Situació
Un aspecte de les ruïnes del Castell, del qual resta algun mur.
M. Anglada
Les restes del castell de Mataplana es troben al costat nord-occidental del terme de Gombrèn, a la vall de l’Espluga.
Mapa: 255M781. Situació: 31TDG277795.
Hom hi pot arribar per la mateixa pista que porta al santuari de Mogrony des de Gombrèn. Passada la casa del pla de la Molina, cal deixar aquesta pista per agafar el camí que porta a la collada del pla de l’Espluga. Al costat de l’església de Sant Joan de Mataplana, hom trobarà les ruïnes d’aquest castell. (JVV)
Història
Aquest castell es trobava situat al comtat de Cerdanya, i comprenia un terme no gaire important, de la part alta de la vall de Gombrèn, per bé que fou el centre d’una important baronia.
Els Mataplana.
AFE-APF
Les primeres notícies sobre Mataplana fan referència a la família que prengué aquest nom quan l’any 1086 Hug de Mataplana signà en la concessió que el comte Guillem de Cerdanya feu a l’església de Santa Maria de Lillet. Es coneixen dos juraments de fidelitat d’un Hug Dalmau als comtes de Cerdanya: el primer, datat entre els anys 1058 i 1068, el feu al comte Ramon de Cerdanya per tota l’honor que tenia per ell; el segon, datable entre els anys 1068 i 1095, el feu al comte Guillem pels castells d’“Ollesen”, “Caderci”, Meranges, Ballomar, Sobrecorts i “Forchos”. Després, un fill d’aquest Hug Dalmau, anomenat Bernat Hug, feu al seu torn tres juraments de fidelitat als comtes de Cerdanya, Guillem Jordà (1095-1109), i Bernat Guillem (1109-1117), i al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, que succeí el darrer comte en el comtat de Cerdanya a partir de 1117-1118 fins al 1131. Finalment Hug de Mataplana, entre els anys 1162-1196, feu jurament de fidelitat pels esmentats castells al rei Alfons I. Per tant, els esmentats Hug Dalmau i Bernat Hug foren avantpassats d’Hug de Mataplana, probablement, pare i avi respectivament. Per tant, l’Hug Dalmau que entre els anys 1058 i 1068 feu jurament de fidelitat al comte de Cerdanya, ha d’ésser el mateix que el 1086 signà com a Hug de Mataplana. Seria possible que fos fill del vescomte de Berga, Dalmau, però la vinculació no és gaire clara.
El castell de Mataplana no apareix en cap dels juraments de fidelitat esmentats, i per la seva situació poc enlairada, i pel fet d’ésser anomenat sovint com a casal, sembla més que era un lloc de residència de la família que no pas un castell pròpiament dit, amb missió de vigilar i protegir un terme.
La funció de casal de residència de la família Mataplana deixà de servir a partir del segle XIII, quan Ramon d’Urtx passà a residir a la Pobla de Lillet, on tenia un casal. Malgrat aquest canvi de lloc la família no canvià de nom, fins i tots la baronia continuà com a baronia de Mataplana.
El segle XIV la baronia de Mataplana era formada pels llocs o termes de Toses, Gombrèn, Santa Cecília de Riutort, Saus, Lillet, Brocà, Palomera, Aranyonet, Mogrony, Maians, Rus i Castellar. També hi formaven part Sant Jaume de Frontanyà i Sant Martí de la Nou.
Entre la família Mataplana destaca un Hug de Mataplana (1173-1213), que fou un gran protector dels trobadors; ell mateix participà amb èxit en l’art de la versificació trobadoresca. La branca directa de la família s’estroncà quan només restà una pubilla anomenada Blanca, que es casà amb Galceran d’Urtx, el qual aportà al patrimoni dels Mataplana la vall de Toses, a més de molts altres llocs i castells repartits per la Cerdanya, el Conflent i el Roselló. Després d’un fill que es cognominà Ramon d’Urtx, els seus descendents tornaren a anomenar-se Mataplana, però pel casament d’Hug de Mataplana, fill de Ramon d’Urtx, amb la pubilla dels comtes de Pallars, Sibil·la, canviaren el nom pel de comtes de Pallars.
No obstant això, el patrimoni acumulat pel casament dels Mataplana amb els Urtx no passà íntegrament a la nova família de Pallars-Mataplana, ja que Ramon d’Urtx, en el seu testament del 1297, manà que es venguessin tots els seus béns per reparar les injúries comeses per la seva mare i per ell mateix, les quals es trobaven enregistrades en dos llibres. En compliment d’aquesta disposició, l’any 1299 els marmessors de Ramon d’Urtx vengueren a Hug de Mataplana, tota la baronia de Mataplana i el castell de Toses per 200 000 sous. Amb aquesta compra Hug de Mataplana només recuperà del patrimoni aportat pels Urtx el castell de Toses, i es perdé la resta de castells dels Urtx, si bé conservà íntegrament el patrimoni dels Mataplana.
L’entroncament amb una nova família d’un nivell superior, de moment només significà un canvi important en els noms dels membres de la família, que deixaren d’anomenar-se Hug, per prendre el de Roger, i en el locatiu de Mataplana, que fou substituït pel de Pallars. No obstant això, la família continuà residint primordialment a les seves terres de la baronia de Mataplana, si bé centrà la seva residència de manera preferent al casal que s’havia construït a la Pobla de Lillet.
La família comtal pallaresa es desprengué de la baronia de Mataplana i de la vall de Toses, quan l’any 1374 Jaume Roger de Pallars les vengué a Pere Galceran de Pinós, senyor de la propera vila de Bagà, que així ampliava les seves propietats del Berguedà i s’introduïa al Ripollès. Però el sector del Ripollès no interessava gaire els Pinós, i ofegat econòmicament per l’enorme despesa, el valor total de la qual és desconegut, el mateix Pere Galceran de Pinós vengué a l’abat de Sant Joan de les Abadesses les parròquies de Sant Romà d’Aranyonet i Sant Pere de Mogrony, amb el casal de Mataplana, el castell de Blancafort i la fortalesa de Gombrèn, i els drets que tenia a les parròquies de Sant Martí de Puigbò, Sant Quintí de Puig-rodon i Sant Llorenç de Campdevànol, pel preu de 80 000 sous. El darrer pagament del preu estipulat s’efectuà el febrer de 1376. D’aquesta manera, el monestir de Sant Joan arrodonia els seus béns de Mogrony i esdevenia el principal senyor de tota la vall.
L’abat de Sant Joan, el mateix mes de febrer de 1376, confirmà les franqueses i llibertats als homes del barri de Mataplana i als homes de l’Espluga i de Querolt de Mataplana, tal com els havien concedit Hug de Mataplana, el seu fill Huguet i Ramon d’Urtx i la seva muller Elisenda com a senyors de Mataplana.
Mentre, l’any 1377 l’abat Ramon de Sant Joan renovà el pacte que hi havia anteriorment amb Joan Guillem de Fabre, que tenia arrendat el castell i les terres de Mataplana, més aviat com si fos un mas que com un castell amb jurisdicció pròpia. L’any següent es tornà a fer un establiment semblant, esmentat clarament el casal com a domus i no com a castell. Aquest nom deixà d’utilitzar-se per a referir-se a un edifici, només es feu servir de referència per a la ubicació de la capella de Sant Joan, que es trobava sota el casal de Mataplana, com es feu constar l’any 1502. (APF-ABC)
Castell
Després de la primera campanya d’excavacions efectuada l’estiu de l’any 1986 a les ruïnes del castell de Mataplana, sota la direcció de Manuel Riu, ha quedat manifest que el que fins ara eren considerades escasses restes del castell, que emergien del turonet ple de roures i de maleses, situat davant la capella de Sant Joan de Mataplana, en realitat eren l’extrem superior d’un gran edifici, cobert de runes i de terra, que eren el que formava el turonet, el qual d’entrada semblava una mota medieval.
Després d’aquesta primera campanya, que afecta menys d’una quarta part de les ruïnes, ha aparegut el paviment d’un pati a 5 m sota la cota inicial del cimal del turonet, i entorn d’ell un conjunt d’edificacions amb portals d’arc romànic, murs amb pedra tallada a cops de martell, estances que es comunicaven per portals amb arc de mig punt amb el pati central, una escala que pujava al primer pis i murs sencers fins a l’arrencament de la volta que els cobria.
Tot permet suposar que es posarà al descobert, després de noves campanyes d’excavació, un edifici conservat en tota la seva planta baixa, centrat per un pati rectangular amb alguns inicis de volta i unes estructures que van del segle XI al segle XIV, època a la qual sembla pertànyer un gran arc gòtic a ponent del pati, del qual han aparegut les bases i moltes dovelles o pedres de l’arc. Així es podria en bona part reconstruir i consolidar el castell i les sales de les quals parlen els trobadors Guillem de Berguedà i Vidal de Besalú. (APF)