat. Havent ja canviat la mentalitat, sembla que el comte Hug I d’Empúries s’apropià d’aquesta fortificació, fet que arribà a ésser motiu que el papa Benet VIII adrecés a aquest comte una butlla amenaçantlo amb l’excomunió si no tornava el castell.
Aquesta apropiació sembla que es produí cap els anys 1007 o 1008 i en foren autors el comte Hug I i també el seu germà el comte Guislabert de Rosselló.
L’any 1279, ja surt esmentada l’església de Sant Salvador, situada al cim de la muntanya del castell i que depenia també del monestir. Aquesta església romànica ja havia estat edificada en una data anterior a aquesta primera notícia.
L’any 1283, segurament quan l’antic castell ja estava ben abandonat i molt malmès, el comte Ponç Hug d’Empordà ordenà que s’edifiqués un castell, on hi havia hagut l’antiga fortificació de Verdera. Segons A. Paz i Melià, això fou fet amb una certa oposició dels abats del monestir de Sant Pere de Rodes. Malgrat tot, aquest cop es degué arribar a un acord. Sembla, segons Joaquim Botet i Sisó, que, per un document del 1283, s’establí una concòrdia entre el comte i el bisbe, per la qual el primer es comprometia, en principi, a tornar el castell al cenobi al cap de tres anys.
Degué ésser en aquesta època que el, de fet, nou castell prengué el nom de Sant Salvador. En un document del comte d’aquesta època hom parla del lloc de Sant Salvador, que antigament era anomenat castell de Verdera. Segons Antoni Papell, aquesta escriptura fou signada pel capità del castell anomenat Guillem Alfares.
Durant la croada contra Catalunya de l’any 1285, aquest castell de Sant Salvador, que, de fet, depenia del comte d’Empúries, fou ocupat pels francesos durant un temps. Com diu Desclot, en la seva Crònica, “aquella força no era bé establida de vianda, e així aquells que dins eren reteren-se a bona mercè del rei de França e al cardenal”.
Segons Francesc Monsalvatje, en un document de l’any 1298, hi ha una queixa de l’abat de Sant Pere de Rodes al bisbe de Girona, a causa de les moltes opressions i injúries que el comte d’Empúries feia a l’abat i al monestir. Malgrat això —o segurament a causa d’això—, el comte d’Empúries, en el seu testament de l’any 1309, establí la deixa d’una quantitat de 10 000 sous a l’abadia de Sant Pere de Rodes, com a indemnització per haver construït i tingut el castell de Sant Salvador (o de Verdera). De fet, els comtes, lògicament, continuaren utilitzant la fortalesa, tot i el pacte del 1283.
Segons Santiago Sobrequés, el comte Joan I d’Empúries es féu edificar una habitació al cim de la muntanya de Rodes, al castell de Sant Salvador. En l’època d’aquest comte, l’any 1393, hi havia un capità d’aquest castell anomenat Bernat Costa, que cobrava 400 sous cada any com a salari.
En un document de l’any 1474, es diu que l’abat de Sant Pere de Rodes tenia un castell “apellat de Senct Salvador… lo qual castell com sia fort, aguila i guarda de l’Ampurdan”. (JBM)
Castell
Esquema de la planta del castell, amb l’església, segons Pere Domènech i Roura.
Actualment, al cim de la muntanya de Verdera es conserva una església, una construcció de planta rectangular que s’hi adossa i un conjunt de muralles que clouen el planell del castell, especialment a la banda de tramuntana i de llevant; al costat més meridional, el mateix cingle devia fer bàsicament de defensa natural. La superfície closa per les muralles és d’uns 1 800 m2.
Mentre l’església és clarament romànica, les construccions militars sembla que foren edificades ja al final del segle XIII, vers l’any 1283, segurament molt a prop de l’indret on hi havia hagut l’antic castell de Verdera de l’alta edat mitjana, que és molt possible que en època romànica ja fos abandonat. Segons els darrers estudis de J. Badia, no gaire lluny, a la mateixa carena, hi ha les restes d’un recinte, que pot ésser d’època visigòtica.
Amb relació a les fortificacions del castell de Sant Salvador, del segle XIII, cal destacar una torre o construcció de planta rectangular situada a la façana de ponent de l’església, el llenç de muralles del nord-est amb set bestorres —tres de les quals són de planta semicircular—, la torre del portal d’entrada i una torre situada a l’angle sud-oest del conjunt castral, i que a causa de les característiques del terreny presenta unes formes arrodonides, tant a l’exterior com, en especial, a l’interior, i és coberta amb una volta de mig punt, on hi ha restes de l’encanyissat.
A l’angle nord-oest hi ha una bestorre rectangular i al seu costat el portal d’entrada, format per dos arcs de mig punt, composts de dovelles petites i separats per l’espai destinat al rastell.
De les set bestorres de la façana septentrional, quatre són rectangulars o bé lleugerament trapezials, a causa de les característiques abruptes del terreny, i tres són semicirculars. Sembla que l’existència d’aquestes torres de flanqueig, amb una alternància de les formes arrodonides amb les rectes ja respon a una estructura defensiva tardana, ja posterior a les croades, segons Lluís Monreal i Martí de Riquer. Així mateix, el sistema constructiu ja correspon també, més aviat, a les característiques dels edificis d’època gòtica. Les bestorres de planta semicircular presenten un lleuger talús a la part inferior. Al llarg de tota aquesta façana, que s’ha conservat amb una alçada, en alguns llocs, força considerable “uns 10 m” hi ha un gran nombre d’espitlleres. Les pedres de tots aquests murs, llevat de les situades als caires o a les espitlleres, són de llicorella del lloc, molt poc treballades. Als angles, en canvi, hi ha carreus ben escairats i treballats.
A l’exterior del recinte, prop de l’entrada principal, hi ha una cisterna de 7 m de llarg per 4 m d’ample, coberta amb una volta apuntada, segurament de la mateixa època que el conjunt del clos.
A l’interior del recinte castral, a poca distància de l’església, cap al nord-est, hi ha, segons Joan Badia, alguns fragments constructius molt minsos, simples prominències de pedres i de morter, sense gairebé cap forma definida. En d’altres llocs, hom també pot identificar amb dificultat d’altres rastres de fonaments. Potser alguna d’aquestes parets podia pertànyer a construccions anteriors o a dependències del castell. (JBM)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas del condado de Besalú, vol. XI, Olot 1900, pàg. 459.
- Joaquim Botet i Sisó: Província de Gerona, dins Geografia General de Catalunya, Barcelona s. d., pàg. 540.
- Antoni Papell: Sant Pere de Roda, Figueres 1930, pàg. 69.
- Luis Monreal i Martí de Riquer: Els castells medievals de Catalunya, vol. 1 (L’Empordà), Barcelona 1955, pàgs. 153-159.
- Pere Català i Roca, Miquel Oliva i Prat i Miquel Brasó: Castell de Sant Salvador o de Verdera i notícia castellívola de Sant Pere de Roda, dins Els castells catalans, vol. 2, Rafael Dalmau. Editor, Barcelona 1969, pàgs. 502-512.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 42-47.