Situació
Un dels murs que encara resten dempeus de la capella de Sant Antoni de Collfred.
F. Tur
Les ruïnes de l’església de Sant Antoni es troben al cim d’un petit turó, enmig d’un clot vorejat de prats de pastura, al costat de llevant del petit agregat, gairebé deshabitat, de Collfred, abocat ja vers la comarca de la Garrotxa.
Mapa: 294M781. Situado: 31TDG646678.
S’hi arriba per una pista d’uns 7 km que, vers tramuntana, surt de Vidrà. Hi ha també un camí que surt de Ridaura, a la Garrotxa, vers Collfred, el qual passa vora l’església. Si hom s’hi fixa, podrà veure els vestigis de l’edifici. (NPP)
Història
L’església parroquial de Sant Antoni de Collfred (“de Sancto Antonino,” el 1114), integrada modernament al municipi de Vidrà, fou tradicionalment una sufragània del priorat de Santa Maria de Ridaura, i després de la desaparició d’aquest, de l’església parroquial de Santa Maria de Ridaura.
Tanmateix el senyor alodial més fort del terme de Collfred era el monestir de Sant Joan de les Abadesses, a partir de les adquisicions realitzades per aquest d’ençà de l’any 964. El castell de Milany era el centre jurisdiccional de la parròquia de Sant Antoni de Collfred, tal com succeïa amb els altres termes de la demarcació; però, a diferència d’aquests, que estaven integrats al bisbat de Vic, Collfred ho estava al de Girona.
La jurisdicció del lloc devia portar més d’un conflicte, puix que l’any 1571 hi ha documentat un plet entre els senyors de Milany i el prior de Ridaura, sobre qüestions relatives a la jurisdicció del lloc, plet que guanyà el prior de Ridaura.
L’església de Sant Antoni, de la qual actualment únicament queden petites restes, fou consagrada l’any 1100. (APF-MLIC)
Església
Detall d’un dels murs que encara resten dempeus d’enmig de les ruïnes de l’església.
F. Tur
El que es veu de l’església són dos murs paral·lels, d’aproximadament 1 m d’alt, els quals presenten una orientació llevant-ponent. Cal pensar que aquests murs devien correspondre a la nau única del petit temple.
Al costat de llevant sembla també deduir-se una curvatura, la qual pot correspondre a l’absis de l’església.
És difícil veure-hi formes ben definides, puix que tot és ple de vegetació i de malesa, i mig colgat per les mateixes pedres esfondrades de la construcció.
L’amplada de la pretesa nau és de 5 m. Els seus murs tenen un gruix visible de 80 cm i han estat construïts amb un aparell a base de carreus petits i ben tallats, disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars. (NPP)
Bibliografia
- Antoni Pladevall i Font: Mil anys de la parròquia de Sant Hilari de Vidrà, Barcelona 1960.