Situació
Hom troba els vestigis molt destruïts d’una edificació al paratge de la Farella, que és un ampli replà elevat i dominant, sobretot vers llevant i migdia, que és a llevant del coll de l’Alzeda o del Fitor, més amunt del pla de les Gates, als contraforts orientals del puig Alt que davallen vers el litoral de la badia de Monjoi.
Mapa: 259M781. Situació: 31TEG172791.
Per arribar-hi, la ruta más fàcil es pot fer agafant la carretera de Roses a Montjoi, de la qual, prop del mas Marès, surt, vers tramuntana, una pista de terra que puja cap a la base militar del Pení. Cal seguir-la fins al coll de L’Alzada o del Fitor, pel qual passava un vell camí anomenat dels Francesos. Des d’aquest punt, on hi ha el petit dolmen dit la Tomba del General, hom pot a ibar a la Farella caminant cap al sud-est. Les ruïnes són poc v ibles, arrecerades de tramuntana per un marge rocós al qual fou adossada la construcció. Es troben en un ampli espai que avui és erm, en la major part esglaonat per feixes d’antigues vinyes fetes amb paret seca.
Història
Si bé no hi ha notícies històriques que es refereixin concretament a aquestes ruïnes —deixant de banda la seva possible relació amb el lloc monàstic de Magrigul—, sí que són esmentats l’indret de la Farella i el proper coll d’Alzeda, ja al segle XII. En un document datable entre els anys 1137 i 1154, pel qual el comte PonçII d’Empúries concedí les lleudes del mar, entre el cap de Creus i la Muga, a més d’altres delmes al monestir de Santa Maria de Roses, s’hi llegeix: “…ascendit per ipsa serra súper domos lohannis lohanni usque locum que vocatur Farela et descendit ad collum de Ulzeda. sicut aque undique discurunt”(*).
Ruïnes
Vestigis d’una construcció.
J. Badia
Els vestigis de construcció són molt destruïts. Es tracta d’un edifici bastit amb pedres posades en sec. Els murs, d’una amplada que varia entre 80 i 60 cm, s’hi mantenen en una alçada minsa arreu del conjunt ed icat, que gairebé enlloc no sobrepassa els 60 cm. Els munts d’enderrocs i la vegetació arbustiva dificulten molt l’observació d’aquestes restes.
Hom pot establir que l’edifici tenia una planta rectangular, sense gaires irregularitats, d’una llargada aproximada d’uns 25 m. Es pot seguir força bé el traçat dels murs perimetrals. A l’interior, diversos basaments de murs assenyalen una divisió, almenys en nou estances, en general estretes i allargades, de mides diverses. L’edifici s’adossava a un marge de roca pel costat de tramuntana. S’hi veuen els espais d’unes estretes portes interiors.
Als reduïts fragments d’aparells encara visibles, les lloses de llicorella, sense treballar, es disposen de manera irregular, però en general són planes i ben ajustades. També, en diferents punts, les mateixes lloses són inclinades en un sol sentit i a voltes assenyalen un opus spicatum força ben marcat.
Cal suposar que, com en altres casos semblants del territori, les restes d’aquest edifici s’acabaren de malmetre en aprofitar-ne p res per a construir les feixes de vinya de l’indret, avui ermes. La prospecció a l’àmbit de les ruïnes i de l’entorn, malgrat les bardisses, proporciona fragments molt erosionats de terrissa grisa.