Situació
Una de les tombes de la necròpolis.
E. Carreras
Restes d’un conjunt de sepultures que són visibles a la vorera occidental de la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries entre la vila de Sant Pere Pescador i el quilòmetre 10, exactament al punt quilomètric 9,825. L’indret pertany al sector ponentí del paratge dit el Serradar, dins el terme municipal de Sant Pere Pescador.
Mapa: 258M781. Situació: 31TEG069738.
Necròpoli
Les sepultures foren posades accidentalment al descobert l’estiu de l’any 1986 en aprofundir i netejar els desguassos de les voreres de la carretera. Actualment hom hi pot comprovar l’existència segura de tres sepultures de lloses i fragments d’altres.
Les sepultures descobertes —parcialment— són del tipus de cista o caixa feta amb lloses verticals de llicorella negrosa, força primes i llargues, tallades amb una certa cura. La majoria han aparegut molt fragmentades. La forma d’aquestes tombes és, aparentment, rectangular, força allargada; segurament totes eren de les mateixes característiques.
Les tombes descobertes es troben, més arrenglerades o menys en sentit nord-sud, separades per distàncies curtes, irregulars. Presenten una orientació est-oest; almenys les que són ben identificables. D’altra banda, segons uns testimonis presencials de les troballes, que hem pogut interrogar, els esquelets que hi aparegueren —n’ignorem el nombre— tenien el cap situat al costat de llevant. Aquestes restes humanes han desaparegut.
De la sepultura 1 —segons els plànols— resta visible, al fons del rec de la vorera, l’extrem occidental amb una part de les dues lloses laterals i una llosa transversal als peus que senyala, en planta, un rectangle força regular. La núm. 3 té la mateixa situació, però a un nivell poc menys profund; hi són parcialment visibles les dues lloses laterals i una de coberta, trencada, encara in situ.
De la tomba 8 només es veuen les lloses laterals en secció, al marge de la vorera.
El mateix succeeix amb el conjunt de fragments de pedra núm. 2, que semblen correspondre a una llosa lateral i dos trossos de coberta d’una altra tomba. Finalment, els grups de fragments de lloses 4, 5, 6 i 7, encastats al mateix marge semblen indicar l’existència i situació d’altres sepultures molt destruïdes.
L’estat actual de les restes no permet comprovar la longitud ni tampoc la profunditat exacta de cap de les tombes. L’amplada, a les tres més identificables, oscil·la entre els 46 i els 60 cm, mides exteriors. El gruix de les lloses, molt regular a totes elles, oscil·la al voltant dels 5 o 6 cm.
Per la tipologia cal situar, probablement, aquestes sepultures dins el segle XI.
La condició fortuïta de la troballa ha motivat que les tombes localitzades hagin quedat molt destruïdes. Les pluges i la vegetació acabaran per anorrear, molt aviat, els vestigis avui visibles. En un dels accessos de la carretera als camps de conreu que hi ha en aquest lloc —pontarrons sobre el rec de la vorera— són visibles dues lloses de les sepultures, encastades a l’encofrat. Hi foren utilitzades com a material de construcció.
La descoberta casual ha permès de conèixer l’existència i la situació del conjunt d’enterraments, que no podem relacionar de manera clara amb un hàbitat proper concret. L’excavació del terreny on han aparegut les restes, al costat de la carretera, seria molt interessant per al coneixement d’aquesta necròpoli i del poblament alt-medieval de la zona. Entenem que aquest estudi arqueològic hi és urgent, ja que les sepultures es troben en un lloc molt transitat.
Bibliografia
- J. Badia i Homs, B. Bofarull i Gallofré, E. Carreras i Vigorós i M. D. Pinero i Costa: Restes d’una necròpoli alt-medieval a Sant Pere Pescador, “Hora Nova”, Figueres (en premsa).