Necròpoli
Durant els anys 1982 i 1983, segurament per tal de trobar els fonaments del possible nàrtex de l’església, es feu un forat davant la façana meridional d’aquest edifici. Durant aquestes obres, que han culminat amb la construcció d’un porxo nou, en rebaixar el nivell del sòl més d’1 m, es destruí una part del cementiri medieval que hi havia en aquesta banda de l’església. Sembla que a la part més profunda varen aparèixer unes canalitzacions fetes amb lloses. Així mateix, s’hi trobaren nombroses tombes de lloses que, per llurs característiques, segurament eren de vers els segles XI o XII. Durant força temps restà visible la part de la capçalera d’una sepultura, a l’angle nord-oriental de la zona buidada.
Reconstrucció d’una olleta de ceràmica negra, alguns fragments de la qual foren trobats a prop d’unes sepultures de lloses situades al costat de l’església de Fustanyà.
J. Bolòs
Hom trobà també alguns fragments de ceràmica. Entre aquesta tomba esmentada i la porta de l’església, a una profunditat de més d’1 m en relació amb la cota zero inicial, aparegueren les restes d’una olleta de terrissa negra. Aquesta petita olla amb bec, que és lògic que calgui relacionar amb algun dels enterraments, tenia un diàmetre de panxa de 16 cm, un diàmetre de boca de 12 cm i una alçada d’uns 13,50 cm. El bec és ondulat i ample (uns 3,50 cm). La seva pasta té força fragments de quars i alguns petits forats. A la cara exterior hom pot veure alguns bocins de mica. El color de la pasta varia entre un gris no gaire fosc (N4 de l’escala Munsell) i un gris brunenc (5YR 4/1). Com a motiu decoratiu, presenta a la part superior de la panxa dues línies incises d’1 mm de gruix, separades entre elles uns 15 mm i lleugerament ondulants. Aquest recipient segurament és del final del segle XI o del segle XII, per tant d’una època propera al moment en què es construí l’església romànica que es conserva actualment.