Situació
Una vista exterior de l’església des de ponent, amb la capçalera, vers el nord, el mur del fons de la qual depassa ostensiblement el nivell de la teulada.
M. Anglada
L’església de Sant Miquel de Cavallera es troba situada al vessant de migjorn de la serra Cavallera, continuació de les serres de Conivella i de Puig Estella, a l’extrem sud-occidental del terme municipal de Camprodon.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG461827.
S’hi accedeix des de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Camprodon; passat el punt quilomètric 22, a mà esquerra, vers ponent, a l’indret de la colònia Matabosca o Estevenell, surt una pista que amb 2 km hi porta. Cal demanar la clau al mas les Fonts, que es troba a uns 300 m vers ponent de l’església. (MAB)
Història
La parròquia de “Kavallera” és esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document suposadament fals datat l’any 839, com a pertanyent a la diòcesi urgellesa, caràcter que va mantenir fins al segle XVIII, que passà a la diòcesi de Vic per causes no conegudes.
Entre l’any 911 i el 959 es documenten diverses vendes i donacions de terres i alous al terme de “Cavalera” o en la “villa quae vocant Cavallaria”, sempre a favor del monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual tingué forts interessos en la zona.
Sobre l’església, en concret, no hi ha gaires dades, però sabem que l’any 1310 Esclarmunda, vídua del cavaller Pere Desbac, acreditava drets en el sector de “Sancte Marie de Camporotundo et Sancto Michaeli de Cavallera”.
L’any 1701 s’hi feren obres en el presbiteri, al qual l’any 1728 s’afegiren dues capelles a cada cantó per allotjar-hi els altars de la Mare de Déu del Roser i del Sagrat Cor. (APF-MLlC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, edifici d’una nau coronat per una capçalera quadrada. Com alguns altres edificis romànics del Ripollès, també aquest té l’eix orientat de sud a nord, en comptes de tenir la capçalera o Ilevant.
M. Anglada
Aquesta església consta d’una sola nau que és culminada amb un absis rectangular, tots dos elements coberts amb volta de canó seguit, bastant apuntada, la qual arrenca d’una senzilla motllura, amb un arc toral de reforç, molt proper al mur de ponent on hi ha el campanar, de cadireta i d’època més tardana.
La nau segueix la direcció sud-nord, igual com d’altres edificis de la comarca.
A la façana de llevant hi ha adossades construccions més modernes que serveixen de sagristia i dependència d’utillatges del cementiri; una d’elles tapa una finestra de doble esqueixada La façana de migjorn també queda totalment adossada a la rectoria.
La porta d’accés actual no correspon a la construcció romànica, que tenia la porta a la façana de migjorn, on s’obria també una finestra de doble esqueixada. Altres finestres del mateix tipus s’obren al fons de l’absis i dues més, encara, a la façana de llevant.
La coberta ha estat feta amb lloses de pedra, amb un ràfec motllurat a les façanes de llevant i de ponent.
Hom pot apreciar dues menes d’aparell: el de la nau, que ha estat fet amb carreuons desbastats, plans i allargassats, llevat de les tres darreres filades de la cara de tramuntana, i el de l’absis, on el carreus són sensiblement més grossos i més polits, especialment a les cantonades, amb una disposició molt regular.
L’intradós de les voltes és enguixat, mentre que a les cares de llevant i de ponent la pedra queda vista des de l’interior.
Un detall del mur del fons de la capçalera, a tramuntana, en el qual són visibles l’aparell del mur i una finestra.
M. Anglada
L’estat de conservació és bo, per tal com l’aparell dels murs és ben travat i ordenadament col·locat.
L’estructura de l’aparell permet d’intuir dues fases constructives en aquesta església; una primera, datable, potser, dins el segle XI, a la qual poden correspondre els murs de migjorn, llevant i ponent, de petit carreuó desbastat, que devien formar la nau d’un edifici, al qual fou substituïda la capçalera per l’absis actual, a la vegada que es reforçaven interiorment els murs, sobreaixecats a la façana nord-occidental, i era construïda la volta.
Aquest procés devia ésser molt similar al que pogué constatar R. d’Abadal a l’església de Sant Cristòfol de Campdevànol, amb la diferència que allí hom dotà la nova església d’un absis semicircular, mentre que a Sant Miquel de Cavallera aquest és rectangular, forma infreqüent, bé que no pas estranya, en les esglésies de la segona meitat del segle XII, moment a partir del qual cal datar la reforma a què ens hem referit, i que trobem també a les esglésies de Sant Miquel de Sorba, al Berguedà, o Sant Miquel i Sant Martí de les Planes, al Bages, entre d’altres. (MAB-JAA)
Bibliografia
- Eduard Junyent i Subirà: Parroquia de San Miguel de Caballera, “Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich”, separata de la “Hoja Parroquial”, núm. 124, Vic 1945-1952.
- Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, CSIC, Escuela de Estudios Medievales, Textos XVIII, Barcelona 1951, pàgs, 157-167, 455, 471, 473 i ss.
- Llorenç Birba i Pere Català i Roca: Castell de Camprodon i Torre Cavallera, Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàgs. 7-13. (APF-MLlC)