Sacramentarium Rivipullense (Ripoll)

(Museu Episcopal de Vic: Ms. 67)

Sacramentarium Rivipullense. Foli 36v, en el qual ha estat representada la divinitat amb trets humans.

G. Llop

Aquest manuscrit el componen 221 folis (295 × 225 mm); és conegut com a Sacramentarium vicense i que procedia de la Seu vigatana, no obstant sigui molt probable un altre origen. De caràcter “francoromànic” per la seva escritura(*), és a dir, carolí, presenta tintes negres i rubriques. Les inicials són treballades amb vermell, groguenc i ataronjat. De caire força senzill, juguen, però, a vegades, amb el tema figurat, i al foli 35v sobresurt la representació de la divinitat amb trets humans(*).

Núm. Lxx de la classificació de J. Villanueva (núm. d’inventari 7 505) i relligat modernament, el còdex és apreciat pels seus continguts, en funció del ritual que J. Gudiol relacionà amb la litúrgia franco-romana i que amb base a un Liber sacramentorum gregorià inscrivia addicions suggeridores d’inspiració francesa. Aquest mateix autor assenyala un motiu a sospesar per establir la gènesi del text i àdhuc de la miniatura que ara considerem en primer lloc, malgrat el seu gir modest. Es tracta de l’aparició en el text d’una missa consagrada a sant Eudald, mentre no hi són incloses misses d’especial significació a la Seu de Vic. Sant Eudald connecta amb Ripoll, i aleshores podem concloure que “el còdex, o ha vingut de Ripoll o és copiat d’un que era propi de tal església ripollesa”. Relatiu a aquest tema és interessant veure el que ha escrit A. Olivar, que és qui millor l’ha estudiat(*).

D’altra banda, el vincle amb l’escriptori de Ripoll(*) no és tampoc inexistent després de revisar el camp de la miniatura. Cal fixar-nos en el foli 36v del Ms. 67 de Vic, on hi ha un personatge de petites dimensions dins la inicial “D” (abreviació: “Ds” —Deus—). Dignificat pel nimbe crucífer i assegut en un senzill setial, ens aboca gràcies al gest i a la positura vers l’escrit que l’acompanya. Des del seu marge esquerre, solament podria ésser interpretat com a figuració hel·lenística de Crist-Jesús. No obstant això, el que més interessa és veure’l en funció d’un patró bastant pròxim que descobrim en el foli 154 del Ms. Ripoll 151 de l’Arxiu de la Corona d’Aragó(*). Concretament al·ludim al Nen a la falda de Maria, disposat de manera asimètrica, d’aquest manuscrit ripollès de les obres de sant Beda que cal emmarcar en el segle XI. Àdhuc el Ms. 67 seria mostra de l’XI; J. Gudiol proposà el final de la centúria.

El nostre llibre no és gaire llunyà d’un altre còdex conservat a l’Arxiu Capitular de Vic. Fem referència al Ms. 71, batejat com a Missale Parvum(*), però ja implica transicions al segle XII. Els colors emprats (vermell, groc, blavós que sembla haver perdut la intensitat original) es combinen al Ms. 67 amb les zones de blanc; així, per exemple, en la figura del foli 36v; de manera que l’ús de les tintes i el sentit del dibuix són equiparables a l’ordre elegit per les miniatures del Ms. 71.

Si volem complementar el traçat d’aquest sacramentari és necessari recordar d’altres inicials en què, si bé no torna a aparèixer la figura humana, tenim temes vegetals i animals enllaçats segons la lletra que conformen. Vegeu el foli 23v, “C”; o el 24v, on la “S” presenta cap d’ocell i potes. El cos de l’animal tradueix l’estructura de la lletra en solucions més o menys imaginatives, més o menys convencionals, de les quals es poden trobar models sense gaires dificultats. D’altres en els folis 60v (“F”), 64 (“P”), 67v (“C”), 70 (“P”), 70v, 72, 72v, 73, 73v… Caldria esmentar la continuïtat d’inicials molt simples sobre fons ataronjats amb testes d’animals o sense.