Situació
Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Cabagès des del costat de llevant.
M. Anglada
L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, actualment capella de Santa Margarida del Pujol, es troba situada al cim d’un petit turó, a 150 m del mas Pujol, a 1 275 m d’altitud i vora l’indret del naixement del riu Ges.
Mapa: 294M781. Situació: 31TDG438672.
L’itinerari més curt és el que, partint de Vidrà, agafant la pista d’anar a Siuret, es pren al trencall que hi ha havent passat la casa de les Escanes, a mà esquerra, tot seguint el torrent de les Fonts, que arriba a la collada de la Coma, on hi ha una altra pista que porta, a mà dreta i vers llevant, al mas Pujol, amb una distància total d’uns 5 km des de Vidrà. La clau és al mas Pujol.
També s’hi pot anar des de Sant Jaume del Barretó o des de Siuret, passant pel mas de Fontcoberta, al pla dels Tremols. (MAB)
Història
La vila de Cabagès apareix esmentada a l’acta de consagració de l’església de Sant Hilari de Vidrà, datada el 19 d’abril del 960, com a part de les possessions, amb els delmes i primícies de la qual, el bisbe Ató de Vic dotà la nova església.
Posteriorment la parròquia apareix esmentada a les llistes parroquials dels segles XI i XII del bisbat de Vic. Subjecta a la jurisdicció dels senyors del castell de Milany, tenia com a senyor alodial el monestir de Sant Joan de les Abadesses.
La parròquia de Santa Margarida de Cabagès, que comprenia a més de la vila de Cabagès, la de Covilplana i de Siuret, s’independitzà de Vidrà, i comptà amb rectors propis fins a mitjan segle XIV, quan per causa del seu despoblament passà a ésser sufragània de Sant Hilari de Vidrà, fins que a la pràctica fou substituïda per l’església de Santa Llúcia de Siuret, edificada el 1754 i erigida parròquia independent l’any 1860, de manera que Santa Margarida de Cabagès passà a ésser-ne sufragània.
En les visites pastorals de Vidrà queda palès l’abandonament de què fou objecte l’edifici de l’església de Santa Margarida, si més no, a partir del segle XVII. Així, a la visita pastoral de l’any 1600 es comminà l’hereu del Coll, com a propietari de la coma de Cabagès, i d’altres parroquians, a recobrir l’església. L’any 1602, en ésser feta una nova campana per a Vidrà, hi foren portats fragments d’una campana de Cabagès. L’any 1633 hom manà fer unes portes noves, però aquestes no es degueren fer, perquè l’any 1636 hom prohibia fer-hi cap celebració fins que l’església no tingués portes noves amb pany i clau i com a mínim un retaule o quadre “decent”. Problemes semblants es repeteixen els anys 1642, 1728 i 1791, en què es torna a prohibir la celebració fins que l’església fos adecentada.
L’any 1974 fou restaurada pel propietari del veí mas Pujol i oberta novament al culte després d’uns anys d’abandonament. (APF-ML1C)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular i un absis obert a llevant, l’eix del qual, és manifestament desviat en relació amb el de la nau.
M. Anglada
Aquesta església és un edifici amb una planta d’una nau allargada i coberta amb volta de canó seguit, capçada vers llevant per un absis semicircular, el qual es cobreix amb una volta de quart d’esfera i s’obre a la nau amb un arc en degradació.
Com a característica singular, l’absis té el seu eix desviat respecte a l’eix de la nau, circumstància manifesta especialment en la curvatura de la planta de l’absis i en la situació de la finestra absidal.
Les altres dues finestres de l’edifici, de mida petita, es troben repartides entre la façana de migjorn, on, a més, hi ha la porta adovellada i la de ponent.
Com a elements afegits posteriorment, cal considerar el campanar de cadireta, a la façana de ponent, i dos contraforts al mur de tramuntana.
L’aparell a l’interior ha estat presentat vist amb uns carreus més regulars que a l’exterior. La volta de l’absis ha estat feta amb carreuons posats a plec de llibre, molt ben conservats, i ha estat objecte d’una restauració acurada a base de rejuntar amb morter de calç totes les juntures de l’exterior, i reposició de les lloses de pedra de la coberta, així com el ràfec de la nau, de simple llosa i cartel·la i llosa a doble fila a l’absis.
A la façana de ponent i a part de la de tramuntana hi ha un sòcol o banqueta que surt del nivell del terra.
Després de la restauració de l’any 1974, l’estat de conservació d’aquesta església és molt bo.
Per la seva estructura i les seves característiques, aquesta església pot ésser inclosa dins la sèrie d’edificis ripollesos i rurals que manifesten la persistència de les formes de l’arquitectura del segle XI, ja ben entrat el segle següent. (MAB)
Bibliografia
- Eduard Junyent i Subirà: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vic, “Hoja Parroquial”, Vic 30 de juny de 1946.
- Frederic Udina i Martorell: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio critico de sus fondos, CSIC, Escuela de Estudios Medievales, Textos XVIII, Barcelona 1951, pàgs. 309-311.
- Antoni Pladevall i Font: Mil anys de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, Barcelona 1960.
- Antoni Pladevall i Font: Santa Margarida de Cabagès, “Full Diocesà”, núm. 3 340, Vic 20 d’abril de 1975. (APF-MLlC)