L’antiga parròquia de Sant Sadurní de Sovelles, “Sovezillas”, apareix documentada l’any 925, quan el bisbe de Vic, Jordi, la donà, amb Sant Martí de Vinyoles, al monestir de Ripoll. Donació que es veu confirmada per la seva inclusió en el breu donat pel papa Alexandre IV l’any 1260 al monestir de Santa Maria de Ripoll, confirmant-li les seves possessions. La parròquia de “Sancto Saturnino de Soveiles” o “Sovidiviles” o “Sovediles” apareix a les llistes parroquials del bisbat de Vic dels segles XI i XII, i en el plet esdevingut entre aquest bisbat i el monestir de Ripoll, que es sentencià l’any 1312 a favor del monestir, reconeixent-li la seva jurisdicció sobre aquesta parròquia. L’església de Sant Sadurní de Sovelles apareix esmentada, un cop més, l’any 1319, en la relació feta pel bisbe de Vic, Berenguer, als legats pontificis, de les esglésies en les quals l’abat de Ripoll anomenava els capellans, que el bisbe confirmava. Les notícies sobre la història constructiva de l’església es limiten als anys 1714-1717, entre els quals fou reedificada. Una vella tradició local diu que abans l’església de Sant Sadurní era dedicada a sant Martí i era prop de la Vinyassa, una de les masies de la demarcació, a una hora de l’actual; hom ha cregut, però que, més aviat es tracta de dues esglésies distintes, la segona de les quals és desapareguda.