Situació
Vista exterior de l’església de Santa Llúcia de Puigmal des del costat nord-oest.
F. Tur
L’antiga parròquia de Santa Llúcia de Puigmal es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, a 870 m d’altitud, vora la confluència de les rieres de Torrents i de Santa Llúcia, abocada a la vall de Bianya.
Mapa: 256M781. Situació: 31TDG470742.
S’hi va per una pista que comença just a la collada de Sentigosa, a 1 064 m d’altitud, entre els punts quilomètrics 4 i 5 de la carretera GE-521, de Sant Joan de les Abadesses a Olot. Amb un recorregut de 2,50 km vers el nord-est, hom hi arriba; l’església és al peu del camí, en un revolt i vora una font. (MAB)
Història
La vila de Puigmal apareix per primera vegada esmentada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll, de l’any 890, quan el bisbe Gotmar de Vic concedí a la nova parròquia les “decimas et primitias de villa […] Pojomalo”.
El lloc torna a ésser citat, gairebé un segle després, l’any 982, en el precepte que el rei franc Lotari donà al monestir de Santa Maria de Ripoll, en el qual li reconeix la possessió “in comitatu Bisuldunense alodem qui dicitur Pogium Malum”.
L’església, però, és citada ja des de l’any 913, en un document fet per l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, en el qual es designa l’emplaçament d’un alou de “Podio Malo de Santa Lucia”.
A l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses, datada l’any 1150, li és reconeguda la propietat de les “decimis et primiciis et oblationibus et omnibus pertinentiis suis […] ecclesiam Sanctae Luciae de Podiomalo”. La jurisdicció sobre la parròquia, el monestir santjoanenc l’aconseguí mitjançant una compra feta el 17 de març de l’any 1351 al rei Pere III.
La pertinença, primer a Ripoll i després a Sant Joan de les Abadesses, feu que la vila de Puigmal, que primer era adscrita al bisbat de Girona, passés al de Vic, i així no apareix a les llistes parroquials d’aquest bisbat dels segles XI i XII. Fou el bisbe d’aquesta diòcesi, Pere de Redorta, qui l’any 1165 consagrà la nova església que encara existeix avui en dia.
El segle XV, Santa Llúcia de Puigmal perdé la seva independència parroquial i passà a sufragània de Sant Julià de Vallfogona, situació que perdurà fins a les darreries del segle XIX, que passà a dependre de l’església de Sant Joan de les Abadesses. (APF-MLIC)
Església
Planta a escala 1:200, de l’església, senzill edifici d’una nau rectangular, culminada vers llevant per un absis semicircular, cobert amb volta de mig punt.
M. Anglada
L’edificació actual d’aquesta antiga parròquia consta d’una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit i de quart d’esfera, respectivament.
La construcció ha estat restaurada deixant els additaments del campanar d’espadanya a la façana de migjorn i el cos de perllongació a ponent amb un pis a sobre. L’absis és llis, sense arcuacions, amb una finestra de doble esqueixada centrada, una cornisa senzilla i un sòcol que continua vist a la façana de tramuntana.
La porta i una finestra de doble esqueixada queden a la façana de migjorn.
A l’interior hi ha una imposta a nivell de l’arrencada de la volta, que recorre tota la nau primitiva.
L’absis i els paraments deixen l’aparell de pedra a la vista; els murs han estat fets amb grans carreus, mentre que la volta és de carreuons vists.
L’aparell és, doncs, fet de carreus i carreuons de mides diferents, segons els panys de paret, però, tot i així, es manté una certa unitat constructiva, llevat del campanar i del cos de l’extrem de ponent de la nau, que són de maçoneria.
Com a conseqüència de la restauració, l’estat actual de conservació és bo. La clau s’ha de demanar als propietaris de la finca del mas Torrents. (MAB)
Bibliografia
- Pèire de Marca: Marca Hispanica, París 1688, facsímil, Ed. Base, Barcelona 1972, pàgs. 822-823.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y rurales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona, Olot 1910, vol. IV de Monasterios e Iglesias, XVIII de la col., pàg. 132.
- Eduard Junyent i Subirá: Antigua Parroquia de Santa Lucía de Puigmal, Itinerario Histórico de las parroquias del obispado de Vich, separata de la “Hoja Parroquial”, núm. 127, Vic 1945-1952.
- Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, CSIC, Escuela de Estudios Medievales, Textos XVIII, Barcelona 1951, pàg. 457.
- Antoni Pladevall i Font: Sant Joan de les Abadesses, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàg. 357. (APF-MLIC)