Situació
Vista de l’indret on s’erigia, al cim del turó i vora el cingle, el castell.
J. Bolòs
Al capdamunt del Roquer o Roca de Baborers resten testimonis d’una fortificació. Des d’aquest cim, difícilment expugnable, hom pot albirar una bona part de la vall de les Llosses. El penyal del Roquer, orientat de llevant a ponent, cau, cap a tramuntana, damunt la riera de les Llosses; a migjorn del cingle s’estenen els camps del mas del Roquer.
Mapa: 293M781. Situació: 31TDG 298687.
Per pujar-hi, venint per la carretera que va de Ripoll a les Llosses, cal abandonar aquesta via poc després del quilòmetre 15, al revolt on hi ha el mas del Cremat. Després, hom s’ha d’acostar a la roca per la seva cara de migjorn. Exactament sota la cinglera, a l’extrem de llevant, trobem l’antic camí del castell, que s’enfila fins al cim de la penya.
Història
El castell o Roca de Baborers —que possiblement, almenys a l’inici, devia tenir la funció de torre de guaita— era situat a l’extrem oriental del terme del castell de la Guàrdia i, probablement, en devia dependre. Bastit a uns 4 km de l’indret on hom creu que hi havia la Guàrdia, defensava un possible atac provinent de la banda del riu Ter.
Les primeres notícies d’aquest castell, segurament són la torre i el castellar que apareixen esmentats l’any 1021 en el testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, que deixà al seu fill Guillem el castell de la Guàrdia, la torre i el castellar. Aquest castellar, al jurament de fidelitat que l’any 1070 es feu al comte Bernat II de Besalú pel castell de la Guàrdia, consta com a Roca de castellar. El castell és presentat amb el seu propi nom en el testament de Galceran III de Pinós, mort l’any 1277, on consta que deixava al seu net Ponç de la Guàrdia el castell de la Guàrdia i tota la roca i el castell de Baborers.
L’any 1287, el rei Alfons II manà al senyor del castell de la Guàrdia que lliurés al veguer del Ripollès la potestat dels castells de la Guàrdia i de Sa Roca —de Baborers—; segons el document, aquests llocs els Saguàrdia els tenien en feu pel rei.
L’any 1312, tornem a tenir documentat el castell de Baborers. Es notifica al vescomte de Cardona, casat amb Maria de Canet, baronesa de la Guàrdia, que la Roca de Baborers, juntament amb el castell de la Guàrdia, ha restat sota l’empara del rei. La història del Roquer continuava lligada a la del castell principal dels Saguàrdia.
Maria de Canet llegà, l’any 1338, a Bernat de Cabrera, el castell de la Roca de Baborers, juntament amb la resta de la baronia de la Guàrdia. L’any 1356, però, aquest Bernat de Cabrera ho cedí tot al rei Pere III.
Finalment, en 1363-1367, el castell de Baborers, el de la Guàrdia i el de Puigbò foren comprats per l’abat de Ripoll. D’ençà d’aquest moment, el Roquer restà entre els béns del monestir ripollès i degué perdre el possible interès militar que havia pogut tenir abans.
Castell
La primera cosa sobre la qual cal cridar l’atenció, en relació amb aquest indret del Roquer, és el corriol que porta al seu cim. Un camí, en part tallat a la roca, arrenca de la cara de migjorn, gira a la punta oriental i s’enfila pel vessant de tramuntana. La seva amplada, que normalment és d’1,5 m, en alguns llocs, arriba a ésser de només 1 m. Sovint hi ha, en un costat del caminoi, la roca i, a l’altre, l’estimball; en un punt —molt fàcilment defensable— hi ha, tanmateix, la timba a totes dues bandes.
Al cim, resten molt pocs testimonis de l’existència del castell, que havia d’aprofitar una llenca de terra plana que, en general, no té una amplada superior a 3 o 4 m.
Ja al cim de la roca, cap a ponent del lloc on s’acaba el camí, sector on la llenca de terra aprofitable té una longitud d’uns 30 m, només es veuen restes d’un mur situat a la cara de migjorn, ran del cingle. Al costat de l’estimball, en una roca, hom veu un forat de planta rodona, amb un diàmetre de 15 cm.
A llevant del lloc on hi devia haver l’entrada, al damunt d’una roca situada uns 8 m més enllà, hi ha un encaix de planta quadrada que té uns 50 cm de costat.
Uns quants metres més cap a llevant hi ha les restes més evidents d’una fortificació. A l’extrem oriental d’aquesta zona cimera del Roquer, al capdamunt d’un punt més elevat, hom veu fragments de dos murs situats transversalment en relació amb el conjunt del penyal. La zona tancada per aquestes parets té una longitud d’uns 5 m i una amplada que oscil·la entre els 4 i els 7 m. El mur de llevant és fet amb carreus més aviat allargats —amb 15 o 20 cm d’alt i 20 o 30 de llarg—. Els carreus del mur de ponent són més quadrats: 20 o 25 cm d’alt per uns 30 cm d’ample. Això no obstant, tots són fets amb pedres poc treballades.
Bibliografia
- Pere Català i Roca i Antoni Pladevall i Font: Castell de la Guàrdia i la Roca —amb castell— de Baborers, Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàgs. 47-59.