Situació
Interior de la nau de l’església des de llevant vers ponent, amb la porta d’entrada, oberta a aquesta façana.
J. A. Adell
L’antiga Església Vella de Sant Andreu es troba al poble de Vila-robau, situat vers l’extrem nord-oest del municipi de Ventalló, al cim d’un tossal de poca elevació i prop de la riba dreta del Fluvià.
Mapa: 296M781. Situació: 31TEG008683.
Per anar-hi hi ha un camí de terra que cal agafar a la carretera de Sant Miquel de Fluvià a Sant Mori, un cop passat el pont sobre el Fluvià, a mà esquerra. Un altre camí hi porta des del poble de Ventalló. L’església és de propietat particular; per entrar-hi cal demanar-ho a la casa veïna. (JBH-MLIC)
Història
Hi ha hagut una confusió entre els llocs i les esglésies de Vila-robau i de Palol de Fluvià, masia i antic poble situat a l’altre costat del riu, que pertany actualment al municipi de Torroella de Fluvià. Antigament, Vila-robau i Palol de Fluvià formaven un sol districte parroquial, la parròquia del qual era Sant Genís de Palol, mentre que Sant Andreu de Vila-robau li era una capella agregada. Així s’indica en les visites parroquials antigues. Potser l’origen d’aquests malentesos es troba en el fet que alguns documents relatius a Palol de Fluvià citaven el lloc amb el terme de “Palol de Vila-robau”.
En el nomenclàtor que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona s’esmenta l’Ecclesia de Vilarobau; la referència, però, hi és afegida a continuació del nom de la parròquia de Sant Genís de Palol de Fluvià, amb lletra que hom considera del segle XV. En la visita pastoral feta pel bisbe Bertran l’any 1420 a la parròquia de Sant Genís de Palol es diu que també visità “la Capella de Sant Andreu fundada en els límits de la parròquia”. D’altra banda, el bisbe Boyl, que visità la mateixa parròquia els anys 1508 i 1514, ordenà cada vegada que se celebressin nou misses a l’any “en la capella de Vilarrobau”. Diverses visites pastorals fetes entre els anys 1544 i 1554 ens donen, així mateix, informació sobre la capella de Vilarobau.
L’any 1753 l’església de Sant Andreu de Vila-robau és anomenada sufragània de Palol. El 1606 ja era parròquia, però unida a la de Sant Mori, mentre que en aquesta data Sant Genís de Palol era una simple sufragània de l’esmentada parròquia de Sant Mori.
Amb posterioritat, dintre el mateix segle XVII, l’església de Sant Andreu de Vila-robau es convertí en parròquia del tot independent i la de Sant Genís de Palol restà desafectada de culte en una data indeterminada.
Actualment a Vila-robau es conserven dues esglésies: l’antiga, del segle X, avui sense culte, i la del segle XVIII, actual parròquia, on fou traslladada l’advocació de sant Andreu. (JBH-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, un edifici amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular ultrapassat.
J. A. Adell
L’Església Vella de Sant Andreu de Vila-robau és d’una nau capçada a llevant per un absis de planta de ferradura ben marcada. És un edifici de dimensions reduïdes (10,25 m de llargada i 3,60 d’amplada a la nau, mides interiors).
La nau és coberta amb volta de canó seguit i l’absis té una volta de quart d’esfera que s’obre directament vers la nau, sense un arc triomfal destacat.
A la façana de ponent hi ha la porta d’un sol arc de mig punt —fins i tot una mica rebaixat— sobre muntants avançats de manera ben destacada. L’arc és fet amb pedres només trencades, de mida petita, com a dovelles; en els muntants alternen grossos carreus mal tallats i lloses estretes i llargues, desbastades. Al damunt hi ha una finestra d’una sola esqueixada que té l’arc malmès, si bé sembla que també era de muntants avançats. La porta no és ben centrada, ja que és una mica desplaçada vers migdia i, en canvi, sí que ho és la finestra, la qual, per tant, no resta exactament dins el mateix eix vertical.
Al fons de l’absis hi ha una altra finestra d’un sol biaix que ha estat malmenada i modificada; l’arc intern conserva vestigis de la forma original, de muntants avançats o banquetes.
La testera de capçalera de la nau és molt destacada i, sota el vèrtex, el mur és perforat per un arquet de lleugera ferradura. Es tracta d’una espadanya primitiva, d’estructura certament singular.
A cada costat i a l’extrem oriental de la nau foren afegides dues capelles laterals simètriques, segurament del segle XVI. Exteriorment, la capella resta parcialment amagada perquè hi foren adossats edificis a migdia i a tramuntana de la nau i de l’absis.
L’interior de l’església és totalment cobert d’arrebossats que contenen rastres de pintures murals a les capelles laterals tardanes i a l’absis, les quals, sembla que són de diferents èpoques. Sens dubte fora interessant el seu estudi, previ a una, potser recomanable, recuperació. Per aquest motiu l’aparell només es pot observar als paraments que resten al descobert a l’exterior de l’edifici.
Ha estat construït seguint una tècnica d’arrel molt antiga, a base de pedres lligades amb abundant morter. Les pedres són de totes mides, en general petites, sense cap treball o només trencades, les quals donen un aparell del tot irregular, amb el morter molt visible a les juntures; les cantonades són fetes amb lloses trencades, no gaire grosses, posades al llarg i de través. L’aspecte de la construcció és d’una gran rusticitat.
L’esglesiola respon a les formes arquitectòniques populars del segle X, com a mostra dels primers temples on reapareix la planta semicircular —ultrapassada en els més antics, com en aquest cas—, de les capçaleres. Com ja hem indicat es tracta d’un edifici d’una gran simplicitat, propi d’una petita comunitat del món rural. A la mateixa comarca hom la pot comparar amb altres petites esglesioles que podem considerar coetànies, com Sant Pere del Pla de l’Arca o Sant Genís del Terrer.
L’església és de propietat particular, com l’antiga rectoria veïna. A l’espai que fou cementirial, a llevant, hi ha actualment un jardí. Pels anys 1978-80, per iniciativa del Grup d’Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès de Figueres s’hi feren unes obres d’acondiciament. Hom reobrí la porta antiga, que era tapiada, i s’eliminaren unes obertures tardanes del costat de migdia; també es netejà l’interior.
Entre les restes de decoració mural pintada, a la base de l’hemicicle absidal, s’observen vestigis de la representació d’un cortinatge, possiblement rastres de decoració d’època romànica o poc posterior. (JBH)
Bibliografia
- Miquel Oliva i Prat: Noticias sobre iglesias prerrománicas gerundenses, “Revista de Gerona”, VIII núm. 20, Girona 1962, pàgs. 78-79.
- Joan Badia i Homs: Aportacions a l’estudi del pre-romànic empordanès, “Revista de Gerona”, XXIII, núm. 78, Girona 1977.
- J. Fontaine: L’art pré-roman hispanique, vol. 2, L’art mozarabe, col·l. “Zodiaque”, Sainte-Marie de la Pierre-qui-vire, Yonne 1977, pàg. 404.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 375-376 i 382.
- Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, Pàgs. 213-214.
- Eduard Junyent i Subirà: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial Edicions Catalanes - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, “Textos i Estudis de Cultura Catalana”, núm. 3, Barcelona 1983, pàgs. 206-207.