Situació
Interior de la nau de l’església, amb la capçalera al fons, l’amplada de la qual és la mateixa que la de la nau.
F. Tur
L’església parroquial de Sant Cebrià és emplaçada al centre de la població de Vilafant, que és 2,5 km al sud-oest de Figueres, a les terres lleugerament accidentades que limiten a ponent la plana de l’Alt Empordà, prop de la riba esquerra del Manol.
Mapa: 258M781. Situació: 31TDG950775.
Per arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal de Figueres a Besalú i Olot, que passa per Vilafant. També hi arriba una carretera local des de la vila veïna de Borrassà. (JBH)
Història
El lloc de “Villa Fedanti” és esmentat en una butlla del papa Benet VIII l’any 1017, a favor de l’abadia de Sant Esteve de Banyoles, a la qual confirmà diverses propietats.
L’any 1020 el comte Bernat Tallaferro deixà al seu fill Berenguer “ipsum alodem quem habebat infra terminos de villa Palaciol, sive in villa Fedancio”. Una altra deixa on surt esmentada l’església de “Sancti Cipriani de Villafedante” és en el testament de Ramon de Vilafant, de l’any 1193. Entre ambdues dates, les al·lusions al lloc són escadusseres: 1173, 1182 i 1186; aquestes dues darreres es refereixen a Arnau de Vilafant, canonge de la seu de Girona.
L’“ecclesia de Villa Fedanco” apareix en les Rationes decimarum de l’any 1279. El 1280 el topònim hi és escrit “Villafedanco”. Al final del segle XIV és anomenada ja “Vilafant”.
En l’inventari de l’any 1587 relatiu a les propietats del priorat de Santa Maria de Lledó, n’hi figuren de situades a “Vilafedanto”.
L’any 1698 Vilafant i l’antic poble de Palol Sabaldòria eren inclosos a la batllia de Figueres. (JBH-MLIC)
Església
L’església de Sant Cebrià de Vilafant és un edifici d’una nau de planta rectangular, sense absis diferenciat, coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, que arrenca directament dels murs sense cornises. Aquests han estat alleugerits per arcosolis.
La porta actual neoclàssica del segle XVIII s’obre a la façana de ponent, que en aquesta època fou decorada amb esgrafiats. La porta original s’obria al mur de migjorn, prop de l’angle sud-oest, i és d’un sol arc adovellat, concebuda ja d’acord amb els cànons propis de l’arquitectura del segle XIV.
A la façana de llevant s’obre una finestra de doble esqueixada i damunt la porta del mur de ponent hi ha un ull de bou contemporani d’aquella.
L’església fou ampliada posteriorment i hom li afegí una sagristia al cantó de tramuntana i un campanar de torre sobre l’angle nord-oest. L’aparell de l’edifici original és de carreus de pedra calcària, perfectament tallats i polits, disposats regularment.
L’església de Vilafant, juntament amb altres esglésies empordaneses, com les de Vilamalla, l’Estela o Vilademires, és un representant del final de les formes de l’arquitectura romànica, però, a diferència d’aquelles, Vilafant pot ésser considerada ja com un edifici molt més acostat al gòtic, construït probablement ja al segle XIV, o molt al final del XIII, en què encara tenien alguna força les tradicions de l’arquitectura romànica anterior. (JBH-MLIC)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1981, pàgs. 417-418.