Situació
Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana.
M. Anglada
L’església de Santa Llúcia d’Abella resta enmig del poblet homònim, situat al sector de la dreta del riu Ter, a ponent de la Roca de Pelancà, arrecerat a la serra de Sant Bernabé, a la vall de Pelancà, en una solana.
Mapa: 256M781. Situado: 31TDG436857.
Per anar-hi cal sortir de la carretera de Camprodon a Setcases al punt quilomètric 3. Després de passar la Roca s’hi arriba al cap de poc més de 3 km. (MAB)
Història
L’antiga parròquia de Santa Llúcia d’Abella pertanyia al castell del Catllar. Comença a aparèixer en la documentació molt tardanament, l’any 1266, i — encara només com una vila rural o una dependència de Sant Martí de Vilallonga, parròquia de la qual devia ésser probablement sufragània, puix ja no apareix a les llistes parroquials de Girona.
La seva església, dedicada a santa Llúcia, és un edifici del segle XII, cosa que l’hauria de fer aparèixer abans en la documentació. Per un document sabem que el lloc depenia del monestir de Sant Pere de Besalú, ja que l’abat d’aquest cenobi l’any 1385 aixecà una protesta perquè els homes d’Abella havien prestat homenatge a Ponç Descatllar, senyor del terme de Vilallonga.
Hom ha proposat que el titular antic d’aquesta església era sant Bernabé, bé que no és segura aquesta atribució. Probablement el lloc d’Abella es trobava inclòs en la donació feta l’any 977 i confirmada el 978 pel bisbe i comte de Besalú Miró, quan fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon, dels drets i pastures que tenia “in ipso monte Tregurano” i que delimitaven amb el torrent que baixava fins al Ter, al lloc anomenat Pontiró, i per ponent amb la serra que dividia els comtats de Besalú i de Cerdanya.
La resta de notícies d’aquest terme són del segle XVI i XVII i no aporten cap novetat per al millor coneixement de la trajectòria històrica d’aquesta església, intitulada ja de Santa Llúcia el segle XVI. (APF)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, molt simple en el seu esquema.
M. Anglada
L’edifici actual consta d’una sola nau rectangular sense absis diferenciat, coberta amb una volta lleugerament apuntada, amb un campanar d’espadanya de dos ulls a la façana de ponent, façana en la qual també hi ha porta d’entrada, amb llinda plana, i un òcul.
L’aparell exterior ha estat fet amb carreus ben escairats i sense polir, mentre que a l’interior resten els paraments enguixats amb un fris als murs laterals, a l’altura de l’arrencada de la volta.
A la porta d’entrada resten incorporades unes tires de ferro forjat d’època romànica. Es tracta d’unes cintes llargues i estretes, disposades horitzontalment, els extrems de les quals es bifurquen a banda i banda, tot donant lloc a unes volutes que es cargolen vers costats oposats. És un tema corrent en l’època, expressat aquí amb una gran simplicitat. (MAB-JVV)