Situació
Una vista de l’exterior de l’església de Sant Bartomeu de Covildases des del costat de tramuntana.
M. Anglada
L’antiga església parroquial de Sant Bartomeu de Covildases es troba a l’extrem sud-oriental del terme municipal, al peu del puig de Cubell, vora el Puigsacalm, a uns 1 150 m d’altitud i a uns 200 m del mas de Sant Bartomeu.
Mapa: 294M781. Situació: 31TDG473639.
Per arribar-hi cal agafar la pista que surt de Vidrà vers Siuret; després d’1,50 km hom trobarà un trencall a mà dreta, el qual continua en sentit contrari, és a dir, vers migjorn, tot fent costat al curs del riu Ges; al cap d’1,50 km hom travessarà el riu i seguirà el curs del torrent de la Vila; a partir d’aquest punt, amb 3,50 km més de recorregut hom arribarà a Sant Bartomeu de Covildases, situada sobre un prat, gairebé solitària i en una recolzada d’amples valls. La clau és guardada a la casa més pròxima a Sant Bartomeu, que es troba a 150 m vers tramuntana. (MAB)
Història
El lloc de Covildases, igual com altres indrets de la vall de Vidrà, és esmentat l’any 960 a l’acta de consagració de l’església de Sant Hilari de Vidrà, que, entre altres possessions, va rebre com a dotació les “decimas et primicias et oblaciones fidelium[…]villa Cuil de Asinos, cum terminis et aiacenciis”.
A la llista de parròquies del bisbat de Vic, redactada entre els anys 1026 i 1050, apareix amb la denominació de “Sancto Bartolomeo de Chuildasens”, i a les altres dues llistes, redactades amb dates anteriors al 1154, trobem les variants etimològiques de “[…] vilde asino” i “Chuvil dase”. Altres variants que apareixen en documents posteriors són “Cuvil-dasens” (1240), “Cuy-dasens” (1232), “Cubili-asinorum” (1356) i, més tardanament, “Covildases” (1540).
A l’igual que la vila de Cabagès, d’aparició simultània a Covildases, aquesta es trobava sota la jurisdicció dels castlans del castell de Milany, si bé cal recordar que el senyor alodial era el monestir de Sant Joan de les Abadesses, i comprenia les viles rurals de Bosquerons i la vall de Curull.
L’església de Sant Bartomeu de Covildases, o de Cubell, segons apareix denominada en algunes visites pastorals del segle XVII, fou construïda al pas del segle XI al XII, un xic abans del 1123, any que consta per primera vegada que existia.
Els terratrèmols de l’any 1425 ensorraren la volta, que l’any 1428 encara no s’havia refet, car el bisbat de Vic donà llicència per a poder celebrar missa en una capelleta de fusta fins que l’església tornés a estar feta. El 31 d’agost de 1448, els obrers i parroquians de Covildases encarregaren a dos mestres de cases de Torelló “fer l’hobra del campanar y porta y arcada de dita yglesia ensemps una paret que es sobra la taulada que s’ha a cobrir ab restel o losa del modo que millor degastar”. L’any 1608 s’havia de reparar l’altar major, i el cementiri es trobava molt abandonat. L’any 1634, entre altres disposicions, el visitador manà que fossin reparats els degoters. La petita sagristia situada a la part de migdia consta que fou construïda l’any 1782.
L’any 1939 cessà el poc culte que s’hi celebrava i actualment resta en part abandonada. Modernament ha estat objecte d’unes campanyes de neteja. (APF-MLIC)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau, coronada a llevant per un absis semicircular. L’edifici ha sofert diverses reformes al llarg dels anys.
M. Anglada
Es tracta d’un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó seguit, reforçat al mig per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular, cobert amb una volta de quart d’esfera i obert a la nau per un arc en degradació.
Hi ha dues finestres absidals i una altra al mur de migjorn, de doble esqueixada, mentre que la de la façana de ponent és d’esqueixada simple i no sembla pas que sigui d’època romànica.
La porta és oberta a la façana de migjorn, amb una arcada adovellada, amb unes dovelles molt grosses d’època més tardana. Per l’interior hom pot veure tapiada una arcada que hi ha sobre la porta actual, arcada que segurament deu correspondre a la porta original.
La façana exterior de l’absis ha estat ornamentada amb tres lesenes que divideixen un fris d’arcuacions llombardes en parelles.
A la cara de migjorn hi ha un cos d’edifici afegit, destinat a sagristia, i a la de ponent el campanar de cadireta, de dos ulls.
Les façanes es troben totes arrebossades, però en molts llocs es deixa veure l’aparell, que ha estat fet amb carreuons petits, força irregulars, però ben col·locats, i cantoneres de carreus. A l’interior l’aparell és tot vist i irregular, a causa de les reparacions o modificacions efectuades als murs al llarg del temps. A les voltes, la pedra apareix col·locada a plec de llibre i són visibles els senyals de reparació d’una esquerda a l’intradós de la volta.
L’estat de conservació de l’edifici és bo. Per l’ornamentació absidal i l’estructura, l’església de Sant Bartomeu de Covildases s’adiu perfectament amb les formes rurals de l’arquitectura del segle XI. (MAB)
Bibliografia
- Eduard Junyent i Subirà: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 13 d’octubre de 1946.
- Antoni Pladevall i Font: Mil anys de la parroquia de Sant Hilari de Vidrà, Barcelona 1960.
- Antoni Pladevall i Font: Sant Bartomeu de Covildases, “Full Diocesà”, núm. 3 350, Vic 30 de juny de 1975.
- Antoni Pladevall i Font: Vidrà, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. i (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàgs. 345-346. (APF-MLIC)