Situació
Vista exterior de la capçalera amb l’absis, ben aparellat però amb la coberta un xic alterada.
M. Anglada
La capella de Santa Maria de Tremolosa, situada en el límit amb el terme municipal de Sora, és al cantó de tramuntana de can Tremolosa, masia que es troba al sector meridional del terme municipal, al peu del vessant de migjorn de la serra de Vinyoles.
Mapa: 293M781. Situació: 31TDC285648.
Tot i que queda molt a la vora de Sant Martí de Vinyoles i de Santa Margarida de Vinyoles, per a anar-hi des d’aquestes dues esglésies només hi ha un camí que cal fer a peu, amb un trajecte d’1,500 km. Per a anar-hi en cotxe hi ha una pista, bastant dolenta, a la qual s’accedeix des de la carretera BP-4 654, de Sant Quirze de Besora a Alpens; al punt quilomètric 11,630 hi ha un camí a mà dreta i vers tramuntana, i a 500 m n’hi ha un altre, que es troba a mà esquerra, pel qual hom pot arribar a la capella després d’un recorregut de 5 km, després de travessar un torrent i prendre el camí de mà esquerra que completa els darrers 500 m. La clau de la capella cal demanar-la a la casa del propietari, que viu a Berga. (MAB)
Història
Santa Maria de Tremolosa, sufragània de Sant Martí de Vinyoles, formava part de l’antic terme del castell de la Guàrdia, i, com a tal, era inclosa dins l’òrbita del monestir de Ripoll que l’any 1363, després de diverses compres, adquirí tot el domini del terme de les Llosses, que incloïa sis parròquies, entre elles la de Sant Martí de Vinyoles i el lloc de Tremolosa, que així quedaren integrats en la baronia ripollesa de la Guàrdia.
El primer esment que tenim del lloc de Tremolosa és en el precepte de Lluís d’Ultramar, atorgat l’any 938 a favor del monestir de Santa Maria de Ripoll, on apareix com a afrontació del lloc de Matamala. Novament, i en el mateix sentit, apareix en la butlla atorgada pel papa Sergi IV a favor del monestir de Ripoll, l’any 1011. L’any 1140, i en èpoques més acostades, consta sempre com a simple sufragània de Sant Martí de Vinyoles.
En les visites del degà del Ripollès dels anys 1560 i 1603 s’urgeix la reparació de la teulada i posar-hi portes noves. L’any 1686 tenia només una feligresia de tres masos i s’hi celebrava missa el diumenge. Deixà d’ésser sufragània al segle XIX, i restà com a simple capella. (APF-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau simple culminada a llevant per un absis semicircular.
M. Anglada
Aquesta senzilla capella és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, que és coberta amb volta de quart d’esfera.
La coberta es veu sobrealçada o, almenys, amb el seu pendent més planer que l’original, segons els senyals que es poden veure des de l’exterior al mur frontal de l’absis, que es troba sobre un arc de descàrrega.
La porta, que és acabada amb una arcada amb llinda i timpà sense esculpir, es troba a la façana de migjorn i damunt seu hi ha una finestra cruciforme, la qual, malgrat haver estat resseguida amb morter a l’exterior, es manté en la seva forma en tot el seu gruix d’l m.
La finestra absidal, de doble esqueixada, i tot l’interior de l’absis, queden ocults per un retaule del final del segle XIX. L’absis té una meitat coberta amb lloses de pedra i l’altra amb teules en substitució d’un cobert que hi havia adossat i que fa poc fou suprimit.
A la façana de migjorn hi ha una lluerna, la qual té tots els indicis d’ésser originària, tapada per la cara interior.
Llevat de la superfície interior de l’absis, que és de carreuons vistos, la resta de paraments i voltes interiors han estat enguixats i pintats.
A la façana de ponent hi han estat afegits un acabat i un campanar de cadireta, fets de maó.
L’aparell originari ha estat fet amb carreuons ben tallats i ordenadament col·locats amb menudalls i en filades força regulars.
Tot el conjunt, llevat de la teulada de l’absis, es manté en bon estat de conservació.
Per la seva estructura i la seva construcció, l’església segueix les formes pròpies de l’arquitectura rural, on els models de l’arquitectura del segle XI perduraren fins ben avançat el segle següent. (MAB)
Bibliografia
- Pèire de Marca: Marca Hispanica, París 1688, facsímil, Ed. Base, Barcelona 1972, pàg. 984.
- Antoni Pladevall i Font: Les Llosses, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I. (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 332.