El lloc de Seguries apareix des d’un començament vinculat al monestir de Sant Joan de les Abadesses. El primer esment data de l’any 898 i es tracta d’una venda d’una “pecia de terra sita in loco apellato Seguries”. L’any 926, Guinedella, vídua de Teudemon, lliurà un gran alou situat a la vall de Seguries com a dot de la seva filla Elo, que entrà com a monja al monestir de les Abadesses; els béns de Teudemon procedien d’un precepte del rei dels francs, i aquest fou, per tant, un dels primers repobladors de la vall, que fou aprisiada i organitzada entorn de l’any 880. La venda d’una peça de terra l’any 898 devia confirmar aquesta organització. Entre ambdues dates, 898-926, el lloc de Seguries apareix molt sovint en documents de vendes i donacions. Al llarg d’aquest curt període, i gràcies especialment a les compres realitzades per l’abadessa Emma, el monestir de Sant Joan de les Abadesses assolí tot el domini del terme. L’any 1150, l’aleshores abat de Sant Joan, va veure confirmada la possessió d’aquesta parròquia a l’acta de consagració de l’església del monestir. És al començament d’aquest segle que s’inicià la construcció de l’església parroquial, que amb algunes reformes (afegiment de l’altar de Sant Isidre l’any 1634 o de l’altar de la confraria del Roser l’any 1646), perdurà fins a l’any 1688, en què fou demolit. El nou edifici, construït en el mateix solar, fou beneït l’any 1693. De l’edifici o edificis anteriors a l’any 1150, en desconeixem l’estructura, però sens dubte aquest existí i degué ésser el centre emprat pel monestir de Sant Joan per a organitzar el territori situat al voltant de la parròquia. A l’acta de consagració de la primera església de Sant Pere de Camprodon, l’any 904, surt esmentat el nom de “Segorilias”, lloc que fou cedit pel bisbe de Girona a l’església esmentada. Bé que es tracti d’altre lloc, bé que primerament abans d’estar integrada al bisbat de Vic, aquesta parròquia pertanyia al de Girona, el cert és que al començament del segle XI, Sant Pau de Seguries era integrada a la diòcesi de Vic, tal i com ho demostra la seva inclusió en les tres llistes parroquials, que redactades entre els segles XI i XII s’han conservat del bisbat de Vic; la parròquia de Seguries hi surt esmentada amb les variants de “Seguries” i “Sogoriles”. La reconstrucció del poble de Sant Pau de Seguries a l’emplaçament conegut actualment es realitzà en una data tardana. L’any 1 203 l’abat de Sant Joan, Pere Soler, cridà nous pobladors per tal que s’establissin en el lloc, i els donà diversos privilegis. El seu successor, l’abat Arnau de Corsavell, ratificà la política del seu predecessor en concedir una carta de població i franquícia, l’any 1217, per la qual els fa plena donació dels edificis de la vila i els eximeix de diverses prestacions senyorials. Exempció que es veu ampliada l’any 1237, amb la carta de franquicia que l’abat Ramon de la Bisbal atorgà als habitants de Sant Pau de Seguries. Aquest mateix abat concedí al rei Jaume I una terra del monestir situada en aquesta parròquia per a edificar-hi una nova població, la vila reial coneguda amb el nom de la Ral. El monarca, per la seva part, indemnitzà el monestir amb la cessió d’una altra terra de característiques semblants.