Situació
Vista exterior de l’església de la Mare de Déu del Serrat des de llevant, en la qual és visible l’estretor de l’absis en relació amb l’amplària de la nau.
M. Anglada
El Serrat és un petit veïnat que es troba situat dins l’antiga demarcació parroquial de Fustanya, a la cota dels 1 300 m d’altitud, a l’extrem sud-oriental del municipi.
Mapa: 218M781. Situació: 31TDG 328882.
Hom hi pot anar per la mateixa pista que porta a Fustanyà, que surt del darrer revolt de la carretera de Ribes de Queralbs, abans de pujar cap al poble, un cop travessat el pont del Freser. Dista d’aquest punt uns 4,500 km. (APF)
Història
El veïnat del Serrat, que s’havia pràcticament despoblat, és format per un grup d’una dotzena de cases, moltes de les quals han estat restaurades per a l’estiueig. La notícia més antiga que n’hem trobat és de l’any 1467, quan dos “homines de Serrato” consten com a contribuents o feligresos de Sant Sadurní de Fustanyà, d’on depenia el lloc.
L’any 1519 consta que aquí fou aixecada una torre de defensa, ara destruïda, a l’indret de can Bonada.
Ni una sola notícia històrica hem sabut trobar de la capella de la Mare de Déu del Remei, que presideix el nucli. La nau fou ampliada i apujada el segle XVII. L’advocació a la Mare de Déu del Remei és documentada des de l’època de les festes del segle XIV, però no es popularitzà en els santuaris que hi ha dedicats fins els segles XV i XVI. Per tant, si aquesta capella és romànica, com sembla, l’advocació primitiva, que potser era simplement a la Mare de Déu, li devia ésser canviada aquests segles.
Sempre ha estat una simple capella a cura dels antics rectors de Fustanyà. (APF)
Església
Planta i secció de l’església, a escala 1:200. Aquest edifici es caracteritza per l’estretor del seu absis.
M. Anglada
L’església de la Mare de Déu del Serrat consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada amb senyals d’haver estat sobrealçada, capçada a llevant per un absis semicircular lleugerament descentrat respecte a l’eix principal i molt més estret que la nau i cobert amb una volta de quart d’esfera.
Només hi ha dues finestres de doble esqueixada, l’una a l’absis, descentrada, i l’altra al mur de migjorn.
La porta, amb arc adovellat, un ull de bou i el campanar de cadireta, de dos ulls, són a la façana de ponent, que és l’única que es troba arrebossada.
Tots els murs, tant de l’absis com de la nau, són de maçoneria, a base de pedres molt ben col·locades, malgrat que no siguin fets de carreuons. La coberta de l’absis és de pissarra, igual com la de la nau. Totes dues es veuen sobrealçades.
A l’interior els paraments resten tots enguixats, llevat del de l’absis, que manté el mateix aparell de l’exterior, és a dir, amb lloses desiguals de maçoneria, de gruixària variable.
Tot i que l’absis es troba esquerdat, la resta té un bon estat de conservació.
A desgrat de la rusticitat general de l’església, convé destacar el detall de l’estretor de l’absis en relació amb la nau, fenomen que es repeteix a les properes esglésies de Sant Jaume de Queralbs i Sant Sadurní de Fustanyà, i, sobretot, a la de Santa Cecília de Molló, sens dubte l’edifici més ben acabat d’aquest grup, que cal situar dins el segle XII en conjunt, ateses les característiques constructives de cadascun dels edificis, des de la rusticitat de Queralbs o el Serrat fins al refinament tecnològic dels paraments de Molló. (MAB-JAA)