Vila medieval de Moià

Acta de consagració i dotació de Santa Maria de Moià (23 d’agost del 939)

El comte Sunyer de Barcelona i el seu fill, el comte Ermengol d’Osona, acudeixen davant el bisbe de Vic, Jordi, per demanar-li que consagri l’església de Santa Maria de Moià. El bisbe Jordi, acompanyat del bisbe Guilarà de Barcelona, consagra l’església. Els comtes doten l’església amb diversos béns. El bisbe subjecta la parròquia de Moià i les esglésies veïnes a l’església de Santa Maria, la qual resta sotmesa al bisbe diocesà.

"Anno ab incarnati verbo qui in principio apud patrem deus semper existit 939° illustrante spiritu sancto preclarus Dominus Comes Suniarius et marchioni inclitus summa cun reverentia divino cultui exercente per limitem rectam ad semitam vi applicat justiciam. Vere namque salubris religió existit ut in dei amore quisquis compunctus animus boni operis augmentun perficere sit conatus. Ideo volumus ut non sit incognitum set a quibusdam patefactum qualiter prínceps Comes vel ejus nobilimus filius Dominus Ermengaudus Ausonensis Comes unaninem divina tractantes misteria ad presenciam Domini Georgii ausonensis Ecclesie presuli pervenerunt poscentes humiliter ejus clemenciam ut in predicto Comitatu ab eorum deprecacionem dedicasset Ecclesiam Sancta Maria nomine qui est sita in pago modeliano. Pontífex egregius ad eorum peticionem clementer accomodavit aurem. Ex eadem basílica libuit facere consecratam ecclesiam: partibus dignis consortem sibi expetivit Dominum Guillaranen barchinonensis ecclesie dignissimum pontificem ut ad dedicacionem ejusdem basilice venire non dedignasset, sed tantum pro suma reverencia jubamina ei ferre procurasset Venerandus Pontífex arcessitus ad diem dedicacionis occurrit. Sub rogacionem per nominatum presulem vel supra taxatos Comitès Eclesiam in honorem dei et Sancta Maria genitricis consecravit. Incliti Comitès celesti dono largitate fulciti comperientes non licere vacuam dedicaré Ecclesiam set dotatam ex rebus propiis consecracionis ditatam. Ideo ex acquisitis facultatibus in dedicacionis diem ad sanctum altare aliquid ex eorum proprietatem offerre decreverunt sicuti et faciunt. Donamus namque vel offerendo tradimus ad diem dedicacionis prelibatam ecclesiam Nos pariter Suniarius et Ermengaudus gràcia dei Comitès propter amorem Dei et remedium animarum nostrarum in eodem termino in locum que dicitur pratum de adamare pariliata una de terra et amplius. Est vicina de parte orientis in terra Donnone vel Eldegarda: et de meridie in terra Donnone vel heredes suos. De occiduo in terra eldegarda. De circi in terra Donnone vel eldegarda sive heredes illorum, et in ejus termino donamus vineam qui est ad ipsam rovoriam, affrontat de oriente in vinea addanagilde. De meridie jungit in terra recosindo. De occiduo inlaterat in vinea eldemare. De circi similiter. Et in alio loco donamus ibidem vinea que est ad speluncam Guandalmare. De orientis adherit se in roca. De meridie in vinea ricario vel adovardo. De occiduo in terra herma. De circi in terra Salomonem vel de gontario. Insuper autem concedo ego Suniarius atque inconvulsibiliter perheniter ad propium predictam Ecclesiam manere vel propiis ministris ibidem deo servientibus habere jubeo terras quas pater meus Guifredi quondam Comes ibidem donando tradidit. Sunt vicinas de orientis in torrente que ducit aquam. De meridie in rio de avellanes, de occiduo in terra de me Suniario sive in ipsa fonte. De cirvi vero affrontant in strata publica. Et ego Sanciolus dono ibidem ad diem dedicacionis casullam unam, stolam unam, manipulun unum, alba unam, calicem argenteum unum cum patena, missalem unum, leccionarium unum, antiphonarium unum, actus apostolorum unum, quadragenario unum. Hec omnia offerimus ad eius diem dedicacionis deo vel memorata ecclesia seu predictos presules sive ad ejus ministros, ut secundum sancionem patrum vel instituta canonum quolibet modo voluerint obtineri dispensari in earum maneat potestati. Et ego Georgius ea videlicet racione jubeo ad predictum pontificem consecrari han ecclesiam in honore Sancte Maria fundatam. Et ibidem addo parochiam modeliano cum ecclesias in ejus terminos sitas vocitatas Sancti Felicis et Sancti Petri et Sancti Columba et Sancti Andree vel Sancti Ledugarii et ecclesiam in castrum Marphani cum villis vel villarunculis decimis et primiciis atque oblacionibus illarum quantum rectius ibidem videtur pertinere ut per singulos annos sacerdotes vel ministri Ecclesie more canonico bis in anno concilia celebraré indesinenter expediant sive ad crismale misterium secundum decreta sanctorum patrum occurrere non diferant, reditus canonice adimplere non omittant. Et si Episcopus confirmacionem vel aliam utilitatem per parochiam exercere voluerit obedienciam in omnibus tam iste presens levita Sanciolus qui hodie retinet Ecclesiam quan successores ejus paratissime procurent. Qui vero quod non optamus hanc dotem irracionabiliter tentare voluerit, hoc quod repetit non valeat vindicaré, sed vinculato bannun regis componat auri libras X. Et si ausu temerario facultates ecclesie pervaserit in aliquo restituat quadruplum.

Acta sunt hec indiccione XII anno IIII regnante Ludovico Rege die decimo calendarium Septembrium.

Raymundus sacerdos qui hoc translatum scripsit die et anno quo supra.

Sig+num Guillielmi de Solerio pbri, qui hoc firmo pro teste. Sig+num A. de Palacio roqueirio pbri qui hoc firmo pro teste.

Arnaldus de… Sacerdos et notarius juratus… et rector ejusdem qui hoc translatum fideliter fecit translatari decimo idus Maji anno Domini.

M°CC°LXXX octavo."

Document copiat de l’instrument original guardat a l’arxiu de Moià, per Mn. Fortià Solà, El temple de Moyà i S. Maria de Misericòrdia, Vic 1918, pàg. 8.

Original. (Perdut).

Còpia, probablement del segle XI. (Perduda).

Còpia del 1288. Arxiu Parroquial de Moià. (Perduda).

Còpia de data incerta. Arxiu Episcopal de Vic. (Perduda).

Còpia de vers el 1800. J. Ripoll: Miscelanea, Arxiu Capitular de Vic, vol. 9, en foli, pàgs. 3-6.

Còpia del segle XIX. Real Acadèmia de la Historia, Colección Villanueva, vol. 5, folis 64-65.

Jaime Villanueva: Viage literario por las iglesias de Espana, València 1821, pàgs. 270-273.

Fortià Solà: El temple de Moyà i Santa Maria de Misericòrdia, Vic 1918, pàgs. 8-11.

---

Traducció

"En l’any 939 de l’Encarnació del Verb, que des del principi sempre és Déu juntament amb el Pare i amb l’Esperit Sant, el preclar senyor comte i ínclit marquès, Sunyer, exercint amb gran reverència el culte diví i caminant pel camí recte, aplica amb fortalesa la justícia. Ja que la salutífera religió existeix per tal que tothom per amor de Déu i amb esperit compungit intenti l’augment de les bones obres, volem que sigui conegut i manjfest per a tothom que el comte i el seu fill, el molt noble senyor Ermengol d’Osona, unànimement, en defensa dels divins misteris, en presència del senyor Jordi, bisbe de l’església d’Osona, arribaren i demanaren humilment la seva clemència per a que en el comtat d’Osona, per la llur petició, dediqués una església, en el terme de Moià, sota la invocació de Santa Maria. L’egregi bisbe va escoltar amb clemència llur petició i va consagrar l’església: va demanar la companyia del digníssim bisbe Guilarà de Barcelona per tal que es dignés venir a la consagració d’aquesta església i que amb gran reverència es dignés acompanyar-lo. El venerable bisbe acudí el dia de la consagració. I en presència del bisbe esmentat i dels comtes consagrà l’església en honor de Déu i de Santa Maria. Els ínclits comtes digueren que no volien consagrar l’església sense dons, i, amb gran magnanimitat, la dotaren amb tot allò que es doten les esglésies en llur consagració. I així, en l’ús de llurs facultats, decretaren en el dia de la consagració, davant el sant altar, oferir béns de la llur propietat, tal com feren. Donem i oferim en el dia de la consagració a l’esmentada església, nosaltres unànimement, Sunyer i Ermengol, comtes per la gràcia de Déu, per amor de Déu i remei de les nostres ànimes, en el terme i lloc que s’anomena Prat d’Adamar una parellada de terra, veïna, a sol ixent, de la terra de Donnó i d’Edelgarda, a migdia amb la terra de Donnó i d’Edelgarda o dels seus hereus, a ponent amb la terra d’Edelgarda, a cerç amb la terra de Donnó i d’Edelgarda i els seus hereus; i en aquest terme donem una vinya situada vora la roureda i que limita a sol ixent amb la vinya d’Adnagild, a migdia amb la terra de Recosind, a ponent i a cerç amb la vinya d’Eldemar. I en un altre lloc donem també una vinya que és vora la balma de Gundimar, a sol ixent va fins a la pedra, a migdia limita amb la vinya de Ricard i Adovard, a ponent amb la terra erma, cerç amb la terra de Salomó i de Gontard. També concedeixo jo, Sunyer, perpètuament per tal que ho tingui com propi de l’esmentada església i dels seus ministres, servents de Déu, i mano que les terres que el meu pare, el comte Guifré, difunt, lliurà, els siguin donades. Aquestes terres són veïnes a sol ixent del torrent, a migdia ho són del riu de les Avellanes, a ponent d’una terra meva i d’una font i a cerç termeneja amb el camí ral. I jo, Sançó, també dono en el dia de la consagració, una casulla, una estola, un maniple, una alba, un calze d’argent amb la patena, un missal, in leccionari, un antifonari, un llibre dels Fets dels Apòstols i un quadragenari. Tot això ho oferim en el dia de la consagració a Déu i a l’esmentada església i als bisbes i als seus ministres a fi que ho acceptin de la manera que se sol fer i amb l’aquiescència dels superiors i segons el que institueixen els cànons i que estigui sempre en la llur potestat. I jo, Jordi, consagro junt amb el bisbe ja esmentat l’església fundada en honor de Santa Maria. I subjecto la parròquia de Moià i les esglésies del seu terme, anomenades de Sant Feliu, de Sant Pere, de Santa Coloma, de Sant Andreu, de Sant Llogari, l’església del castell de Marfà amb els seus masos i masets, delmes, primícies i oblacions i tot allò que els pertany per tal que els sacerdots i ministres de l’església, segons el dret canònic, celebrin consell dues vegades cada any i amb diligència posin l’oli crismal, segons els decrets dels sants pares, i no es retardin i no deixin de fer-ho. I si el bisbe vol confirmar o vol algun altre assumpte a la parròquia, cal que tots l’obeeixin, tant el levita Sançó, aquí present, que avui presideix l’església, com els seus successors, i que procurin que estigui sempre a punt. I així desitgem que no vulgui fruir d’aquest dot de manera irracional i que no pugui reivindicar-lo i, si ho fa, que quedi vinculat al poder del rei i pagui deu lliures d’or. I si amb audàcia temerària passés les facultats de l’església a un altre, que en restitueixi el quàdruple.

Fet en la XII indiccio, l’any tercer del regnat del rei Lluís, el dia desè de les calendes de Setembre.

Ramon, sacerdot, que ho he escrit el dia i l’any més amunt esmentats.

Signatura de Guillem de Soler, prevere, que ho confirmo com a testimoni.

Arnau de… sacerdot i notari jurat… i rector que ho he fet copiar el dia desè dels idus de maig de l’any del Senyor dé 1288."

(Traduït per Paquita Sellés i Verdaguer)

Donació de Santa Maria de Moià a l’Estany (27 de desembre de 1152)

Ramon Berenguer TV confirma a l’església de Santa Maria de l’Estany i al seu prior la donació que havien fet el seu pare Ramon Berenguer lli i el bisbe Ramon de Vic de l’església de Santa Maria de Moià. El comte, a més, estableix un mercat a la vila de Moià i una fira a mitjan agost. Concedeix llicència al prior de l’Estany perquè ordeni, divideixi i edifiqui la vila i la terra que hi ha entorn de l’església de Moià i reedifiqui el palau comtal, actualment destruït, entre d’altres disposicions.

"Notum sit omnibus, tam futuris quam presentibus, quod ego Raimundus Berengarii, comes Barchinonensis et marchio et prínceps Aragonensis, laudo et concedo ecclesie Sancte Marie d Estagno et priori et habitatoribus eius ipsam donacionem quam Raimundus, bone memorie, quondam Ausonensis episcopus et pater meus, et ego fecimus eidem ecclesie; eclesia Sancte Marie de Modeliano sicut in ipsa carta, quam inde fieri iussimus et firmavimus, resonat. Iterum, sit omnibus notum, quod ego stabilio in ipsa villa de Modeliano mercatum, ita ut ibi sit in perpetuum feria III. Similiter, stabilio in eadem villa, medio augusto, nundinas, que vulgo voc(c)antur fira. Ipsum, vero, mercatum et fira retinco ad meum dominium, preter hoc quod iam donavi et concessi iam dicte ecclesie Sancte Marie d Estagnó, scilicet, mediam quarteriam salis in unoquoque mercato et omne decimum tam mercati quam fire. Concedo, namque, et licenciam dono priori sepe dicte ecclesie Sancte Marie d Estagno ut ipse ipsam villam et terram, que in circuitu ipsius ecclesie de Modeliano est et sua est, ordinet et edificet et dividat ad utilitatem ipsarum ecclesiarum, et in unamquamque domum non mittat censum, nisi unum par caponum, quem ipse accipiat. Et ego pono ipsam villam de Modeliano in tali salvitate et securitate, quod neque castellani de Clerano nec aliquis infra ianuas illarum domorum que ibi sint vel fuerint, aliquam vim vel emparacionem sive forciam faciat nisi prior sepe nominate ecclesie d Estagno per suam iusticiam. Quod, si forte aliquis hoc meum stabilimentum sive mandamentum fregerit et in manu iam dicti prioris redirigere noluerit, ipse prior per excomunionem eum constrigat, et insuper per meum aquundatum se teneat. Retineo, iterum, in iam dicto mercto ipso die quo fuerit, et in ipsa fira similiter, districtum et mandamentum et estacamentum mihi et meis, quibus ego iussero. Iterum, dono eidem ecclesie d Estagno ipsum palacium de Modeliano, cum domibus et casalibus et curtali, sicut ego habeo in dominium, tali pacto, ut prior ipsius ecclesie redirigat, quia fere totum destructum est, et ut mihi ibi faciat unam domum in qua teneam panem meum et vinum, et in quandocumque ibi veniam, in ipso palacio maneam cum mea expensa. Retineo, vero, in supradicta villa servicium et iusticiam sicut in ceteris meis villis. Et propter hoc nullo modo perdat supradicta ecclesia Sancte Marie d Estagno supranominatum censum et dominacionem et ecclesiasticam iusticiam, set habeat et possideat in perpetuum sicut ego superius ei donavi et concessi, sine engan. Quandocumque, itaque, ipse prior in iam dicto palacio operari velit, baiulus meus faciat ibi venire operam meam. Et ego Guilielmus predictus, prior ecclesie Sancte Marie d Estagno et omnis eiusdem ecclesie conventus, concedente Deo, damus tibi societatem et participacionem in omnibus beneficiis ecclesiarum nostrarum et propriam oracionem tam in morte quem in vita. Signum+Raimundi, comes. Si quis hoc dirumpere voluerit, agere non valeat, set in duplum componat, et insuper firmum permaneat omni tempore. Actum est hoc VI kalendas ianuarii anno XVI regni regis Ludovici iunioris. Sig+num Guillelmi de Montcada. Sig+num Bernardi de Scintillis. Sig+num Berengarii de Mont[ca]da. Sig+num Bernardi de Belloco. Sig+num Arberti de Castrovetulo. Sig+num Raimundi de Podioalto. Sig+num Bernardi de Minorisia. Sig+num Raimundi de Medaia, baiuli. Sig+num Guillelmi Raimballi. Sig+num regine Aragonensis, uxoris comitis Barchinonensis. Raimundus, sacerdos, qui hoc scripsit die et anno, quo supra. Bernardus, sacerdos, qui hoc translatum scripsit die VI kalendas marcii anno XLI regni Ludovici iunioris."

Original. Antic Arxiu del Monestir de Santa Maria de l’Estany (perdut).

Trasllat del 1181. A.C.A. C. Perg. Ramon Berenguer IV, núm. 253.

Còpia segle XII. A.C.A. C. Liber Feudorum Maior, fol. 452.

Próspero de Bofarull: Colección de documentos inéditos del Archivo general de la Corona de Aragón, Barcelona, vol. IV, pàgs. 205-207.

Francisco Miquel: Liber Feudorum Maior, Consejo Superior de Investigaciones Científïcas, Barcelona 1945, pàgs. 447-448.

---

Traducció

"Sigui conegut de tots, tant futurs com presents, que jo, Ramon Berenguer, comte de Barcelona i marquès, i príncep d’Aragó, concedeixo i confirmo a l’església de Santa Maria de l’Estany, al prior i als habitants, la donació que Ramon, de bona memòria, ja difunt, bisbe de Vic, i el meu pare i jo vàrem fer a aquesta església de la de Santa Maria de Moià, segons el document que vàrem manar fer i que vàrem firmar. També sigui de tots conegut que jo mano fer a la vila de Moià un mercat de manera que sempre es faci el dimecres. Igualment estableixo a l’esmentada vila, a mitjans d’agost, allò que vulgarment se’n diu fira. I aquest mercat i aquesta fira me’ls retinc per al meu domini, excepte el que he donat i concedit a l’església de Santa Maria de l’Estany, això és, mitja quartera de sal a cada mercat i la dècima tant del mercat com de la fira. Concedeixo i dono llicència al prior de l’església de Santa Maria de l’Estany per tal que la vila i la terra que encerclen l’església de Moià i que són seves, les ordeni, edifiqui i divideixi per a utilitat de les seves esglésies i que no posi cens a cap casa, tret d’un parell de capons que ell mateix rebi. I jo poso la vila de Moià en tal salvació i seguretat que ni els castlans de Clarà ni ningú dintre les portes de les seves cases d’ara i de les futures, no faci cap violència ni força, a no ser el prior de la mencionada església de l’Estany per causa de la justícia. De manera que si algú trenqués aquest meu manament i no volgués posar-se en mans del prior, aquest l’obligui per l’excomunió i, a més a més, s’atengui al meu precepte. Retinc en el mercat, sigui quin vulgui el dia, i igualment en la fira, el dret de jutjar, el manament i la garantia per a mi i per als meus a qui jo ho mani. També dono a l’església de l’Estany el cens i el domini i la justícia eclesiàstica per tal que la tingui i la posseeixi, tal com jo els he donat i concedit, sense engany. I cada vegada que el prior vulgui obrar en el palau, que el meu batlle hi faci anar els meus treballadors. I jo, Guillem, prior de l’església de Santa Maria de l’Estany i tots els preveres de l’esmentada església, amb la gràcia de Déu, t’oferim la companyia i participació en tots els beneficis de les nostres esglésies i l’oració pròpia tant en mort com en vida. Signatura de Ramon, comte. Si algú vol destruir aquest pacte, que no ho pugui fer, sinó que en pagui el doble i tot el que està escrit que romangui ferm per sempre.

Fet el sis de les calendes de gener de l’any setzè del regne del rei Lluís el jove.

Signatura de Guillem de Montcada. Signatura de Bernat de Centelles. Signatura de Berenguer de Montcada. Signatura de Bernat de Bell-lloc. Signatura d’Albert de Castellvell. Signatura de Ramon de Pujalt. Signatura de Bernat de Manresa. Signatura de Ramon de Medalla, batlle. Signatura de Guillem Ramball. Signatura de la reina d’Aragó, esposa del comte de Barcelona. Ramon, sacerdot, que ho he escrit el dia i l’any esmentats. Bernat, sacerdot que he fet aquest trasllat el dia 6 de les calendes de març de l’any 41 del regnat de Lluís el jove."

(Traduït per Paquita Sellés i Verdaguer)