Situació
Una vista de conjunt de l’edifici.
M. Ànglada
Casa senyorial situada a pocs metres d’una capella, al centre d’una clariana de conreus que s’estén pel vessant solell d’una de les petites valls que s’obren al cantó de tramuntana dels rasos de Tubau, entre Aranyonet i Puigbò.
Mapa: 255M781. Situació: 31TDG228769.
Per arribar-hi, venint de la carretera que va de Gombrèn a la Pobla de Lillet, cal prendre una carretera de terra, que surt a poc més de 3 km de la primera població i que mena a Vilalta. Des d’aquest mas, convé de baixar fins al fons de la vall i agafar una pista forestal que va cap al sud-oest. Quan aquesta pista, que caldrà seguir al llarg d’aproximadament 1 km, es bifurca, hem d’agafar la via de mà esquerra; el camí s’enfila força ràpidament per dins un bosc i, finalment, surt a les feixes de Solanllong. (JBM)
Història
Aquesta casa es trobava dintre el terme del castell de Blancafort. Igual com el castell, depengué de la família Mataplana.
L’any 1120, és esmentat un Berenguer de Solanllong, com a testimoni en la donació de l’església de Santa Maria de Falgars al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. En aquest document, abans de Berenguer de Solanllong, signa Berenguer de Sague i, després, Ramon de Saldes; no sembla pas, doncs, que aquest Solanllong pogués ésser només un pagès.
De fet, però, és l’any 1297 quan trobem un Ramon, cavaller, de Solanllong, el qual fou present en l’acte de concessió de la carta de franquesa de la Pobla de Lillet. El mateix any 1297 Ramon d’Urtx, senyor de Mataplana, feu constar en el seu testament el seu domini sobre la casa forta de Solanllong (ja escrit Solanllong). Encara l’any 1297 és documentat un R. de Solanllong.
L’any 1326 apareix documentat un Bernat de Solanllong, que era feudatari dels Mataplana per diversos feus a les valls de Gombrèn i de Lillet.
L’any 1370, poc abans de la venda del castell de Blancafort, Jaume Roger de Pallars declarà que la domus de Solanllong era pur i franc alou, i no es tenia per Mataplana, i que el mas Figuera i el lloc de Grats, es tenien pel senyor de Solanllong, i eren terme i domini de Mataplana. Després de la venda feta el 1376 del castell de Blancafort al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el monestir pretengué haver obtingut la domus de Solanllong. Tot seguit, el mateix any, la pubilla de Solanllong, Berenguera, amb el seu marit Ferrer de Castellet vengueren a l’abat de Sant Joan la domus de Solanllong, amb tots els censos, drets i pertinences, pel preu de 12 738 sous. No obstant això, la família Solanllong degué continuar habitant al casal, i així el 1416 Guillem de Solanllong, de la parròquia de Sant Martí de Puigbò, del castell de Blancafort, reconegué a l’abat de Sant Joan que tenia la casa de Solanllong sota la senyoria del monestir.
A partir d’aquell moment, la domus de Solanllong desaparegué de la documentació, i restà com a simple mas, situació que conservà fins fa uns anys, que el mas quedà abandonat. (JBM-ABC)
Casa
Detall d’un dels murs de la casa amb l’aparell constructiu.
J. Bolòs
L’edifici medieval de Solanllong devia tenir una planta lleugerament rectangular. La façana de tramuntana feia uns 9,60 m de llarg, i la de llevant uns 7,40 m. Com hem dit, a uns quants metres cap a migjorn d’aquesta construcció, també fou bastida, segurament més o menys a la mateixa època que hom construí la casa forta, una petita església. En època moderna, l’antiga casa medieval, ja força malmesa, fou refeta; a més a més, s’hi va afegir un cos a la cara de llevant i fou adossada una nova construcció a la cara de migjorn. L’única paret, encara gairebé tota ella de fàbrica medieval, que fins fa pocs anys s’havia conservat bastant sencera, la del costat de tramuntana, actualment es troba en part enrunada. De les altres tres parets, sembla que quan hi va haver la reconstrucció moderna, només se n’aprofitaren els 2 o 3 m inferiors.
La paret septentrional té un gruix, al nivell del primer pis, d’uns 90 cm. El mur de ponent, en canvi, al nivell més baix, a les corts, té una amplada de 115 cm. Les altres dues parets restants fan uns 80 cm de gruixària.
L’edifici actual tenia tres trespols i una alçada d’uns 11 m, la qual és possible que no fos gaire diferent de la que tenia la primitiva construcció de l’edat mitjana.
L’aparell constructiu medieval és format per carreus més o menys escairats, encara que no gaire treballats; aquestes pedres tenen una alçada d’uns 15 cm i una longitud que oscil·la entre els 20 i els 40 cm. Aquests carreus dels murs més vells són units amb morter de calç de color rogenc. (JBM)
Bibliografia
- Pere Català i Roca i Antoni Pladevall i Font: Castell de Blancafort, apunt sobre el casal de Solanllong i esment del castell de Grats, Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàgs. 22-25.