Situació
Una vista exterior de l’edifici des del costat de llevant, amb l’absis, sense ornamentació, a primer terme, mig tapat pel cos d’edifici de la sagristia.
M. Anglada
L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal, al peu de la Portella d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, a 1 370 m d’altitud i a la vista del Taga.
Mapa: 256M781. Situació: 31TOG405797.
S’hi arriba per una pista en bon estat que surt de Surroca i hi porta amb un recorregut de menys de 2 km en direcció al nord-oest, amb trams de forta pujada. Surroca és un poble situat al nord de Sant Joan de les Abadesses, a uns 4,500 km, i s’hi accedeix per una carretera que surt de l’estació del ferrocarril d’aquesta població. (MAB)
Història
L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa, refeta per Joan Oriol, senyor d’Ogassa, fou consagrada el 8 de febrer de 1024 per l’abat Oliba. En l’acta de consagració els senyors d’Ogassa feren diverses donacions a l’església, li confirmaren les seves possessions i la percepció dels delmes i prohibiren que es fes cap més església dins el seu terme sense el seu consentiment. És en aquest document que es fa referència a la consagració de la primitiva església de Sant Martí d’“Aguacia” o “Aquacia” feta pel bisbe de Vic, Arnulf, entre els anys 993 i 1010. La pertinença de Sant Martí d’Ogassa al bisbat de Vic queda constatada per la seva inclusió a les llistes parroquials d’aquest bisbat, conservades, dels segles XI i XII.
Acta de consagració de l’església de Sant Martí d’Ogassa (7 de febrer de 1025)
Còpia del segle XII del pergamí original de l’acta de consagració.
Arxiu Mas
"Hoc est traslatum fideliter ab originali sumptum quod sic incipit. Anno Incarnationis. Domini nostri M°XX°IIII regni vero Roberti Regis XXVII, VII Idus Februarii consecrata est ecclesia Sancti Martini in loco dicto Aguacia ab Olibano gratia Dei episcopo Ausonensi agenti hoc Johanne Aurioli viro ilustrissimo et uxore sua nomine Adalez sorore predicti Pontificis ad quorom alodem eadem pertinet ecclesia cum omnibus suis. Fuerat autem olim dedicata a predecessore jam dicti presulis Arnulfo sed destructa quia vilis erat et in melius restaurata postmodum est a predicto episcopo consecrata. Igitur ego Oliba episcopus concedo et confirmo supra scripte ecclesie Sancti Martini omnia que dompnus Arnulfus antecessor meus, illi firmissima dotis inscriptione firmaverat videlicet omnem parrochiam cum terminis et adjacenciis suis atque cum villulis suis, et decimis atque primitiis omnium rerum et fidelium oblationibus; in primis villam supradictam ubi eadem ecclessia est fundata et villam que dicitur Camps, et villam que dicitur Fulosa, et eam que dicitur Cubiculus siccus, et ipsam que dicitur Torrens, et villam que dicitur Fontem Leporera et Cher, et eas que dicuntur Rochariola et Taxus, et eam que dicitur Condamina, et locum quem dicunt Canalias, et in loco quam dicunt Corbaria, quantum ad predictam parrochiam pertinet, in his igitur villis et locis confirmo et concedo supra scripte ecclesie omnes decimas et primicias et oblaciones omnium rerum omnemque redditum ad predictam ecclesiam pertinentem. Terminus autem ipsius ecclesie est ab oriente in torrente qui decitur Malatoscha, pertingit usque ad paratar de Lupo, usque in collum Telia qui est a meridie; inde vadit per Torrentem malum usque in Castellare, Penna Matricis, et decendit ad collum Jovis vel in terminis Brugarie quod est ab occiduo; vaditque per Taga, et ad Portela vel ad ipsum cherum que dicunt Pastoris et in sub Rocha, de parte circi. Quantum hii termini includunt confirmamus et concedimus predicte ecclesie Sancti Martini in decimis et primitiis omnium rerum et oblationibus fidelium, et in omni honore sibi ex famulatu fidelium pertinente ut nulla persona inde aliquid auferre vel alienare presumat, vel oaratorium quodlibet infra terminos ajusdem ecclesie construere audeat sine consensu supra dicti Johannis vel ejus uxoris, nec ullis servitiis obligata constat sine voluntate eorum excepto sinodo quod apud sedem Sancti Petri Ausonensis clerici ejusdem ecclesie custodiant semperque pro debita recognitione ceram pretii denarii majoris persolvant. Et ego prefatus Johannes et uxor mea Adalez concedimus et confirmamus sicut superius scriptum est sicut melius dici vel intelligi potest supra scripte ecclesie Sancti Martini, et insuper donamus et laudamus ad alodem proprium supra dicte Sancti Martini casas et ortos et ferregenales, et decimas nostris condaminis et de portubus et montanis, et boschis et decimum de aver tercioner et miger et de ortis et de omni genere herbarum et ova Pasche. Si quis igitur hanc nostre confirmationis dotem in aliquo destruerit nisi resipuerit de parte Dei Omnipotentis, et nostre excomunicatus permaneat et a regno Dei alienus esistat atque deinceps haec dos propriam firmitatem obtineat. Actum in cenobio Sancte Marie Rivipollentis V idus Februarii. + Fruia sacer vel monachus. + Durandus sacer vel monachus. + Oliva episcopus. + Miro levita vel monachus. + Archimbaldus, levita vel monachus. + Tassio monachus. + Bernardus gratia Dei levita et monachus. + Signum Joannis Oriol. + Signum Adalaz usoris ejus. Joannes monachus vel sacer qui hanc dotem scripsit cum litteris supra scriptis et sub die et anno quod supra. + Signum Berengari de Tregurano qui hoc traslatum … Guillermus de Fornellis publicus scriptur Campi Rotundi subscribo."
Original: Perdut.
Còpia del segle XII: Arxiu de la Corona d’Aragó, pergamins de Ramon Berenguer I, núm. 43 dupl.
Còpia del segle XIII: Arxiu de la Corona d’Aragó, pergamins de Berenguer Ramón I, núm. 43.
Còpia del 1272: Arxiu de la Corona d’Aragó, pergamins de Ramon Berenguer I, núm. 43 trip.
Francesc Monsajlvatje i Fossas: Noticias Históricas, vol. XV, pàg. 249.
Traducció
"Aquest és el trasllat fidelment extret de l’original, que comença així:
L’any mil vint-i-quatre de l’encarnació de nostre Senyor i vint-iset del regnat del rei Robert, a set dels idus de febrer, fou consagrada l’església de Sant Martí, al lloc dit Ogassa, per Oliba, per la gràcia de Déu, bisbe d’Osona. En foren els promotors el molt il·lustre senyor Joan Oriol i la seva esposa, anomenada Adaleda, germana de l’esmentat prelat, a l’alou dels quals pertanyia aquesta església amb tots els seus béns; església que ja havia estat dedicada, en altre temps, per Arnulf, predecessor del citat bisbe, però destruïda i empobrida de tal manera que fou notablement millorada i restaurada fins a ésser consagrada novament pel mencionat bisbe.
Per tant, jo, Oliba, bisbe, concedeixo i confirmo a l’esmentada església de Sant Martí tot el que Arnulf, el meu antecessor, li assignà per ferma escriptura de dotació, és a dir: tota la parròquia amb els seus termes i les seves adjacències, els petits vilarets dependents, els delmes, les primícies i les ofrenes dels fidels. Primerament, la vila mencionada on és fundada la pròpia església, la vila que en diuen Camps, i les que en diuen Fulosa, Torrents, Fontllebrera i Quer, Roquerola i el Teix, Condamina [Coromina], el lloc de Canyelles, i a Corbera tot el que pertany a la parròquia.
Doncs bé, en totes aquestes ribes i llogarrets concedeixo i confirmo a l’església predita tots els delmes, primícies i oblacions dels béns i les renoles que corresponen a l’església.
Els termes d’aquesta són els següents: a llevant el torrent de Malatosca, que s’estén fins a al Parada del Llop [?] i el coll Telia [?], que és a migdia; d’ací, i pel torrent de Ribamala, arriba fins al Castell de Pena, i baixa cap al coll de Jou, als termes de la Bruguera, ja a la banda de ponent; a través del Taga es dirigeix cap a Portella, el que que en diuen de les Pasteres, fins a Surroca, ja a tramuntana.
Confirmem i concedim, doncs, tot el que s’inclou a l’interior d’aquests termes, a la pedita església de Sant Martí, quant als delmes, les primícies de tots els productes i les ofrenes dels fidels, i pel que fa, també, a qualsevol de les honors que li pertanyen a conseqüència del servei dels fidels. I així ho fem, de manera que cap persona no pugui prendre ni s’atreveixi a alienar res, ni tampoc, construeixi cap capella a l’interior d’aquests límits, sense el consentiment dels esmentats Joan i la seva esposa. Alhora, l’església no estarà obligada a retre cap servei sense la voluntat d’aquells, llevat, però, del sínode, per al qual, els clergues que la regentin hauran de satisfer sempre, a la Seu de Sant Pere d’Osona, pel reconeixement que hom li deu, la seva equivalent al preu de més d’un diner.
Finalment, jo, el mencionat Joan, i la meva esposa Adaleda concedim i confimem a l’església de Sant Martí tot el més amunt escrit per tal que se’n tingui el millor coneixement; però, a més, donem i lloem per alou propi a la referida església de Sant Martí, cases, horts i ferregenals, així com els delmes de les nostres Coromines, ports, muntanyes, boscs, i el delme del nostre haver terçoner i mitger, i dels horts i tot tipus d’herbam i els ous de Pasqua.
Si algú, tanmateix, destruís d’alguna manera aquesta nostra confirmació de la dotació, i no arrangés la seva acció, aleshores, romangui sota l’excomunicació de Déu Omnipotent i la nostra, i sigui apartat del regne de Déu. Que a partir d’ara aquesta dotació obtingui especial fermesa.
Fet al cenobi de Santa Maria de Ripoll, a cinc del idus de febrer.
Fruja, sacerdot i monjo. Duran, sacerdot i monjo. Oliba, bisbe. Miró, levita i monjo. Arximbald, levita i monjo. Tassi, monjo. Bernat, per la gràcia de Déu, levita i monjo.
Signatura de Joan Oriol. Signatura d’Adaleda, la seva esposa.
Joan, monjo i sacerdot, escrigué aquesta dotació amb lletres sobreposades, el dia i l’any esmentats.
Signatura de Berenguer de Tregurà qui aquest trasllat escrigué [?].
Guillem de Fornell, escrivà públic de Camprodon, subscric."
(Traducció: Joan Josep Busqueta i Riu)
Joan Oriol, casat amb Adelaida, filla del comte Oliba I Cabreta, i, per tant, cunyat del bisbe Oliba, és un dels primers senyors coneguts de la senyoria d’Ogassa, que juntament amb Surroca, Vidabona i Saltor, tenia com a centre aglutinador el castell de Pena, residència dels Oriol. Un dels seus descendents, el clergue Bernat Joan, molt vinculat al monestir de Sant Joan de les Abadesses, féu donació, l’any 1073, al monestir, de l’església de Sant Martí d’Ogassa, juntament amb alguns masos, del puig on era edificat el castell (el de Pena?) i de les pastures de Taga i coll de Jou. El mateix Bernat Joan, en el seu testament del 13 de gener de 1093, deixava el monestir de Sant Joan els alous de Senaiuç, Vidabona i Tornadella, alhora que li confiava la possessió de l’església de Sant Martí d’Ogassa, juntament amb els delmes i les primícies i alguns masos, si bé reservava la castlania del castell de Pena al seu nebot, Guillem Gaufred d’Espasen.
A partir d’aquell moment, i fins que el monestir de Sant Joan n’adquirí tot el domini, aquestes deixes foren objecte de constants litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans del castell. Així, Arnau Joan I i el seu germà Berenguer Arnau, germans de Bernat Joan, l’any 1109, cediren de nou al monestir de Sant Joan, l’església de Sant Martí d’Ogassa, juntament amb el puig on havia estat bastit el castell de Pena. El fill d’Arnau Joan, Galceran de Sales, a qui succeí l’any 1109, no estigué conforme a perdre tots els seus drets sobre Ogassa i per això continuà considerant-se senyor del lloc, però davant les reclamacions del monestir es veié obligat, el 29 de setembre de 1166, a reconèixer a favor del cenobi la possessió de l’església de Sant Martí d’Ogassa i a retornar-li totes les pertinences, drets i possessions que el seu pare havia donat al monestir. Tanmateix encara quedà amb drets i dominis sobre Ogassa, segons es veu en el pacte fet per ell i pel seu nebot Arnau, el desembre de 1168, amb Pere de Milany, sobre l’infeudament dels dominis que tenia a les parròquies de Sant Martí d’Ogassa i de Sant Esteve de Pardines. A partir d’aquell moment, els seus successors ja no figuraren com a senyors d’Ogassa sinó com a castlans del castell de Pena.
Fou el castlà, Guillem d’Espasen, qui l’any 1261 vengué a Ramon de Puigpardines els seus drets sobre el castell de Pena, el qual, al seu torn, el vengué, l’any 1264, a l’abat Dalmau de Minyana, del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Aquest mateix any, el 12 de juny, l’abat comprà al rei Jaume I el mer i mixt imperi del castell, de manera que el castell passà al domini i jurisdicció totals del monestir, i amb ell l’església i la parròquia de Sant Martí.
L’església fou modificada el segle XII. Posteriorment, l’any 1708, hi fou bastit un petit oratori dedicat a la Mare de Déu de la Bonanova. (APF-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, originàriament amb una nau, coronada vers llevant per un absis, però que després ha sofert diverses modificacions.
M. Anglada
L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa és un senzill edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó seguit i acabada vers llevant per un absis semicircular, cobert amb volta d’un quart d’esfera.
La porta té una simple arquivolta, amb llinda i timpà llis, i s’obre a la façana de ponent, on també hi ha el campanar, element que originàriament era de cadireta, de dos ulls, avui parcialment tapiats, i que posteriorment fou modificat i ampliat fins a esdevenir una torre de planta quadrada.
L’edifici s’il·lumina amb tres finestres de doble esqueixada: una a l’absis, la segona a la façana de migjorn i la tercera a la de ponent, sobre la porta.
La nau té obertes unes capelles laterals i afegida la sagristia, la qual amaga una part del parament exterior de l’absis, de superfície llisa i sense cap altre element decoratiu que una petita cornisa com a element terminal que continua a tot el volt de la nau fins a la façana de ponent. Hom hi pot observar dues menes d’aparell: a tot l’absis i a les capelles laterals del costat de tramuntana és de carreus ben tallats i polits; en els altres murs és una curiosa barreja de carreuons, el quals, però, no deixen perdre la línia de les filades i mantenen els junts uniformes.
La coberta ha estat feta amb lloses de pedra, de dos vessants, i forma continuïtat amb la superfície cònica de la teulada. L’afegitó que hom féu al campanar per fomar l’actual torre és de maçoneria molt ben rejuntada. S’hi accedeix per una escala exterior, també tardana, la qual oculta una part de la cornisa.
Al cementiri s’estan enderrocant els nínxols que hi ha adossats a la façana de migjorn, la qual cosa permetrà de veure un tram més de paret romànica. Caldrà, però, també, la supressió de les parets de la sagristia per tal de poder recuperar l’aspecte original de la façana de l’absis.
El conjunt es troba en bon estat de conservació, gràcies a la cura i al manteniment que en té el capellà d’aquesta parroquia, la construcció original de la qual cal situar dintre el segle XII, tal com indiquen les seves característiques tecnològiques, que responen a les formes pròpies d’aquell moment, aplicades a un edifici de concepció simple. (MAB-JAA)
Bibliografia
- Joaquim Botet i Sisó: Província de Girona, Geografia General de Catalunya, Francesc Carreras i Candi, Barcelona 1908-1918, pàg. 872.
- Frederic Udina i Martorell: Ei Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, CSIC, Escuela de Estudios Medievales, Textos XVIII, Barcelona 1951, pàg. 441.
- Eduard Junyent i Subirà: Parroquia de San Martín de Ogassa, “Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich”, separata de la “Hoja Parroquial”, núm. 125, Vic 1945-1952.
- Antoni Pladevall i Font: Els antics senyors d’Ogassa, programa de la “Festa de Santa Bàrbara”, desembre 1976.
- Antoni Pladevall i Font: Ogassa, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàgs. 357-358. (APF-MLIC)