Situació
F. Tur
L’església parroquial de Sant Feliu es troba al mig del petit agregat d’Estiula, al fons de la vall d’Estiula, a 989 m d’altitud i dominada al cantó de tramuntana per la serra de Sant Marc, a uns 5 km vers el nord del cap de l’antic terme de Viladonja.
Mapa: 255M781. Situació: 31TDG264729.
Hom hi pot accedir des de la carretera que va de Campdevànol a Gombrèn. A pocs quilòmetres de Campdevànol hom trobarà el trencall a mà esquerra. (NPP)
Història
El lloc d’“Estivola”, on és situada l’església, fou donat al monestir de Ripoll, abans de l’any 890, pel comte Guifré I el Pelós.
És possible que en aquest moment ja existissin l’església i la parròquia, que sabem documentada des de l’any 938, i que l’any 1040 consta com dedicada a sant Pere.
En les tres llistes de parròquies del bisbat de Vic, datables entre els anys 1026 i 1154, apareixia un “Sancto Felice” (“Sancto Felicio” i “Sancto Felicis”), que hom pot identificar amb Sant Feliu d’Estiula.
Aquesta doble advocació no es contradiu, ja que sant Pere i sant Feliu són dos màrtirs que sovint van junts per raó de la festivitat i, per tant, l’església podia molt bé tenir des de bon principi els dos titulars; així, veiem que l’any 1319, era denominada de Sant Pere i Sant Feliu, advocació que prevalgué des del segle XVIII.
El primitiu edifici fou refet l’any 1640 i totalment transformat el 1731, quan hom engrandí i sobrealçà la nau, i fou construït un campanar i dues capelles laterals. (APF-MLIC)
Església
M. Anglada
L’edifici primitiu data del segle XI i fou transformat l’any 1731. L’església consta d’una única nau, coberta amb volta de canó, la qual segueix l’eix llevant-ponent. La nau eixampla lleument els laterals mitjans, on hi ha unes petites capelles poc profundes. Sobreposat a una d’aquestes capelles, a l’exterior, hom afegí al mur de migdia la sagristia i un campanar baix de dos pisos, separats per un fris.
La porta d’entrada es troba al cantó de migjorn, i sota l’estucat que l’envolta sembla endevinar-se la volta antiga. L’interior ha estat tot enguixat i repintat.
L’estat de conservació de l’església és bo, per tal com actualment serveix per al culte a la casa de colònies que hi ha al seu costat. (NPP)
Bibliografia
- Eduard Junyent i Subirà: Parroquia de San Feliu de Estiula, “Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich”, separata de la “Hoja Parroquial”, Vic 1945-1952, núm. 104.
- Antoni Pladevall i Font: Les Llosses, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 334.