La parròquia de Sant Vicenç de Maçanòs és una de les sis que formaven l’antic terme de les Llosses, que tenia el seu centre històric al castell de la Guàrdia de Ripoll. La primera data d’esment de la parròquia és de l’any 890, a l’acta de dedicació de l’església de Sant Pere de Ripoll a la clàusula episcopal, on es diu: “concedo ibi decimas et primitias, villare Mazoni”. Posteriorment l’any 982, en el precepte atorgat pel rei franc Lotari a favor del monestir de Ripoll apareix la “ecclesiam de pogio Macanoso cum decimis et primiciis”, tot confirmant la possessió d’aquesta per part del cenobi. Aquest esment apareix també a la butlla de l’any 1011, atorgada pel papa Sergi IV a favor del monestir de Santa Maria de Ripoll. El terme de Sant Vicenç de Maçanós havia ja format una quadra civil sotmesa a Ripoll abans que el monestir n’adquirís la jurisdicció. La parròquia era integrada al bisbat de Vic, com ho confirma la seva aparició en la llista parroquial d’aquest bisbat datada entre els anys 1026 i 1050, i en les dues següents realitzades abans de l’any 1154. L’església, que es trobava situada en un dels puigs propers al mas Maçanós, es mantingué fins al segle XVIII (desconeixem en quines condicions), que fou abandonada i substituïda per un nou edifici. L’escàs poblament d’aquesta parròquia fou la causa principal que des del començament del segle XVII, més concretament des de l’any 1607, passés a ésser sufragània de Sant Esteve de Comià, i posteriorment, de Santa Maria de Matamala.