Situació
Una perspectiva de les ruïnes del castell. A primer terme la cisterna.
V. Hurtado
Les poques pedres que resten del que fou castell de Segura es troben al cim del puig anomenat “el Castell”, a 1 142 m d’altitud, sobre mateix de Ribes de Freser, al seu vessant dret, i dominant una magnífica vista sobre tota la vall. Per accedir-hi el millor camí és, partint del poble de Batet, seguir la pista forestal que porta a Ventolà i que passa pel mas d’En Segura. A uns 300 m d’aquest mas, i just al collet on la pista deixa el vessant del Freser, cal girar a mà esquerra i enfilar-se cap al puig per la costa de tramuntana fins a trobar a mitja pujada l’antic camí d’accés al castell.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG312855.
Història
La primera data en què apareix documentat el castell correspon al jurament de fidelitat que l’any 1207 feu Hug de Nevà, fill d’Arsendis, a Ramon de Ribes, fill d’Agnès, pels castells de Ribes i de Segura. Tota la vida d’aquest castell, tenint en compte la proximitat amb el de Ribes, corre paral·lela amb la d’aquest, fins al punt que moltes vegades la documentació sembla confondre’ls en una denominació única de castell de Ribes. És així com, durant les hostilitats que trasbalsaren tota la vall en la campanya cerdana del rei Alfons II, l’any 1288, no surt esmentat enlloc el castell de Segura. És més, tres anys després, en una relació de castells i fortaleses encomanada per Jaume II d’Aragó, hom parla d’un “castell, una bastida i una torre” com a punts defensius de la plaça de Ribes, sense fer cap esment del castell de Segura. Potser caldria interpretar -amb les corresponents reserves- que l’esment de castell es refereix a Segura i la bastida, juntament amb la torre, al castell de Ribes.
En el tractat d’Argelers del 1297, que comportà la restitució de la vall de Ribes a la corona mallorquina, no s’esmenta tampoc cap castell de Segura; no obstant això, el castell existia. En una altra relació de fortificacions de la zona, encomanada aquesta vegada pel rei Pere III el 1369, apareix clarament documentat un castell de Segura just després del de Ribes, amb la torre de Campelles i la força de Pardines.
Durant l’ofensiva pirinenca de l’infant Jaume de Mallorca el 1374, el castell de Segura adquirí un paper rellevant. Així, en un intent de protegir ràpidament la frontera, assistim a una sèrie de disposicions de tota mena destinades a guarnir de defensors l’esmentat castell de Segura i que s’hi fessin diverses restauracions. Alguns documents parlen d’ordres precises als homes de Queralbs i de Ventolà per fer “guaites” i altres serveis al castell.
Vint anys més tard, i dins el període de plena influència de la família dels Pinós a la vall de Ribes, tenim l’esment d’un deute entre Pere Tomic, procurador de l’honor dels Pinós, amb Pere des Grau, castlà del castell de Segura per aquesta família. Tot i que, per aquestes mateixes dates, vers l’any 1390, en una Memòria sobre les armes i reparacions necessàries als castells i fortaleses del comtat de Cerdanya, apareix el castell de Segura com a bastant malmès i necessitat d’una reedificació.
Encara l’any 1473 apareix documentat el castell en l’empenyorament que feu el rei Joan II a Damià Descatllar de la vall de Ribes i del castell de Segura. I la darrera aparició és de l’any 1493, quan l’esmentat Damià Descatllar recordà al rei Ferran el Catòlic aquest empenyorament. Cal suposar que el castell de Segura devia seguir les mateixes vicissituds que el de Ribes.
Castell
Del que fou el castell de Segura queda ben poca cosa. Tan sols als vessants de tramuntana i de llevant resten trossos de mur suficients per a testimoniar la seva existència. Al cim del puig, que devia ésser també el centre més elevat del castell, es veu encara algun fragment de mur o de torre caigut o manifestament desplaçat del seu lloc originari.
En aquesta part alta del castell, de forma aproximadament rectangular, d’uns 18 × 4,5 m, hem de destacar l’existència d’una gran cisterna; l’entrada de la qual, de 50 × 80 cm, queda protegida per una gran pedra tallada, que forma un lleuger arc. L’interior de la cisterna es manté en bon estat de conservació, a pesar d’ésser ple de terra i de rocs “provinents segurament de les pròpies runes del castell”. Les mides de la cisterna són aproximadament 6 × 4 m de planta i d’una fondària difícil de calcular ja que, com acabem de dir, és plena de material d’enderroc. El sostre és una volta de canó i les parets conserven en molts llocs el guix o estuc de recobriment original. No cal dir que el lloc reclama una ràpida prospecció arqueològica.
Tornant als murs, hem de dir que el parament de llevant, format amb carreus escairats d’uns 15 × 40 cm arriba a fer una paret de 2 m d’alçada per 7,30 m de llargada. És segurament l’antic tros que queda dels murs del castell, ja que l’altra paret, la que mira a tramuntana, forma part de la paret externa de la cisterna i presenta un aparell molt més acurat amb carreus ben tallats, de 15 × 30 cm i col·locats en rengleres uniformes.
Bibliografia
- Archives des Pyrennées Orientales, sèrie B, Perpinyà.
- Francesc Carreras i Candi: Entences i Templers en les montanyes de Prades, “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras”, II, Barcelona 1903-1904.
- Jaume Martí i Sanjaume: Dietari de Puigcerdà, Ripoll 1926.
- Joan Serra i Vilaró: Baronies de Pinos i Mataplana, Barcelona 1930.
- Santiago Sobrequés i Vidal: Els descendents de Pere el Gran, Barcelona 1954.
- Pere Català i Roca i Miquel Brasó i Vaques: Els castells catalans, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976.
- Pere Pujol i Tubau: Preparatius de guerra contra l’Infant de Mallorca, Obra completa, Valls d’Andorra 1984.