Els teixits de Sant Joan de les Abadesses

Teixit núm. 353

Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm. 353.

F. Tur

El Museu de Sant Joan de les Abadesses conserva, inventariat amb el núm. 353, un teixit que fou descobert a la tomba de l’abat Ramon de Cornellà.

Aquest teixit, al moment en què fou descobert hom no sabia a què corresponia.

L’any 1975 el taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona dugué a terme la seva restauració, en el transcurs de la qual hom pogué identificar aquest teixit amb una estola; els tres fragments de què constava el teixit esmentat foren muntats damunt un suport d’etamín. Tal com es conserva avui, el teixit fa 75,50 cm de llarg × 8,90 cm d’ample.

La decoració és de losanges. Al centre hi ha una fulla amb tija molt esquemàtica que pot correspondre a una estilització de l’hom o arbre de la vida. La manera com és treballat el seu interior recorda una maduixa. Entre aquests arbres de vida, a baix i a dalt, hi ha dos ocells afrontats amb els cossos encarats i els caps oposats. Tota la decoració és feta seguint un eix vertical, per tant és teixida en mirall.

Té un sol ordit de seda groga amb poca torsió S. La seva densitat aproximada és de 29 fils per cm², compte fet de manera molt aproximada, ja que el seu mal estat de conservació i el consegüent esfilagarsament impedeixen de saber-ne la quantitat exacta.

Té dues trames; totes dues també de seda groga amb a penes torsió. No es pot comptar la densitat per les raons abans esmentades de mala conservació. La decoració és feta per trama; es tracta d’un lligament d’espiga amb base sarja en la zona del fons, o sigui, dels losanges, fet per una trama, i la decoració central ha estat feta per bastes de l’altra trama.

El fet d’ésser el teixit tan malmès i d’ésser posat sobre un suport no permet d’analitzar bé aquesta estola, la qual ha estat teixida amb teler de lliços.

Amb tota probabilitat es tracta d’una peça hispano-àrab del segle XIII, per la delicadesa de la seda i del treball i per la decoració plenament oriental.

El fet d’ésser de seda daurada i de tenir el fons decorat amb losanges fa pensar en els teixits de Pere d’Urg de la Seu d’Urgell. Però en aquells només hi ha els losanges i cap més decoració; els homs i les aus que són presents aquí allunyen la tesi de donar un mateix origen a tots dos teixits. (RMMR)

Teixit núm. 354

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 354.

F. Tur

El Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses conserva un interessant teixit procedent del monestir, que és catalogat amb el núm. 354 d’inventari. Aquest teixit és format per tres fragments que hom ha ajuntat per tal de poder donar el rapport del dibuix el més gran possible en la restauració.

Aquesta restauració fou duta a terme al taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona l’any 1975. Els tres fragments ajuntats foren col·locats damunt un suport d’etamín. L’estat de conservació d’aquests elements no és gens bo; estan molt esfilagarsats i no deixen veure bé el dibuix decoratiu. Només es conserva un xic millor el més gran, el qual fa 12 cm d’alt × 7 cm d’ample. El conjunt, bo i muntat, fa 18 cm d’alt × 17,40 d’ample.

La decoració representa dues àguiles afrontades amb les ales plegades, els cossos d’esquena i els caps acarats. Els cossos gairebé es toquen; només els separa l’hom o arbre de la vida, molt estilitzat. Les àguiles són dins un doble cercle ornamentat amb unes falses inscripcions àrabs. Els cercles formen unes fileres horitzontals i són tangents entre ells; en el punt d’unió hi ha, a sobre, una flor de vuit pètals. Els cossos de les aus tenen una decoració vegetal estilitzada; així, l’inici de les ales és una flor. La resta de la decoració no es pot apreciar a causa del mal estat de conservació i del fet que n’ha pervingut poc tros. No es conserva sencer el rapport del dibuix.

Té dos ordits: un ordit de fils dobles de seda daurada; la torsió no es pot apreciar bé per no poder separar els fils del suport posat en la restauració; té una densitat de 38/39 fils per cm²; és l’ordit de fons. L’altre és un ordit de fils simples iguals als anteriors; la densitat no es pot apreciar bé, puix que hom no pot veure la cara de darrere el teixit per ésser coberta pel suport d’etamín; hom suposa que pot ésser d’uns 19/20 fils simples per cm²; és l’ordit de lligadura de la decoració.

Té tres trames: una trama de seda daurada igual a la dels ordits; la seva densitat és de 30 passades per cm²; és la trama de fons. Una altra trama de seda daurada, igual a l’anterior, bé que amb menys torsió; té una densitat de 32 passades per cm²; és una trama de decoració. I una darrera trama d’or de Xipre, o sigui, ànima de lli de color cru, embolcallada de matèria orgànica, recoberta d’una pàtina d’or al damunt. La seva densitat és de 26 passades per cm², aproximadament. Ha perdut la pàtina d’or en molts indrets; és una trama de decoració que treballa per espolinat en llocs concrets.

La trama primera i l’ordit primer lliguen en tafetà 1e1 per a fer el fons. La trama segona lliga amb l’ordit segon per tafetà, però la trama segona fa bastes irregulars segons conveniències de la decoració. La trama tercera lliga amb l’ordit segon per espolinat, és a dir, només en la zona del cap de les àguiles, i amb lligament de niu d’abella, com en el cap dels personatges de les dalmàtiques de sant Bernat Calbó.

És un lampàs: la decoració del rapport és la meitat d’un cercle; per efecte de mirall es teixeix l’altra part. És teixit amb teler de lliços, on els dobles fils d’un ordit passen de dos en dos pel seu corresponent malió, i els fils senzills de lligadura passen d’un en un pel seu corresponent malló. Es tracta d’una pallia rotata, és a dir, d’un teixit amb decoració de cercles.

El tipus de decoració amb dues aus afrontades dins de cercles té un origen sassànida que passà a Bizanci i a l’Iran islàmic, com es pot veure en un teixit de la catedral de Sens del segle VIII(*). També passà al teixit hispano-àrab, com el que es troba a la catedral de Salamanca del segle XI(*).

Entre les peces més importants d’aquest tipus cal esmentar el teixit bizantí de la casulla de Brauweiler, de l’església de Sant Nicolau de Brauweiler, del segle XII, portada per Bernat de Claravall en anar a la croada l’any 1143(*), de la qual es conserven dos fragments al Victoria and Albert Museum de Londres(*). La tradició del cercle amb les aus afrontades continua en teixits italians com el publicat per Lessing(*), núm. 78 651 del Kunstgewerbemuseum de Berlín, sicilià del segle XII. Italià, ja del segle XIII, seguint la mateixa línia decorativa, és un teixit del Metropolitan Museum of Art de Nova York(*). Al Victoria and Albert Museum de Londres hi ha un teixit del mateix tipus, amb dos papagais dins un cercle, diaspre luquès de vers l’any 1300; aquesta atribució és donada per Falke(*). Documents medievals com un inventari papal del 1146(*) o el Tresor de Sant Pere del 1361(*) parlen d’aquesta tradició dels teixits amb aus afrontades dins de cercles, tant dels bizantins com dels de fabricació italiana.

El teixit de Sant Joan de les Abadesses és continuador d’aquesta tradició decorativa. Si bé porta en el cercle una inscripció àrab, aquesta no diu res, és purament decorativa, bé que palesa una forta influència islàmica. En l’inventari del Museu consta com a sicilià del segle XIII; pot ésser-ho perfectament per la falsa inscripció del cercle, però la tècnica de lampàs i la disposició de les àguiles, així com alguns elements de la decoració, fan pensar en el teixit del Victoria and Albert Museum i poden fer apuntar la teoria que es tracta d’un teixit de Lucca, de la segona meitat del segle XIII, i pot ésser situat en l’inici dels diaspres luquesos. (RMMR)

Teixit núm. 356

Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm. 356.

F. Tur

El Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses conserva un teixit llavorat, anomenat Teixit dels ocells, el qual és inventariat amb el núm. 356.

Fou trobat a la tomba de l’abat Roig, enterrat el segle XIII. Aquest teixit actualment és exhibit bo i muntat amb diversos fragments que foren units en la restauració que fou efectuada l’any 1975 al taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona. Els fragments foren units tot seguint el dibuix i muntats sobre un suport d’etamín, tenyit de blau verdós. N’han desaparegut fragments d’ordit i de trama. El conjunt, tal com és presentat actualment, fa 58 cm d’alt × 61 cm d’ample.

Aquest teixit apareix per rengleres d’ocells afrontats i encarats, de cos molt estilitzat i petit i amb les ales plegades. Porten una cinta al voltant del coll, els dos extrems de la qual voleien. Tant els ocells com les cintes són de color beix, ribetejats per color groc; els ulls, bec i plomes són també marcats pel color groc. Entre dos rengles d’ocells hi ha un rengle d’arbres de la vida estilitzats a la manera de florons en forma de cor i col·locats sobre una peanya, la qual té uns medallons a la part inferior. A ambdós costats del cor surten una mena de branques. Cada un d’aquests arbres és sobre o sota els ocells en l’espai que correspon a la separació entre dos dels ocells encarats; és a dir, a cada parella d’ocells correspon un arbre de la vida. N’hi ha un altre a sobre i a sota dels ocells, en l’espai que separa dos ocells, corresponent cada un a un grup de dos. Són també de color beix. En els fragments conservats, en total resten quatre fileres incompletes d’ocells i quatre fileres incompletes d’arbres de la vida.

Cadascun d’aquests ocells fa 7,50 cm d’alt × 4 cm d’ample. Cada conjunt de dos ocells fa 7,50 cm d’alt × 8,50 cm d’ample. I cada arbre fa 7,10 cm d’alt × 4 cm d’ample.

Té dos ordits: l’un de doble, de dos fils de seda groga, torsió S; no es pot comptar bé la densitat per no poder veure’s el darrere, per tal com és cobert pel suport d’etamín; és l’ordit de fons. Un altre ordit és senzill, d’un sol fil de la mateixa seda que l’anterior; hi ha el mateix problema per a poder comptar la densitat; es tracta de l’ordit de lligadura. Té una sola trama de seda que varia de colors (blau, beix i groc daurat). La seva densitat és de 22/26 passades per cm². Les passades de blau fan el fons del dibuix i les passades de beix i groc les decoracions passades.

El lligament que uneix el teixit és el de sarja de cinc, 4e1.

És un samit, teixit per efecte de mirall amb teler de lliços, on els fils dobles de l’ordit de fons passen pel seu corresponent malló de dos en dos pel fet d’ésser dobles i els fils senzills de l’ordit de lligadura passen cada un per un sol dels seus corresponents mallons. Hi ha molts errors de tissatge i això fa que hi hagi desproporció entre les mesures de les figures.

El fet d’ésser l’ordit groc i que les trames beix i groga restin pel revés del teixit quan no són visibles pel davant, fa que el fons blau tingui un to verdós, bastant pronunciat en alguns indrets també com a resultat de l’exsudació del cos de l’abat.

L’origen de la decoració d’aquest teixit és oriental. Lessing(*) publicà un teixit, número 90.5 del Kunstgewerbemuseum de Berlín, originari del Pròxim Orient i datat entre els segles VII IX; el mateix Lessing(*) publicà dos teixits del Museu del Tresor de la Catedral d’Aquisgrà, l’un atribuït als segles VII-VIII i a Bizanci o a Pèrsia, i l’altre atribuït a l’Àsia Menor i al començament de l’edat mitjana, que representen també ocells vists de perfil i que porten unes cintes al coll voleiant. Això demostra que la tradició de representar aus de perfil amb cintes al coll voleiant té un origen oriental, exactament del Pròxim Orient, que fou iniciada vers el segle VII i que passà a Bizanci en èpoques posteriors.

Pel que fa a la presentació de fileres d’aus afrontades combinades amb fileres d’un altre element decoratiu, és molt conegut el teixit conservat al Musée du Cinquantenaire a Brussel·les, provinent de la Col·lecció Errera(*). Tant Falke(*) com Fleming(*) el consideren de fabricació egípcia i del segle XI. Lessing(*) li dóna una atribució més tardana, entre els segles XI i XII, i apunta la possibilitat que pot ésser egipci, però que també pot ésser hispano-àrab.

Tot això permet de situar aquesta peça com a hereva, en la seva decoració, d’uns elements importats del Pròxim Orient i d’uns elements propis del món islàmic occidental, i com a predecessora dels teixits diaspres luquesos del segle XIV, en els quals és característica la combinació de fileres d’animals afrontats amb les fileres d’un altre element decoratiu, que produeix una alternança.

El Teixit dels ocells pot ésser considerat hispano-àrab de tradició decorativa del Pròxim Orient i cronològicament, tant per la tècnica utilitzada com per la decoració, de la primera meitat del segle XII. (RMMR)

Teixit núm. 357

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 357.

F. Tur

Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses es conserva el fragment d’un teixit, procedent del monestir, el qual segurament havia estat utilitzat per a embolcallar relíquies, tot i que el seu origen és, probablement, indumentari; es tractava d’un xal. És inventariat amb el núm. 357. Les seves mides, preses dels tres fragments ajuntats, tal i com s’exhibeixen actualment al museu són: 12 cm d’alt × 17,20 cm d’amplada mínima i 26 cm d’amplada màxima; conjunt de la zona llistada: 3 cm d’alt; franja d’ordit sense teixir: 6,40 cm d’alt; voraviu: 0,60 cm d’ample.

Es tracta d’un teixit llis de color blau. A l’extrem conservat, i, també, suposem, a l’extrem no conservat, és decorat per una zona llistada.

D’endins enfora, l’extrem conservat presenta una decoració a base de diversos elements: franja daurada ampla, ratlla blava, ratlla blanca, combinació de ratlles estretes blanques i blaves, ratlla blava una mica més gruixuda, faixa daurada ampla, ratlles blaves i blanques, tros blau llis com la part central, zona d’ordit sol i sense teixir, ratlla vermella, faixa blava amb la qual acaba el teixit.

Al començament i al final de cada franja daurada hi ha unes passades de color blanc, a fi de produir un efecte degradat entre el pas del blau al daurat.

És format per tres fragments units, en els quals manca el tros central en el sentit longitudinal i una gran part de l’ordit sense teixir.

Conserva el voraviu al costat dret.

Té un sol ordit de seda blava amb torsió S. La seva densitat és de 37 fils per cm² aproximadament.

Té dues trames: l’una (a) de fil de lli de color blau amb torsió S. La seva densitat és de 35/36 passades per cm²; és la que fa el fons. L’altra (b) és una trama de seda de colors blanc, daurat i vermell, de molt poca torsió; la seva densitat és de 32 passades per cm²; és la que fa les decoracions. Tant la trama a com la b lliguen amb l’ordit per tafetà 1e1.

Es tracta d’una peça hispano-àrab, pel tipus de franges tan característiques dels holols àrabs o teixits ratllats per trama. Tant el tipus de ratlles com la franja sense tramar d’ordit sol recorden la construcció del Teixit de Sant Eudald de Ripoll, cosa que ens permet datar perfectament aquesta peça com del segle XIII. (RMMR)

Teixit núm. 358

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 358.

F. Tur

Procedent del monestir, el Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses conserva un fragment de teixit llis amb una franja decorativa, utilitzat per a embolicar relíquies i inventariat amb el núm. 358. Aquest teixit fa 7,50 cm d’ample × 7,50 cm d’alt; la franja decorativa de la zona central, 0,90 cm d’alt i el voraviu 0,50 cm d’ample.

El teixit té una franja decorativa d’esquerra a dreta, que al seu interior forma diferents ratlles o petites franges amb decoracions geomètriques. Conserva el voraviu del costat esquerre.

L’ordit és de seda beix, torsió S. Té una densitat de 46 fils per cm². Té tres trames: una (a) de seda groga-beix amb poca torsió i una densitat de 50 passades per cm². Una altra (b) de seda groga, blava, blanca i marró, gairebé sense torsió. Él poc espai en què treballen no permet de comptar-ne la densitat. Una darrera (c) amb seda groga, torsió S, recoberta de làmina d’or en torsió Z. Tampoc no se’n pot apreciar bé la densitat.

La trama a lliga amb l’ordit en tafetà 1e1 de gran finor i lleugeresa. Les trames b i c lliguen amb l’ordit en treball de tapisseria seguint l’esquema del tafetà. Com que és un treball de tapisseria, resten talls profunds entre els motius decoratius, ja que cada un es treballa per si sol de baix a dalt i no amb passades que van d’un costat a l’altre del teixit.

La zona decorativa del treball de tapisseria té una primera zona de línies ondulades o meandres, on hi ha passades de trama de seda de tots els colors esmentats en parlar de la trama b; destaca un espai on hi ha meandres de seda groga sobre un fons d’or. La zona central és tota ella d’or, i fa formes geomètriques: l’or ha desaparegut en molts indrets. La segueix una zona igual a la primera, amb decoracions ondulades.

A la zona del voraviu la franja decorativa té un espai força ample treballat en tafetà simple, no pas en tapisseria, a fi d’impedir que el teixit s’esfilagarsi per les zones laterals de la decoració.

És fet amb teler de lliços i pedals.

Pel tipus de decoració del treball de tapisseria, pot ésser identificat com a obra hispano-àrab del segle XIII. La decoració de tapisseria és, però, molt senzilla comparada amb altres treballs d’aquesta tècnica de la mateixa època. (RMMR)

Teixit núm. 359

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 359.

F. Tur

El mateix Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses i procedent del monestir, amb el núm. 359 d’inventari, conserva un altre fragment de teixit, utilitzat per a embolicar relíquies. No presenta cap mena de decoració i té el voraviu al costat esquerre. Aquest teixit fa 8,70 cm d’alt × 7,40 cm d’ample.

En realitat es tracta d’un fragment del teixit núm. 358, segons es dedueix pel resultat que dóna la seva anàlisi tècnica. Per tant, la descripció tècnica és la mateixa que la que hem fet d’aquell fragment en parlar de la part llisa. Naturalment, la dotació també és la mateixa. (RMMR)

Teixit núm. 360

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 360.

F. Tur

Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, i procedent del monestir, es conserva un fragment del teixit llistat, el qual és inventariat amb el núm. 360. Les seves mides són: 4,50 cm d’alt × 7,40 cm d’ample; les franges amples, groga i beix, fan 1 cm; les franges amb ratlles verdes i blanques fan 0,30 cm i la franja amb ratlla beix i blanca fa 0,60 cm.

L’ordit és de seda beix, torsió S, amb una densitat de 40 fils per cm².

Té una sola trama, de seda que varia de color: beix, verda, blanca i groga, de poca torsió. La seva densitat és de 32 passades per cm².

L’ordit i la trama lliguen en tafetà 1e1. El teixit és fet en un teler de lliços i pedals. La decoració ha estat obtinguda per la variació del color de les passades de trama que fan les ratlles.

Es tracta d’un teixit hispano-àrab, del tipus anomenat holol, o sigui, teixit decorat per ratlles de trama. Cronològicament pot ésser situat entre el final del segle XII i el començament del segle XIII. (RMMR)

Teixit núm. 361

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 361.

F. Tur

Procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses i conservat actualment al Museu, on és inventariat amb el núm. 361, hi ha un fragment de teixit llis, el qual no té altra decoració que uns efectes de tornassol. Fa 24 cm d’alt × 12,10 cm d’ample.

L’ordit és de seda de color groc un punt verdós. El fil té torsió S i la densitat d’ordit és de 50 fils per cm².

La trama és de seda verda amb molt poca torsió. La seva densitat és de 50 passades per cm².

Ambdós lliguen en lligament de tafetà 1e1. El teixit és fet amb un teler de lliços i pedals.

A causa de la combinació dels colors de l’ordit i la trama, es produeix l’efecte de tornassol abans esmentat.

El teixit és d’una gran finor, la qual cosa fa pensar que es tracta d’una peça hispano-àrab, de vers el segle XII. El seu estat de conservació és bastant dolent. (RMMR)

Teixit núm. 362

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 362.

F. Tur

Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses és guardat un fragment de teixit amb decoració ikat, el qual és inventariat amb el núm. 362. Es tracta d’un teixit que ha estat decorat amb franges verticals que fan degradats i canvis de colors en daurat, beix i marró.

L’ordit és de fil de seda, torsió S, amb variacions de color daurat, beix i marró per obra d’haver estat tintat amb la tècnica d’ikat, que consisteix a reservar, cobrint-les, zones de l’ordit i tintar les que no estan reservades; si hom vol tintar les reservades, com en aquest cas, es reserven les tintades i es tinten les que no estaven tenyides. Aquesta operació es fa abans de posar l’ordit al teler. La densitat de l’ordit és de 42 fils per cm².

La trama és de fil de seda de color beig, torsió S. Té una densitat de 25 passades per cm².

L’ordit i la trama lliguen amb lligament de tafetà 1e1. És teixit amb teler de lliços i pedals.

La decoració és ja obtinguda per les combinacions de colors del tintat de l’ordit.

Per la seva finor és un teixit islàmic, egipci o hispano-àrab, del segle XII. (RMMR)

Teixit núm. 363

Teixit procedent del monestir i actualment conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 363.

F. Tur

El Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el núm. d’inventari 363, conserva uns fragments de teixit llavorat, procedents del monestir. Foren trobats a l’altar major de l’església, on eren utilitzats per a embolcallar relíquies.

Es tracta de dos fragments que han estat representats units per tal de refer el dibuix. Units fan 18 cm d’alt × 29,50 cm d’amplada màxima.

Aquest teixit presenta una decoració de tipus pallia rotata, o sigui, de teixit decorat amb cercles. Els dos fragments conservats corresponen a l’interstici de quatre cercles. Aquesta zona té forma de losange de fons blau decorat amb fulles estilitzades a cada un dels vèrtexs, de color vermell i groc. Al centre hi ha un òval on s’inscriuen una mena de semicercles, semiexàgons en nombre de vuit, de color blau, amb decoració floral estilitzada en vermell i groc i que, en unir-se, formen entre ells una estrella de vuit puntes de perfil interior i exterior grocs i zona central vermella. La part central d’aquesta estrella, de color blau, té un cerce daurat, on, sobre un fons blau, s’inscriu una ñor de vuit pètals d’or. A cada un dels vèrtexs de l’estrella hi ha una perla vermella sobre un fons blau. El dibuix és incomplet, ja que no es conserva tota l’extensió de l’interstici.

Resta molt poc dels quatre cercles que li corresponen. De l’inferior dret, res. De l’inferior esquerre una mica, on, sobre fons blau, es veuen dues línies grogues que formen el cercle, a l’interior de les quals hi ha perles vermelles amb el centre groc. De la roda superior dreta resta una part del cercle perlat i, sobre fons blau, una urpa d’au en groc i una part de l’ala d’una au en groc i vermell i també es conserva la part inferior d’un arbre de la vida en groc. De la superior esquerra resten les plomes de l’ala d’una au en vermell i groc sobre un fons blau. Aquests indicis fan suposar que els cercles eren vorejats d’una circumferència perlada i, a l’interior, hi havia dues aus afrontades amb l’arbre de la vida al centre. El cap dels animals devia ésser espolinat d’or, com la flor del centre de l’interstici.

Molt sovint, les zones grogues són matisades en blanc. Els dos fragments que resten divideixen l’interstici en dues meitats desiguals. Malgrat ésser dos fragments separats, el seu estat de conservació no és gaire dolent. Té dos ordits: l’un (a) de quatre fils de seda blava, torsió S. Té una densitat de 39 fils per cm²; és l’ordit de fons. L’altre (b) és un ordit d’un sol fil de seda groga, torsió S; la densitat és de 13 fils per cm²; és l’ordit de lligadura de la decoració.

Cada quatre fils blaus de l’ordit de fons hi ha un fil groc de l’ordit de lligadura.

Té tres trames: una (a) de fil de seda blau, com l’ordit, torsió S, però més feble; la seva densitat és de 38 passades per cm²; és la trama de fons. Una altra (b) de passades de fil de seda vermella, groga i blanca gairebé sense torsió; la seva densitat és de 36 passades per cm²; és la trama que fa les decoracions. Una darrera trama (c) és de fil de seda groga, embolcallat per làmina d’or en torsió S. Treballa en espolinat només per fer la zona decorativa de la flor. La trama fa el fons amb l’ordit en tafetà 1e1 b4/1, però amb força irregularitat i errors de tissatge.

La trama b fa les decoracions amb l’ordit b per bastes de trama segons el principi del tafetà, bastes que són de diferent llargada segons la conveniència del dibuix. En els documents antics hom dóna el nom de baldaquí a aquest tipus de tafetà de bastes decoratives irregulars(*).

La trama c lliga espolinada amb l’ordit b fent niu d’abella.

Es tracta d’un lampàs. Segons Pilar Tomàs i Farell(*), aquest teixit és una doble tela i la seva textura és molt semblant a la del Teixit de l’Elefant, núm. 32 930 de l’esmentat Museu. En el cas d’altres teixits, també lampàs, com les dues dalmàtiques de sant Bernat Calbó, quan les passadès de trama no fan la decoració per l’endret del teixit, són visibles al revés i viceversa. Aquí, a la cara del revés es veuen les passades de trama b no aparèixer i desaparèixer a conveniència de la decoració, sinó treballar regularment en tafetà 1e1; això pot confirmar la teoria de la doble tela. Les bastes de trama semblen aparentment més llargues que les d’un tafetà simple normal, però és tan sols una aparença, ja que aquesta amplada aparent és donada perquè han de passar els quatre fils de l’ordit a que estan entre fil i fil de l’ordit b, amb el qual lliguen.

La decoració és teixida per efecte de mirall en teler de lliços. Cada quatre fils de l’ordit a, o de fons, passen per un mateix malló, mentre que l’ordit b, o de lligadura, passa cada un dels seus fils un per un pels mallons de lligadura.

El teixit ha estat atribuït al segle VIII i classificat com a possiblement bizantí per Pilar Tomàs(*). Al Museu de Sant Joan de les Abadesses consta com a hispano-àrab del segle XII.

El fet de donar-li una atribució bizantina es pot justificar pel fet que, essent la seva estructura molt semblant a la del Teixit de l’Elefant, del Museu Tèxtil i d’Indumentària, de Barcelona, el seu origen pot ésser considerat el mateix. Però l’atribució bizantina del de l’elefant(*), defensada per Diehl per la similitud d’aquest darrer teixit amb el Teixit dels Elefants, que havia servit de sudari a Carlemany (Museu del Tresor de la Catedral d’Aquisgrà), o l’atribució oriental, defensada per Lessing(*), és discutida per d’altres autors com Folch i Torres(*), que mantenen que es tracta d’una peça hispano-àrab del segle XII o posterior. Els colors blaus i vermells són propis dels teixits bizantins, però, per herència bizantina, també ho són de teixits hispano-àrabs com el de les Esfinxs i de Gilgamés de sant Bernat Calbó, i tota la sèrie del mateix tipus, obres hispano-àrabs del segle XII. El mateix Folch i Torres(*) diu que el Teixit de l’Elefant no pertany al mateix grup dels de sant Bernat, bé que els colors i les formes decoratives siguin del mateix estil. Aquest darrer, per la seva textura, sembla tenir una influència més directa del nord d’Àfrica i, per tant, el considera hispano-àrab, però d’una escola diferent per la textura, però en el cas del de Sant Joan de les Abadesses, pot aplicar-se això també a la textura, però la decoració és dins el segle XII. Per tot això hom s’inclina a donar l’atribució d’hispano-àrab del segle XII, amb unes característiques tècniques especials. (RMMR)

Teixit núm. 364

Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és cataloga amb el núm. 364.

F. Tur

Procedent del monestir de Sant Joan de les Abadesses i trobat mentre era utilitzat com a embolcall de relíquies, igual com altres exemplars, el Museu del Monestir conserva un fragment de teixit llavorat, inventariat amb el núm. 364. Aquests fragments, actualment units, fan 8,30 cm d’altura màxima × 38,80 cm d’ample.

Es tracta del tipus de teixit anomenat pal·lia rotata, format per fileres de cercles decoratius.

Cada cercle té a l’interior dues aus afrontades amb els cossos encarats i les ales plegades. El fons dels cercles és verd. Les aus són blanques, contornejades en beix-daurat, i a l’inici de les ales té una figura geomètrica contornejada en verd. El cercle forma, de dins a fora: a) un primer cercle interior beix, decorat amb perles blanques; b) un segon cercle de fons blanc amb exàgons verds que tenen a l’interior un quadrat beix; i c) un tercer cercle de fons blanc amb un element dentat verd.

L’interstici entre els cercles és beix i ha estat decorat amb un element vegetal estilitzat, ribetejat en verd i d’interior blanc. Els cercles no es toquen entre si; hi ha entre ells un petit espai beig, continuació de l’interstici.

La decoració és molt geometritzada.

Només hi ha conservats quatre fragments que es presenten units, com ja hem dit. S’hi poden veure els cossos i les potes de les aus d’un cercle i els cossos de les d’un altre cercle, concretament el del seu costat esquerre, una part de la decoració lateral de dos cercles i una quarta part de la decoració de l’interstici.

El rapport del dibuix de decoració té una amplada de 19,50 cm, aproximadament; l’alçada no es pot saber.

Té dos ordits: l’un (a) de fil de seda groga, torsió S; té una densitat de 18 fils per cm² aproximadament; és l’ordit de fons. I un altre (b), del mateix color i torsió que l’anterior, una mica més gruixut, difícilment diferenciable; la seva densitat és de 18 fils per cm²; és l’ordit de lligadura.

Té una sola trama que fa passades de seda de color blanc, beix i verd, de poca torsió. La seva densitat és de 36 passades per cm². Els tres colors texeixen tant fons com decoració.

El lligament que uneix els ordits amb la trama és la sarja de quatre, 3e1.

Algunes vegades les pasades de trama fan bastes més llargues o més curtes de la sarja de quatre per necessitats del dibuix. Es tracta d’un samit. Teixeix la decoració per efecte de mirall. És fet amb un teler de lliços, on cada fil de l’ordit de fons passa per un malló i cada fil de l’ordit de lligadura b passa també per un altre malló.

La definició donada al Museu és la de teixit oriental del segle XII.

La geometrització de les formes decoratives, molt forta, i la simplificació del dibuix fan que aquesta peça recordi un conjunt de teixits dels quals parla Falke(*), associant el Teixit dels Paons del Museu de la Catedral de Sens, núm. 36 del seu catàleg(*), amb els teixits dels lleons afrontats del Museo Sacro Vaticano(*) i el del Musée Lorraine de Nancy(*), tot dient que es tracta de peces sassànides, produïdes a l’Iran oriental, amb unes característiques decoratives i tècniques semblants, trobades totes a reliquiaris i amb una datació que situa entre els segles VIII i X.

Volbach(*), en parlar-ne, també diu que són generalment sarges, amb dos ordits i que foren exportades a Europa i també a l’interior d’Àsia; considera que aquests teixits són fets a l’Iran, fruit d’una transformació de temes sassànides en època islàmica. Coulin Weibel(*) situa en el mateix grup un teixit que es troba a la Harvard University de Washington.

El teixit de Sant Joan de les Abadesses reuneix moltes de les condicions que caracteritzen l’esmentat grup de teixits. Té un dibuix simple i geometritzat que consisteix en dos animals afrontats dins un cercle. És una sarja amb dos ordits, és a dir, un samit. Els colors usats són de poca lluentor, com en els altres teixits del grup esmentat. La decoració vegetal de l’interstici recorda molt la de l’interstici del teixit del Vaticà. Per totes aquestes raons podria donar-se-li una atribució de sassànida tardà o iranià d’època islàmica, fet seguint esquemes decoratius sassànides entre els segles VIII i X. És una tesi arriscada, però Sant Joan de les Abadesses fou un monestir prou important en la seva època d’esplendor com perquè hi arribés una peça d’aquest tipus. Però el fet que les peces trobades en el monestir tinguin un origen més proper cronològicament i geogràfica fa pensar que aquesta teoria és excessivament aventurada i que, tenint en compte que els teixits trobats al monestir són o hispano-àrabs o italians, pot pensarse que aquest teixit és una còpia hispano-àrab, feta a la primera meitat del segle XII, d’un model iranià de tradició sassànida. (RMMR)

Teixit núm. 365

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 365.

F. Tur

Un petit fragment de teixit llavorat trobat a l’interior de l’altar major de l’església del monestir, utilitzat per a embolicar relíquies, es conserva, amb el núm. 365 d’inventari, al Museu del Monestir.

Es tracta d’un fragment tan petit que no és possible saber quina és la decoració que tenia el teixit i tampoc no són apreciables les densitats dels ordits. Fa 2,50 cm d’altura màxima × 2 cm d’amplada màxima.

És format per dos ordits: l’un de seda salmó (a) i l’altre de seda groga (b). Té també dues trames: una de seda rosa (a), que fa el fons en sarja de tres 2e1, amb l’ordit a, i l’altra (b) de dos colors de seda, blanca i verda, que fan les decoracions amb l’ordit b, lligant per bastes de trama de diferent llargada, segons el dibuix.

El teixit ha estat fet amb teler de lliços. Per la tècnica de realització i els colors utilitzats sembla que es tracta d’un teixit hispano-àrab del segle XII. (RMMR)

Teixit núm. 366

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 366.

F. Tur

A l’interior de l’altar major de l’església del monestir fou trobat un fragment de teixit, que era utilitzat per a embolcallar relíquies. Actualment aquest teixit és guardat al Museu del Monestir, on és inventariat amb el núm. 366. Fa 30 cm d’alt × 3,50 cm d’ample.

Es tracta d’un teixit llis, decorat amb dues franges de color blau, formant una greca. L’ordit és de fil de lli blanc.

Té dues trames: l’una (a) de fil de lli blanc, igual al de l’ordit; i l’altra (b) de lli blau.

La trama a lliga amb l’ordit amb tafetà simpe 1e1. Els fils de l’ordit i les passades de la trama no són gens atapeïts, de manera que el teixit resta molt fi i, per la tècnica de treball, recorda un cendal.

La trama blava b lliga amb l’ordit amb tafetà 1e1 b2/2, és a dir, amb tafetà doble, i fa la decoració en forma de greques. Ha estat teixit amb teler de lliços i pedals. El fet d’ésser de lli i treballat a la manera d’un cendal fa pensar que podia haver estat destinat a roba interior de qualitat. És hispano-àrab, amb tota probabilitat del segle XIII. (RMMR)

Teixit núm. 367

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 367.

F. Tur

Al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses hi ha un petit fragment de teixit llavorat, procedent de l’altar major de l’església, on era utilitzat per a embolcallar relíquies. Fa 3 cm d’alt × 3,40 cm d’ample, i és inventariat amb el núm. 367.

Aquest teixit presenta una decoració de flor estilitzada i estrellada amb ornamentació de tipus geomètric a l’interior.

Té dos ordits, tots dos de seda beig. Un ordit (a) és de fons i l’altre (6) és de lligadura. Té dues trames: una (a) de seda marró i l’altra (b) de seda blanca. Totes dues treballen en sarja de tres 2e1. La marró fa el fons i algunes petites decoracions, i la blanca fa decoracions.

Es tracta d’un samit. És teixit amb teler de lliços, on cadascun dels fils de l’ordit de fons passa per un sol malló i cadascun dels fils de l’ordit de lligadura passa també per un sol malló.

Pel tipus de decoració i per la tècnica de samit utilitzada, així com pels colors, aquest fragment pot ésser datat com hispano-àrab de la segona meitat del segle XII. (RMMR)

Teixit núm. 368

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 368.

F. Tur

A l’altar major de l’església del monestir, on aparegué juntament amb les relíquies, fou trobat un petit fragment de teixit llavorat, el qual és conservat actualment al Museu del Monestir amb el núm. d’inventari 368. Fa 2,10 cm d’alt × 1,60 cm d’ample.

La petitesa d’aquest fragment impedeix desxifrar quin era l’element decoratiu d’aquest teixit. Hi podem veure unes franges en diagonal que hom suposa que formen part d’un dibuix concret i no són simples ratlles decoratives.

Té dos ordits de seda blanca, difícilment diferenciables. Té dues trames: una (a) de seda blanca, que teixeix el fons en blanc amb lligament de sarja, 3e1; i l’altra (b) de seda blava, que és la que fa les decoracions, o sigui, les franges en diagonal. Lliga amb l’ordit també amb sarja de quatre, 3e1.

La petitesa del fragment i la manca de formes de la decoració no permeten datar-lo amb exactitud. Per comparació amb els altres teixits trobats al mateix lloc, hom pot arriscar la datació d’hispano-àrab del segle XII. (RMMR)

Teixit núm. 370

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 370.

F. Tur

El Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses conserva un fragment de teixit brodat, inventariat amb el núm. 370, el qual embolcallava les relíquies de l’altar major de l’església. Hom suposa que procedeix d’alguna peça d’indumentària. Presenta un fris decoratiu brodat i fa 4 cm d’alçada màxima × 7 cm d’amplada màxima; el fris fa 0,80 cm d’alt × 7 cm d’ample.

El teixit és de seda blanca amb ordit i trama de fils de seda blanca iguals. L’ordit té una densitat de 42 fils per cm² i la trama de 66 passades per cm². És teixit amb lligament de tafetà 1e1. Ha estat realitzat amb teler de lliços i pedals. És folrat per un altre teixit de seda negra, també de lligament de tafetà. És teixit amb el mateix tipus de teler.

És ornamentat amb una franja decorativa brodada i amb les restes d’allò que devia ésser-ne una altra. La decoració és a base de roleus que serpentegen, tema que es troba en els relleus romànics. La franja conservada té sis roleus; en un dels seus extrems acaba amb una ñor de lis. El brodat és de seda blanca, vermella, blava i d’or. La franja és contornejada per fil vermell a punt de falsa cadeneta. A l’interior, els roleus són d’or, ribetejats de seda negra, i els espais que deixen són farcits amb seda fluixa blava i blanca, a punt de falsa cadeneta. L’or és una làmina col·locada en espiral sobre una ànima de seda groga, aplicada amb la tècnica d’or estirat, subjectat per puntades de seda groga.

És del segle XIII per la tècnica del brodat, i fou fet en zona cristiana, segurament al mateix monestir; el motiu decoratiu és una prova de la seva realització en estil romànic. (RMMR)

Teixit núm. 371

Teixit procedent del monestir i conservat al Museu, on és catalogat amb el núm. 371.

F. Tur

El Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses conserva un fragment de teixit, cendal, que és inventariat amb el núm. 371. Es tracta d’un fragment que embolcallava les relíquies de l’altar major de l’església. Fa 12,60 cm d’alt × 11,90 cm d’ample; les franges decoratives fan l’una 0,80 cm d’alt i l’altra 2,20 cm d’alt; i el voraviu fa 0,50 cm d’ample.

És un teixit llis, decorat per franges geometritzants, el qual correspon a un fragment de peça d’indumentària femenina. En un costat conserva el voraviu.

La decoració presenta dues franges de color marró de 0,80 cm d’alt cada una. Més avall té una sola franja, de 22 cm d’alt, on s’alterna una decoració d’efectes de línies verticals amb altres d’horitzontals, petites, col·locades entre ratlles verticals. El teixit és vermell i les decoracions de color marró.

Es tracta del tipus de teixit anomenat cendal en els documents antics, d’una gran lleugeresa i transparència, utilitzat per a vels i lligadures femenines.

L’ordit és de seda vermella, de torsió S, amb una densitat molt irregular, de 48 fils per cm², aproximadament.

Té dues trames: l’una (a) de seda vermella, de la mateixa matèria que l’ordit, amb densitat també molt irregular, aproximadament de 23/24 passades per cm²; aquesta trama forma, amb l’ordit, lligament de tafetà 1e1, però deixant els fils d’ordit i les passades de trama molt fluixos, sense ésser atapeïts, a fi de donar els efectes de lleugeresa i transparència propis del cendal. L’altra trama (b) és de color marró, de seda, amb molt poca torsió; la seva densitat és de 18/19 passades per cm²; lliga amb l’ordit vermell en tafetà, i fa les decoracions de les franges més estretes de la següent manera: set passades marró - dues passades vermelles - sis passades marró.

La segona franja decorativa és feta per passades de trama marró que produeixen els efectes decoratius abans esmentats de línies verticals combinades amb línies horitzontals mitjançant bastes de trama; la part de trama que no fa dibuix resta al revers del teixit. A la part superior i a la part inferior de la franja hi ha quatre passades respectivament de trama marró lligada en tafetà simple, a fi d’emmarcar la decoració.

Ha estat teixit en teler de lliços i pedals, ja que la franja més ampla es pot fer mitjançant el treball dels lliços.

Aquesta peça és de fabricació hispano-àrab, del segle XIII, moment en el qual el cendal fou molt utilitzat en el vestit femení com a vel. Així, Gómez Moreno parla dels cendals de les sepultures reials de Las Huelgas. (RMMR)

Teixit de les Àguiles

Trobat al monestir de Sant Joan de les Abadesses hi ha un interessant teixit, conegut pel Teixit de les Àguiles, del qual es conserven diversos fragments repartits en diferents museus i col·leccions:

Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, Museu Tèxtil de Terrassa, Museu Episcopal de Vic, Col·lecció Lázaro de Madrid, Musée de Cluny de París, Musée Historique des Tissus de Lió, Musées Royaux d’Art et d’Histoire de Brussel·les, Abegg Stiftung Bern, Riggisberg, Kunstgewerbemuseum de Berlín, Col·lecció Roden de Frankfurt, The Art Institute of Chicago de Chicago, Wadsworth Ateneum de Hartford, The Museum of the Arts of Decoration of the Cooper Union de Nova York, Col·lecció Loewi de Los Angeles.

Els fragments de The Museum of the Arts of Decoration of the Cooper Union de Nova York procedeixen de la Col·lecció Pierpont Morgan, el qual adquirí la Col·lecció Miquel i Badia, de la qual procedeix originàriament(*).

El fragment del Wadsworth Atheneum de Hartford, té el núm. d’inventari 33 343 i fa 22 cm d’alçada × 24 cm d’amplada(*). Tenen els núms. 1902-1-253 A i B.

El fragment de The Art Institute of Chicago té el núm. 53 305 i procedeix de la donació de Chauncey B. Borland(*).

El del Kunstgewerbemuseum de Berlín té el núm. 9772(*).

El de l’Abegg Stiftung Bern té el núm. 34 i fa 18,50 × 19 cm.

El dels Musées Royaux d’Art et d’Histoire de Brussel·les procedeix del llegat d’Isabelle Errera(*).

Els del Musée Historique dels Tissus de Lió tenen els núms. 29 256 i 27 693.

El del Musée de Cluny de París té el núm. d’inventari 13 310.

El fragment de la Col·lecció Lázaro, del Museu Lázaro Galdeano, de Madrid, té el núm. 1 723 i fa 32 × 26 cm.

Els diferents fragments del Museu Episcopal de Vic tenen el núm. comú d’inventari 547. Fan 1: 4,80 cm d’alçada × 34,80 cm d’amplada; 2: 12,40 × 12,30 cm; 3: 7,80 × 11,20 cm; 4: 6,80 × 26,50 cm; 5: 11,30 × 27,40 cm, té el voraviu al costat dret; 6: 7,40 × 38,10 cm; 7: 4,70 × 38,60 cm.

El fragment del Museu Tèxtil de Terrassa té el núm. d’inventari 53 i fa 29 cm d’alçada × 27 cm d’amplada. Procedeix de la Col·lecció Biosca.

Els fragments del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona tenen els següents núms. d’inventari que es donen amb les seves mides corresponents: 32 947: 6,50 cm d’alt × 33,20 cm d’ample; 32 950: 10,90 cm d’alt × 55 cm d’ample màxim × 50,10 cm d’ample mínim, conserva el voraviu al costat esquerre, 32 955: 8 × 28,20 cm; 32 956: 8 × 22,80 cm. En total, reunits en la restauració efectuada en el taller del Museu l’any 1986, el conjunt fa 28,20 cm d’alt × 67,50 cm d’ample. Procedeixen de la Col·lecció Pascó(*), de la qual tenien el núm. comú de 73, i ingressaren en el Museu el 9 de març de 1914, segons indica la fitxa conservada en el seu arxiu.

Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm. 372.

F. Tur

Els fragments que resten al Museu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses tenen el núm. comú 372. Fan 1: 37,20 cm d’alt × 138,50 cm d’ample; 2: 11,30 × 21,90 cm; 3: 12,20 × 44,50 cm; 4: 11,50 × 44,30 cm; 5: 12,20 × 33,90 cm. En la seva presentació en el Museu, el conjunt unit fa 61 cm d’alt × 138,50 cm d’ample.

Teixit de seda i or, la seva decoració consisteix en línies horitzontals d’estrelles, els intersticis de les quals produeixen línies horitzontals de creus gregues. La unitat decorativa és l’estrella de vuit puntes. Al seu interior, de fons blanc, hi ha una àguila de perfil amb les ales desplegades i les urpes en moviment; el seu cos és d’or de Xipre i els contorns de les seves formes, com ulls, ales, potes, etc, són marcats per seda rosa. La zona exterior de l’estrella és formada per una franja de seda rosa ribetejada d’or a la part interna i a l’externa. A l’interior de la franja, al centre, a cada quart d’estrella, hi ha una línia d’or que la centra i forma una tija que acaba a cada extrem amb un trèvol. La línia d’or externa de l’estrella, en els vèrtexs centrals, forma una dent o “V”, que fa que acabi amb dues puntes en comptes d’una i deixi un espai que, en unir-se amb l’estrella del costat esquerre i l’estrella del costat dret forma un losange de fons blanc amb una flor de lis d’or a l’interior. El mateix dibuix dentat, a les parts superior i inferior de l’estrella, forma, amb la corresponent del rengle superior i la corresponent del rengle inferior, un altre losange ribetejat de seda blanca, a l’interior del qual hi ha un altre losange d’or amb el fons interior rosa; de cada costat del losange surt una petita línia d’or que es dirigeix al centre a manera de radi, però que no hi arriba.

Els intersticis de quatre estrelles formen, en unir-se els costats esquerre i dret de dues de la franja superior i els costats esquerre i dret d’altres dues de la franja inferior, una creu grega, els braços de la qual són els de quatre estrelles, com ja hem dit. L’interior de la creu és de seda blanca amb un cercle central de seda rosa ribetejat d’or i, al seu interior hi ha una flor de vuit pètals d’or. El fons blanc de cada un dels braços de la creu és decorat amb una estilització de branca amb fulles, derivació de l’hom o arbre de la vida. Els extrems dels braços de la creu tenen la forma dentada que produeix els dos tipus de losanges abans explicats.

Per tant, la decoració es pot definir com una alternança de franges horitzontals d’estrelles amb àguila a l’interior i de franges horitzontals de creus gregues amb decoració vegetal a l’interior.

El rapport del dibuix comprèn dues estrelles amb dues àguiles encarades entre elles. En el teler se’n prepara la meitat i, per efecte de mirall, surt sencer. El rapport fa 12 cm d’alt × 23,60 cm d’ample.

Té dos ordits: un (a) de fil de seda blanc, torsió S; la densitat és de 30 fils per cm²; és l’ordit de fons. L’altre ordit (b), igual a l’anterior i amb la mateixa densitat; és l’ordit de lligadura.

Alternen en el teler un fil de l’ordit a amb un fil de l’ordit b.

Té tres trames: una (a) de fil de seda blanc, format de diferents brins gairebé sense torsió; la seva densitat és de 30 passades per cm²; és la trama de fons. Una altra (b), de fil de seda rosa, també formada per diferents brins i torsió; la seva densitat és també de 30 passades per cm²; fa la decoració juntament amb la trama c. I una tercera (c), d’or de Xipre, o sigui, fil de lli de color cru, torsió S, embolcallat per làmina de matèria orgànica en torsió Z, recoberta per una pàtina d’or; la seva densitat és de 28 passades per cm²; fa la decoració juntament amb la trama b. Les trames a, b i c lliguen amb els dos ordits cadascuna per sarja de sis.

La trama a lliga amb l’ordit a per sarja de sis 5e1 i fa el fons.

Les trames b i c lliguen amb l’ordit b per sarja de sis també i fan les decoracions.

El doble ordit és força visible, ja que en els indrets on trama i ordit a han desaparegut, es veu la trama rosa o d’or treballant amb l’ordit b en sarja de sis. A voltes és l’ordit b el que ha desaparegut i també la trama b o rosa; aleshores es veuen l’ordit i la trama a, blancs, treballant en sarja de sis. És a dir, que la trama que no es veu en un moment donat, continua treballant amb el seu ordit pel revés del teixit.

El voraviu és fet per tres cordes de cànem d’ordit. Té 6 cm d’ample. Es tracta d’un samit. És teixit amb teler de llaços, on cada fil d’ordit a passa per un malló corresponent a la preparació del teler de l’ordit b.

El teixit té alguns errors de tissatge; així, per exemple, en un dels fragments conservats en el Museu Tèxtil i d’Indumentària hi ha un fil d’ordit de color rosa que no es repeteix més; per tant, és un error en el moment de preparar l’ordit.

El Teixit de les Àguiles ha estat publicat per diferents autors, la major part del quals coincideixen a donar-li una atribució d’italià del segle XIII, amb decoració d’influència islàmica d’entrellaçat de figures geomètriques(*). La major part de les fitxes tècniques o inventaris dels museus on se’n conserven fragments donen la mateixa atribució.

Alguns autors, però, han dit que es tractava d’un teixit del segle XIII, però hispano-àrab(*).

Hom creu que es tracta d’una peça italiana, molt probablement siciliana, com diu Lessing(*), de la segona meitat del segle XIII. Durant aquest segle hi ha en l’art tèxtil àrab occidental una transformació vers la decoració de tipus geomètric d’estrelles i llaceries, com es pot veure en els teixits del Terri de Sant Valeri, la mateixa decoració que apareix a les rajoles de ceràmica islàmiques de l’època. Aquest tipus de decoració influí en l’art tèxtil sicilià, que, si bé ja havia passat el període de dominació islàmica, agafava totes les influències islàmiques. En el moment del predomini de l’estil sículo-normand són paleses les influències islàmiques a Sicília en les seves manifestacions artístiques; per tant, també en el teixit.

Per tot això es reforça la teoria que aquest teixit és una peça d’estil sículo-normand, de la segona meitat del segle XIII, moment en què les influències geometritzants islàmiques del nord d’Àfrica i del sud de la Península Ibèrica ja havia arribat a Sicília. I la seva pertinença a l’estil sículo-normand es confirma també pel fet de tenir la influència islàmica en les llaceries, però per tenir també la influència de l’art romànic en les figures de les àguiles(*).

És un teixit destinat a indumentària, cosa que és confirmada pel que Lessing(*) diu en parlar-ne, i comparar la seva decoració a la dels vestits dels apòstols pintats en el cor alt de la catedral de Colònia. Aquest fet serveix també per a demostrar la ràpida difusió i acceptació d’aquest tipus de teixits italians a la resta d’Europa, com ho demostra també haver-lo trobat al monestir de Sant Joan de les Abadesses. (RMMR)

Exposicions

La seda en la Liturgia, Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu, Barcelona 1952, núm. 22, el fragment del Museu Tèxtil i d’Indumentària(*).

Les Arts de la Soie, Musée Royaux d’Art et d’Histoire. Brussel·les, 1955, núm. 5, el fragment propietat de l’esmentat Museu(*).

La Llotja i l’economia Catalana. Del Consulat de Mar a la Cambra de Comerç, Llotja, Barcelona 1986, el fragment del Museu Tèxtil i d’Indumentària(*).

Teixit: Pal·li de les Bruixes

El Pal·li de les Bruixes (Museu Episcopal de Vic, núm. 557).

G. Llop

Procedeix del monestir de Sant Joan de les Abadesses un interessant teixit que és guardat al Museu Episcopal de Vic, on ingressà l’any 1888, i és catalogat amb el núm. d’inventari 557.

Aquest teixit, que fa 2,38 m de llarg × 1,08 m d’alt, era utilitzat com a davant d’altar, per la qual cosa és conegut amb el nom de Pal·li de les Bruixes. Es tracta d’una peça única, de la qual no ha estat trobat cap fragment igual.

El tipus d’animals fantàstics que constitueixen la seva decoració fa que rebi el nom de Teixit de les Bruixes.

Originàriament devia ésser format per tres fileres horitzontals, de la superior de les quals només resta la meitat.

Detall del Pal·li de les Bruixes, amb el cap de lleó.

G. Llop

Detall del Pal·li de les Bruixes, amb els dos paons mirant-se l’un a l’altre.

G. Llop

La franja inferior és constituïda per unes fileres de dos paons afrontats mirant-se l’un a l’altre, els quals són separats entre si per un hom o arbre de la vida molt estilitzat. Els paons tenen el bec com si fos d’àguila, de color blanc; ho són també els ulls, de blancs, així com l’orla perlejada que inicia les ales. El cos és de color verd fosc, gairebé negre, té les ales vermelles i verdes i algunes decoracions del cos en groc. La cua de cada paó s’ajunta amb la de l’altre paó oposat, i que forma part d’un altre grup de dos paons, és a dir, la cua del paó que és a la dreta de l’hom s’ajunta amb la del paó de la seva dreta, que en l’altre grup és a mà esquerra de l’hom. La unió de les dues cues forma una figura en forma de ventall, amb un eix central que recorda l’arbre de la vida. La forma que donen les dues cues juntes és exactament la de l’instrument musical anomenat sistre.

La franja central és formada per la decoració que ha donat nom al teixit. Té figures amb cap de lleó, alguns autors diuen que de gos, però més ens inclinem a pensar que són lleons amb la seva cabellera. La mirada, fixa, és gairebé humana. L’animal és format per dos cossos, també de lleó, presentats lateralment i afrontats i caminant l’un vers l’altre. Aquests cossos tenen cua i ales d’àguila, amb la qual cosa la figura esdevé un ésser fantàstic, mig de terra, mig d’aire. El cos és de color verd fosc, les orelles, celles, boca i ales són vermelles; els ulls, les decoracions de les potes i les urpes són blanques. Porta al coll un collar vermell amb perles verdes. De l’inici de les ales surt una mena d’aurèola, amb decoració vegetal estilitzada, que passa per damunt del cap. De la fi de les ales surt una altra mena d’aurèola que és formada en realitat per un cos de serp, del qual emergeixen deu caps de pantera, cinc a cada costat, amb ulls i llengua blancs i la resta verda. El punt superior central d’aquesta aurèola sembla com la unió del cap de dues serps. A la part baixa del cos, el lleó o harpia presenta una decoració vegetal estilitzada en formes geomètriques, que és, en realitat, la unió de dues branques de dos arbres de la vida que separen les harpies i que també divideixen els grups de dos paons de la franja inferior. Aquests arbres arriben fins a l’altura de les plomes del lleó de la franja central; pel que fa als de la franja inferior, els de la franja superior comencen a l’altura del cap de la figura central. Entre l’inici de l’hom i l’aurèola de serps hi ha a cada costat una au ibis molt estilitzada, caminant.

El fons del teixit és de color vermell, les figures són de color verd fosc, quasi negre, amb decoracions de color vermell, groc i blanc.

És un teixit de seda. És teixit no en la posició que es veu, sinó tal com el veuríem si es col·loqués verticalment. Conserva el voraviu a la part esquerra (o sigui, la inferior del dibuix); és tot ell de color groc. Té dos ordits: un ordit (a) de seda groga, d’un sol fil; és el de lligadura. L’altre ordit (b), de fil doble de la mateixa seda groga que l’anterior; és el de decoració.

Té quatre trames: una trama (a) de seda vermella; fa el fons i algunes decoracions. Una altra (b), de seda de color verd fosc, gairebé negre; fa les figures. Una tercera (c) de seda groga, igual a la dels ordits; fa decoracions dins de les figures. Una darrera (d), de seda blanca, fa alguns punts decoratius.

Es tracta d’un samit amb bases de sarja. És teixit amb teler de lliços, on cada un dels fils d’ordit, a i b, passa per un malló diferent.

El rapport del dibuix és constituït en vertical per dues fileres; en horitzontal va d’un costat a l’altre d’arbre de la vida, és a dir en la franja central és el lleó i les aurèoles, en les altres dues són dos ocells oposats i d’esquena que uneixen les seves cues. El teixit és fet per efecte de mirall, tot preparant en els lliços només la meitat horitzontal del rapport, que es reproduirà a la inversa en el teixit per l’efecte de mirall.

Presenta errors de tissatge. El més important és el que fa perdre tot el dibuix de dalt a baix. És a dir, en un espai determinat només és treballada per sobre la trama vermella i les altres resten per sota, així es perden els caps de les serps, una part de la cara i del cos del lleó i el centre de les cues dels paons, i apareix una línia vermella que travessa el teixit. Més que un error del teixidor sembla un error en la preparació dels lliços de l’ordit per fer el dibuix. Gabriel Vial, secretari tècnic del CIETA, fou el primer de trobar i estudiar aquest error.

L’estat de conservació de la peça no és perfecte; manca la meitat de la franja superior, almenys un tros; la manca del voraviu ho confirma. Si fa no fa al centre manca un tros de la franja superior. En força indrets és evident un desgast i una pèrdua de les passades de trama, que deixen veure els fils grocs de l’ordit; aquest fenomen és visible especialment a la zona central i a les laterals.

El Teixit de les Bruixes és una de les peces tèxtils més importants de l’època romànica, però és també una de les peces que més controvèrsies ha produït entre els estudiosos, a causa de la seva datació i, especialment, de la seva atribució. Diversos autors han donat atribucions diferents, que varien entre l’origen oriental, sicilià i hispano-àrab de la peça.

Per a Eischbach (1901 planxa 10) es tracta d’una obra bizantina entre els segles VI i X. També Miquel i Badia li dóna una atribució bizantina, però cronològicament la situa entre els segles XI i XII. És el mateix Miquel i Badia (s.d., pàgs. 28-29), que diu que Parassols, historiador de Sant Joan de les Abadesses, situava aquest teixit cap a l’any 1000. El catàleg del Museu considera més probable que l’atribució bizantina la d’àrab oriental del segle XI.

L’atribució siciliana ha estat defensada per importants estudiosos del teixit com Fleming (1928, pàg. 27), que diu que és fet a Sicília vers l’any 1200, i que té motius decoratius d’influència bizantina. Flaque (1922, pàg. 161, fig. 20) assenyala la decoració de tipus bizantí que recorda les teles imperials o bizantines amb àguiles, però li dóna una atribució siciliana, tot dient que la divisió vertical per arbres dels temes decoratius és característica dels teixits sicilians i que a aquest teixit li manca la delicadesa característica dels teixits hispanoàrabs; cronològicament el situa a la segona meitat del segle XII.

Lessing li dóna una atribució hispano-àrab d’entre els segles XI i XII; pels temes decoratius i per la seva disposició presenta una comparació amb el teixit de les àguiles bicèfales del Reliquiari de Siegburg, cosa que també fa Falke (1922, pàg. 161). Schmidt (1958, pàg. 186) considera el Teixit de les Bruixes com hispano-àrab del segle XII. Eduard Junyent (s.d., pàg. 23) li dóna la mateixa atribució hispano-àrab, però del segle XI. Felipa Niño (1942, pàg. 23) considera que és també hispano-àrab, però remarca que la composició d’animals disposats en fileres horitzontals trenca amb la característica dels teixits hispano-àrabs tradicionals. Donata Devoti (1974, pàg. 12, fig. 2) compara aquest teixit amb el de la capa de Sant Serni, conservat a la catedral homònima de Tolosa del Llenguadoc, i amb el conservat al tresor de la catedral de Saint-É-tienne de Chinon; per la disposició dels temes decocratius i per la composició, esmenta l’estudi fet per Shepherd i Vial (1965, pàgs. 19-32) de la capa de Sant Serni i l’atribució que li donen d’hispano-àrab, a partir d’un estudi basat en elements tèxtils i de la tècnica tèxtil, no només iconogràfic, per la qual cosa Devoti considera possible la mateixa atribució per a les altres dues peces i, per tant, al Teixit de les Bruixes també diu que es tracta d’un samit.

Partearroyo (1982, pàg. 356) li dóna també l’atribució d’hispano-àrab del segle XII i el compara, pel fet de tenir elements comuns, amb el desaparegut Teixit de Santa Eulàlia d’Oviedo i, per les franges horitzontals amb animals, també als de l’arca de San Millán de la Cogolla (Museo Arqueológico Nacional de Madrid), a un altre de descobert per Shepherd al mateix monestir de San Millán i a un de conservat al Rijksmuseum d’Amsterdam, tots d’atribució hispano-àrab. Altres autors, com Verrié, Torrella i Niubó (1963, pàg. 11) o Cándamo (1975, pàg. 17), confirmen l’atribució hispano-àrab.

Després d’estudiar les tesis dels diferents autors, i especialment les publicacions i els estudis més recents sobre teixits semblants, com és el cas de l’abans esmentat estudi de Shepherd i Vidal (1965, pàgs. 19-32), podem arribar a concloure que el Teixit de les Bruixes és una peça hispano-àrab del segle XII, realitzada seguint esquemes bizantins, com són la decoració per fileres d’animals fantàstics, que podien haver arribat a al-Andalus a través de teixits sicilians fets en els obradors palermitans, on treballaven teixidors grecs que arribaren a Palerm des de l’imperi bizantí, i que podien haver portat amb ells i transmetre esquemes decoratius bizantins. (RMMR)

Bibliografia

Bibliografia del teixit núm. 354

• Lessing: Gewebesammlung des Kóniglichen Kunstgewerbemuseums zu Berlín, Berlín 190.
• Pedro de Artiñano: Catálogo de la exposición de tejidos españoles anteriores a la introducción del Jacquard, Sociedad Española de Amigos del Arte, Artes Gráficas Mateu, Madrid 1917.
• Otto von Falke: Historia del Tejido de seda, V. Casellas Moncanut Editor, Barcelona 1922.
• A.F. Kendrick: Catalogue of Early Medieval woven fabrics, Victoria and Albert Museum, Londres 1925.
• Adèle Coulin Weibel: Two Thousand years of textiles, The Detroit Institute of Arts, Pantheon Books, Nova York 1952.
• Ernst Fleming: Tejidos Artísticos, Gustavo Gili Editor, Barcelona 1954. (RMMR)

Bibliografia sobre el teixit 356

• Isabelle Errera: Catalogue d’Étoffes Anciens et Modernes, Librairie Falk et Fils, Brussel·les 1901.
• Isabelle Errera: Catalogue d’Étoffes Anciens et Modernes, LamertinÉditeur, Brussel·les 1907.
• Otto von Falke: Historia del tejido de seda, V, Casellas Moncanut Editor, Barcelona 1922.
• Ernst Fleming: Tejidos Artísticos, Gustavo Gili Editor, Barcelona 1954.
• Lessing: Gewebwsammlung des Königlichen Kunstgewerbemuseum zu Berlin, Berlín 1954. (RMMR)

Bibliografia sobre el teixit 363

• Lessing: Gewebesammlung des Königlichen. Kunstgewerbe museumszu Berlin, Berlín 1900. Diehl: Manuel d’Art Byzantin. Picard, París 1910 (tret de Folch i Torres).
• Emili Cabot; M. Rodríguez Codolà; Jeroni Martorell: La col·lecció Pascó, Junta de Museus de Barcelona, març 1913.
• Joaquim Folch i Torres: Col·lecció de teixits den Josep Pascó al Museu de Barcelona, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans”, Barcelona 1916.
• Manuel Gómez Moreno: El Panteón Real de las Huelgas de Burgos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1946.
• Pilar Tomàs i Farell: Fitxes d’alguns teixits de Sant Joan de les Abadesses i notes manuscrites, Arxiu del Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona 1975. (RMMR)

Bibliografia sobre el teixit núm. 364

• Eugène Chartraire: Les tissus anciens du trésor de la Cathédrale de Sens, “Revue de l’Art Chrétien”, Honoré Champion, Libraire-É-diteur, París 1911.
• Otto Von Falke: Historia del Tejido de seda, V, Casellas Moncanut Editor, Barcelona 1922.
• W.F. Volbach: I Tessuti, Catalogo del Museo Sacro delia Biblioteca Apostolica Vaticana, Biblioteca Apostolica Vaticana, ciutat del Vaticà 1942.
• Adèle Coulin Weibel: Two Thousand Years of Textiles, The Detroit Institute of Arts, Pantheon Books, Nova York 1952. (RMMR)

Bibliografia sobre el teixit núm. 371

• Manuel Gómez Moreno: El Panteón Real de las Huelgas de Burgos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1946, pàgs. 72-73, figs. 99-103.

Bibliografia sobre el teixit de les Àguiles

• Lessing: Gewebesammlung del Königlichen Kunstgewerbemuseums zu Berlín, Berlín 1900.
• Josep Pascó: Collection de Tissus Anciens de D. Francisco Miquel y Badia, Barcelona 1900.
• Emili Cabot; M. Rodríguez Codolà; Jeroni Martorell: La Col·lecció Pascó, Junta de Museus de Barcelona 1913.
• Otto Von Falke: Historia del Tejido de Seda, V, Casellas Moncanut Editor, Barcelona 1922.
• Adèle Coulin Weibel: Two Thousand Years of Textiles, The Detroit Institute of Arts, Pantheon Books, Nova York 1952.
• La seda en la Liturgia, Exposición organizada por el Colegio del Arte Mayor de la Seda con ocasión del XXXV Congreso Eucarístico Internacional, Barcelona 1952.
• Ernst Fleming: Tejidos Artísticos, Gustavo Gili Editor, Barcelona 1954.
• Les Arts de la Soie, Exposition organisée à l’occassion du Vè. Congrés International de la Soie, Musées Royaux d’Art et d’Histoire, Brussel·les 1955.
• Christa Charlotte Mayer: Masterpieces of Western textil es from The Art Institute of Chicago, Chicago 1969.
• La Llotja i l’economia catalana. Del Consulat de Mar a la Cambra de Comerç, Cambra Oficial de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona, Barcelona 1986. (RMMR)

Bibliografia sobre el teixit: Pal·li de les Bruixes

• Catálogo del Museo Arqueológico Artístico Episcopal de Vich, Imprenta de Ramon Anglada, Vic 1893.
• Lessing: Gewebesammlung des Königlichen Kunstgewerbemuseums zu Berlin, 1900.
• Friedrich Eischbach: Die wichigsten Webe: Ornamente biszum 19 Jahrhundert, Selbst. Verlag, Wiesbaden 1901.
• Otto Von Falke: Historia del tejido de seda, V, Casellas Moncanut Editor, Barcelona 1922.
• Ernst Fleming: Tejidos Artísticos, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1922.
• Felipa Niño Mas: Antiguos tejidos artísticos españoles, Publicaciones de la Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Madrid, Madrid 1942.
• Francesc Miquel i Badia: Historia del tejido, Ms. original mecanografiat, biblioteca del Museu Tèxtil i d’Indumentària, Barcelona s.d.
• Josep Gudiol i Ricart: Museo Episcopal de Vich, Guías Artísticas de España, Ed. Aries, Barcelona 1954.
• Eduard Junyent: Vich y su comarca, Museos locales y particulares de la provincia de Barcelona, Servicio de Promoción del Turismo, Secció de Publicaciones, Barcelona s.d.
• Frederic-Pau Verrié: Les Arts Decoratives, Art Català, Ed. Aymà, Barcelona.
• Heinrich J. Schmidt: Alte seidenstoffe, Kinkhard und Biermann, Braunschweig 1958.
• Francesc Torrella i Niubó: Catalonia and Spain’s Textile Industry, “Ciba Reweu”, 1963/3.
• Dorothy Shepherd i Gabriel Vial: La chasuble de Saint Sernin, “Bulletin de liaison du Centre International d’Étude des Textiles Anciens”, núm. 21, Lió gener de 1965.
• Luis G. De Cándamo: Leyenda y fantasía de los tejidos hispano-árabes, a Telas con Historia, número especial de “TG”, Madrid 1975.
• Cristina Partearroyo: Textiles, Historia de las Artes Aplicadas e Industriales en España, Manuales Arte Cátedra, Madrid 1982. (RMMR)