Situació
Un pany de mur de la Força de Torroella de Fluvià.
F. Tur
Torroella de Fluvià és un poble situat en un terreny planer, format per tres veïnats separats uns centenars de metres. Un d’ells, anomenat la Força, havia estat clos per unes muralles. L’altre, anomenat la Vila, situat a llevant de la Força, es creà al voltant de l’església romànica. El tercer, que és a ponent de la Força, rep el nom de carrer del Clot dels Burros i és d’època moderna.
Mapa: 258M781. Situació: 31TEG035693.
Per anar a Torroella de Fluvià hom pot seguir la carretera comarcal de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou. Aquesta població es troba entre Viladamat i Vilamacolum, un cop passat el Fluvià. També hi passa la carretera local de Sant Pere Pescador a Sant Miquel de Fluvià.
Història
El lloc de Torroella (“villa Torrecella”) és esmentat entre els alous del magnat Riculf l’any 959, en el testament del comte Gausfred de l’any 989 i en una butlla papal de l’any 974 a favor de Sant Pere de Rodes.
En les Rationes decimarum de l’any 1279 ja surt esmentada l’església de Torroella de Fluvià.
A causa de l’aiguat de l’any 1421 s’ensorraren moltes construccions del poble de Torroella de Fluvià. Un document de l’època diu que la inundació “derruí e derrocà Vilamacolum e Torruella de Fluvià”, on morí molta gent. Al veïnat de la Força, moltes de les cases actuals foren construïdes sobre els vestigis de les anteriors al desbordament del riu del segle XV.
Les muralles
El barri de la Força, que havia estat circuit per unes muralles, s’estén al llarg d’un carrer orientat de migjorn a tramuntana. La major part de les cases que s’arrengleren a banda i banda d’aquest estret carrer de la Força són del segle XVI. Hi ha, però, restes que permeten d’endevinar les fortificacions que tingué aquesta població.
A l’extrem meridional de la Força hi ha la torre de Ca l’Albanyà, que actualment és adossada a la casa d’aquest mateix nom. Aquesta torre és de planta quadrada, construïda amb carreus grossos, ben escairats i ben arrenglerats.
A la banda de llevant d’aquest barri hi ha alguns altres vestigis de la muralla, que són part de la tanca del pati posterior de Can Maset. Hi ha un fragment de llenç encarat a llevant, que forma angle recte amb un altre d’encarat a migjorn. És possible que en aquest angle del recinte hi hagués també una torre. Aquests murs s’han conservat en una longitud d’uns 4 m a cada costat del caire i en una alçada d’uns 3 m. Hi són visibles tres espitlleres llargues a la banda de llevant i dues més al costat meridional. L’aparell constructiu d’aquests murs és molt semblant al de la torre de Ca l’Albanyà, situada a uns 80 m.
D’acord amb allò que s’ha conservat, sembla que la muralla de la Força tenia una planta llarga i estreta, allargada de migjorn a tramuntana.
Per la semblança del parament d’aquestes construccions amb l’aparell constructiu de l’església parroquial de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià, tant amb relació a les mides i les formes, com també pel mateix tipus de pedra, de color gris fosc, cal datar aquestes restes de la muralla cap al segle XII o el XIII. Aquestes construccions defensives, com la resta dels edificis del lloc, degueren restar força malmeses arran de les inundacions del segle XV.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 349-352.