Situació
Vista exterior de l’església des del costat de ponent.
M. Anglada
El santuari de la Mare de Déu del Catllar es troba al terme de Tregurà. És situat en un promontori a 1 165 m d’altitud. Es veu des de la carretera de Setcases entre els punts quilomètrics 8 i 9 venint de Vilallonga de Ter; després de travessar el riu hi mena un camí de muntanya.
Mapa: 218M781. Situació: 31TDG418900.
Història
Santa Maria del Catllar és un petit edifici d’estructura romànica situat en el turó on hi hagué abans el castell del Catllar o “Castellario”, que donà nom a un famós llinatge. Ara un antic mas proper a la capella és anomenat el Catllar, però no sembla que ocupi el mateix solar que el castell primitiu, que devia trobar-se més proper a la capella.
Tanmateix, l’advocació de Santa Maria sembla posterior al 1150, perquè l’any 1121 hi ha documentada una definició de l’alou de Sant Pere del Catllar a favor del monestir de Sant Pere de Camprodon, i l’any 1150 encara es parla de Sant Pere del Catllar. En canvi, l’any 1202, Guillem de Catllar donava a l’església de Santa Maria del Catllar un conjunt de relíquies portades de Terra Santa i l’any següent enfranquia el seu ermità o deodonat de tota servitud i lliurava a la capella (gener de 1203) i al seu sacerdot beneficiat un home cec, anomenat Joan.
Quant al castell que donà origen al llinatge Catllar o Descatllar, existia ja abans del 1070, i els seus senyors que arribaren a dominar tot el terme de Vilallonga, llevat de Tregurà, i que foren senyors de Rocabruna i, més tard, del castell de Besora i altres dominis, van assegurar amb llurs deixes, al llarg de la seva història, el patrimoni de la capella de Santa Maria, administrat pels seus sacerdots fins a l’any 1768; d’aleshores fins al 1866 tingué un administrador o custodi seglar.
En un nomenclàtor del segle XIV, on s’especifiquen les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Besalú, apareix la “capella Beate Marie castri de Castllario in parrochia Sancti Martini de Vilallonga”.
D’ençà l’any 1956, el Catllar és integrat a la diòcesi vigatana. (APF-MLlC)
Església
Es tracta d’una senzilla església d’una nau, coberta amb volta de canó seguit, un xic apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, que és tapat pel retaule de l’altar.
L’edifici és arrebossat tant per dins com per fora, la qual cosa impedeix de fer-ne una lectura més profunda o escatir-ne la forma de l’aparell. Amb tot, sembla que tingué una ampliació vers ponent, mur la façana del qual conté la porta d’entrada, que és sobremuntada per un ull de bou, i un campanar de paret, de dos ulls, el qual abasta tot l’ample de la façana.
Tal com ja hem apuntat, l’any 1203 l’església consta com a capella del castell del Catllar. Tot i que no sabem la data exacta de la seva construcció, cal suposar que devia tenir els seus orígens vers el segle XI. Així sembla testimoniar-ho l’absis. L’edifici, ja avançada l’època romànica, devia sofrir una ampliació. De fet, cal notar que la forma de la volta de la nau, un xic apuntada, no es correspon amb la construcció de l’absis. (NPP-JAA)
Bibliografia
- Pèire de Marca: Marca Hispanica, París 1689; facsímil Ed. Base, Barcelona 1972, pàgs. 849-851.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Nomenclátor histórico de las iglesias parroquiales y murales, santuarios y capillas de la provincia de Gerona, Olot 1909, vol. III de Monasterios e Iglesias, XVII de la col., pàg. 290.
- Llorenç Birba; J. Pascual; P. Català: El Catllar, la Roca de Palencà i la Sala, Els castells catalans, Rafael Dalmau Editor, vol. V, Barcelona 1976, pàgs. 129-139.
- Antoni Pladevall i Font: Vilallonga de Ter, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. I (Osona i Ripollès), Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981, pàgs. 376-377. (APF-MLIC)