Situació
Des del castell i l’església de Sant Feliu de la Garriga, un camí de terra porta, vers el nord-oest, fins a la font de l’Ermedàs, situada a uns 300 m. També s’hi arriba per un altre camí, des de Palauborrell. L’indret és una petita clotada, actualment envoltada pel bosc. Hi raja la font, que fou arranjada amb un mur d’obra al segle XVII.
Mapa: 296M781. Situació: 31TEG043635. (MDPC-JBH-BBG-ECV)
Edificis
Les ermites han estat identificades gràcies al topònim Ermedàs, el qual, curiosament, Josep Maranjas, en la seva obra erudita publicada l’any 1803(*) interpretava que era originat pel fet d’haver-s’hi abeurat les “armades” de Cató.
A llevant de la font de l’Ermedàs hi ha excavades les dues petites cavorques que hom pot identificar amb ermitatges, al marge d’una terrassa una mica enlairada sobre un torrent, encarada a migdia, enfront del camí que porta a Sant Feliu de la Garriga vers el mas de les Planes, també anomenat mas Notari. En aquest mas, com a Sant Feliu de la Garriga, a Palauborrell o al paratge de les Mulleres, hi ha restes d’establiments d’època romana.
Aquestes dues ermites rupestres podrien haver estat acompanyades d’altres actualment desaparegudes per esllavissaments del marge de terra i roca molt descomposta.
L’Ermita 1, té l’antic ràfec destruït. Actualment fa 1,30 m de fondària, 1,65 m d’alçada màxima i 1,15 m d’amplada màxima. L’orientació de l’entrada és al sud-est. La seva planta és irregularment semicircular i l’alçat pren la forma ovalada. S’accedia a l’ermita per un esglaó artificial de 10 cm d’alt; al fons del reduït espai hi ha un banc o pedrís tallat, de 25 cm d’alt, que fa 80 × 47 cm, darrera d’ell hi ha les restes d’un armariet excavat.
L’Ermita 2, a uns 5 m de distància vers el nord-est, és evident que tenia una forma i dimensions molt semblants. Resta, però, molt destruïda i coberta de terra.
És difícil d’establir un moment cronològic concret per a aquestes cavitats artificials, però entenem que la seva identificació amb ermites medievals és la correcta; segurament cal considerar-los d’època alt-medieval, sense poder precisar-ne res més. És significativa la presència d’abundants bocins de terrissa grisa, en general de coloració força fosca, en el terreny del voltant. Tanmateix, també s’hi ha recollit ceràmica campaniana, en relació amb l’ocupació més antiga de la rodalia.
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàg. 477.
- Miquel-Dídac Pinero, Benjamí Bofarull i Pere Garriga: Introducció a l’estudi del mapa arqueològic del terme d’Albons, “Estudis sobre temes del Baix Empordà”, n.° 2, Institut d’Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols 1983, pàgs. 29-40.