Situació
Un aspecte de les ruïnes del castell, una construcció probablement del segle XIII.
J. Bolòs
Al cim de la carena, a l’anomenat puig de la Roca, uns 2 km a llevant de la població de Terrades, hi ha situades les restes de l’antic castell, anomenat també el Castellot de Terrades.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG868845.
Sortint de Terrades, cal agafar la carretera de Llers. Després d’una pujada, hom pot veure a davant l’ermita de Sant Sebastià; al trencall següent, a mà dreta, cal agafar un camí carreter, que I travessa uns camps, passa pel costat d’una casa abandonada i segueix una carena coberta d’alzines. Finalment, sense deixar la 3 carena i seguint un camí envoltat de parets de pedra seca, hom arriba a les ruïnes del castell. (JBM)
Història
Les ruïnes que actualment la gent del poble de Terrades anomena el Castellot s’han volgut relacionar amb el castell de la Roca o el castell de Terrades. Segons un document de l’any 1272, el castell de Terrades, possiblement aquest Castellot, fou lliurat per l’infant Pere, en nom del rei Jaume I, a Dalmau de Rocabertí, com un dels castells bescanviats en un acord de permuta. Segons això aquest castell devia dependre abans de la corona.
També, però, es pot relacionar aquesta fortificació del Castellot amb l’anomenada bastida de Roca Grallera, que sembla que també era situada al terme de Terrades i que no era la mateixa construcció que el castell; l’any 1292, Dalmau de Rocabertí reclamà aquesta bastida de Roca Grallera d’acord amb els drets que tenia en aquest terme de Terrades. En aquesta bastida hi havia un castlà i deu servents.
En un inventari dels castells i les forces de l’Empordà realitzat per Jaume II, l’any 1293, durant la guerra amb els reis francesos, s’esmenta que a la bastida de Roca Grallera de Terrades hi havia deu homes com a guarnició. (JBH)
Torre
Actualment, al voltant dels fragments de parets del castell que s’han conservat hi ha força munts de pedres. Els murs que han arribat fins a nosaltres devien correspondre segurament a una torre de planta rectangular, de la qual, tanmateix, només es conserva un tros del costat llarg, orientat vers tramuntana, que ara fa 5,5 m, i un fragment de mur més curt, a ponent, amb una longitud de només uns 3 m. El gruix de la paret de tramuntana és de 95 cm. La seva alçada màxima actual és d’uns 8 m.
A la part alta del mur, a la cara meridional, s’endevina l’arrencada d’una volta, en la qual encara són visibles les empremtes deixades per les llates en fer l’encofrat.
Els carreus d’aquesta construcció, lleugerament escalabornats, però poc treballats, bé que arrenglerats, són de mida mitjana (uns 15 cm d’alt per uns 30 cm de llarg), tot i que n’hi ha de més grossos (30 cm d’alt per 45 cm de llarg), especialment a la part inferior dels murs. El morter que uneix aquestes pedres és de força mala qualitat i inclou nombroses pedretes. Formant part del reble, a l’interior de la paret, fins i tot hom pot trobar algun fragment de teula.
A tot el voltant d’aquesta construcció, segurament principal, hi ha restes de murs enrunats, especialment cap a migjorn i a llevant. En aquest costat oriental, a pocs metres, fa pocs anys encara es veia un altre mur, poc alt, segurament avui amagat sota els matolls.
És possible que la construcció principal fos encerclada per un recinte, del qual, però, no es veu clarament res.
Per les característiques de l’aparell constructiu de la volta i també per l’existència del fragment de teula dins el mur de la torre hom pot pensar que es tracta d’un edifici de vers el segle XIII. (JBM)
Bibliografia
Bibliografia sobre la història
- Pere Català i Roca i Armand de Fluvià: Els castells catalans, vol. II Rafael Dalmau, Editor. Barcelona 1969, pàg. 572.
Bibliografia sobre la torre
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 344 i la fotografia de la pàg. 348.