La vila de Santpedor sorgí entorn de l’església de Sant Pere d’Or, on a la segona meitat del segle XI es formà una sagrera, que es documenta el 1081; encara que en alguns documents de l’alou comtal de Sant Pere d’Or apareix el nom de vila, devia ésser amb el caire de conjunt d’explotació agrària important. Per mitjà de tres donacions (1064, 1081 i 1113) els comtes cediren la propietat de l’alou de la vila i de l’església de Sant Pere d’Or al monestir de Sant Benet de Bages. Però, amb tot, els comtes retingueren una sèrie de drets senyorials per haver estat els aprisionadors del lloc, la qual cosa creà conflictes entre el monestir i els homes de la parròquia. Un d’aquests conflictes es produí per la resistència dels homes de Santpedor a anar a moldre al molí del monestir, la qual cosa motivà un plet, resolt el 1163, amb l’obligació dels homes de la vila de Santpedor d’anar a moldre a l’esmentat molí, situat al riu Llobregat; d’aquesta obligació en restà eximit el batlle reial.
Encara sorgí un nou conflicte el 1192 arran de la nova situació plantejada a causa de la concessió d’una carta de franqueses pel rei Alfons I als homes de Sant Pere d’Or; amb aquesta carta la vila de Santpedor emprenia el camí per convertir-se en vila fortificada, si bé el 1163 ja apareixia esmentada com a vila.
El primer problema rau en el fet que cap dels documents conservats no porta data; una referència la teníem en la concòrdia del 1192 de la qual es dedueix que la carta de franqueses ja s’havia concedit, i el fet d’aparèixer esmentats “els nous establiments” permet de pensar que no estaria gaire allunyada aquella data.
Carta de franqueses de Santpedor (1190-1192)1
Carta de les franqueses de Santpedor. Document guardat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. (Perg. Alfons I, núm. 2 604). A la pàgina anterior hi ha la transcripció i la traducció al català.
Arxiu Mas
1 Font Rius dedueix aquesta data d’un document posterior, però no obsta que sigui anterior a la data proposada).
El rei Alfons I concedeix una carta de població amb franqueses als habitants de Santpedor, els dona la dominicatura regia amb la vila i pertinences, reté els censos procedents del conreu de la terra i els eximeix dels dels edificis. Estableix, a més, un mercat setmanal i una fira anual, amb exempció de lleuda per als habitants de la vila. El rei es reserva la justícia i l’usdefruit del forn que pensa fer construir.
"Ad notitiam cunctorum perveniat qualiter ego Ildefonsus, Dei gratia rex Aragonensium, comes Barchinone ac Provincie marchio, dono et concedo omnibus hominibus Sancti Petri de Auro qui modo ibi stant vel in antea ibi apopulare venerint, ipsam meam dominicaturam quam ibi habeo, cum villa ipsa que modo ibi est, simul cum omnibus pertinentiis et tenedonibus suis, sicut hec melius habeo et habere debeo. Hocque modo et ordine dono iamdictis hominibus et populatoribus predictam villam et dominicaturam ipsam, ut habeant ea ad servitium et fidelitatem meam et sint ingenui ipsi ac omnis proienies eorum, retentis tamen censibus illorum ortorum et aliis agrariis aliarum terrarum, sicut hucusque antecessores nostri soliti sunt ibi accipere propter agrària illius terre in qua villam ipsam et domos edificaverint, de cuius ville domibus nullum censum mihi nec meis donent. Concedo etiam eisdem hominibus et illis populatoribus, quod semper teneant et faciant ibi fòrum feria secunda ebdomade, in quo tamen foro retineo leudis meas et usatico illius fori, preter de illis hominibus ipsus ville qui non donent ibi leudam. Retineo etiam ibi tabulas, propter quod dono et concedo Raimundo Arberti et Tome, filio suo, et Geraldi Arberto, Petri de Puteo et Petri de Luzano singulas tabulas, et Raimundo de Villa Tostada et Guilelmo Bartolomei unam tabulam. Concedo etiam illis similiter firam, quod fiat semper ibi semel anno, tempore, sicilicet, quod ad irwicem concordaverimus. Retineo etiam in iamdicta villa iustitias meas et quod faciam ibi furnum in quo omnes homines illius ville coqui veniant panem, et solvant mihi et meis puiam ad consuetudinem furni Minorise. Hec quoque omnia iamdicta, dono et concedo hominibus dictis et omnibus populatoribus qui ibi fuerint, sicut superius scripta sunt ad utilitatem suam et suorum, ea ratione quod semper habeant ea et teneant ad fidelitatem meam meorumque successorum sicut scripta sunt. Et suscipio eos qui ibi habitaverint et omnes qui ibi populaverint sub protectione et deffensione mea; et omnes illi qui ad fòrum dictum et firam convenerint, sint semper salvi et securi. Et constituo quod si aliquis eis forsfecerit vel in aliquo eos offenderit, quod pro banno donet solidos L, et preterea dapnum quod intulerit, restituat.
Sig+num Ildefonsi, regis Aragonensium, comitis Barchinone et marchionis Provincie.
Sig+num Raimundi de Montecatano. Ego Guilelmus de Bassia, notarius domini regis, subscribo et facio hoc signum. Sig+num Arnaldi de Villa Mulorum. Sig+num Geraldi de Iorba. Sig+num Petri de Olone. Raimundus de Calidis, decanus atque levita. Sig+num Bernardi de Calidis. Sig+num Petri de Puteo.
Sig+num Raimundi de Ciges, qui hec scripsit cum literis suprascrip-tis in linea VIII die et anno quo supra."
Original (?). A.C.A. C. Perg. Alfons I, núm. 2604. (extra-inventari).
Còpia del segle XII. A.C.A. C. Liber Feudorum Maior. foli 220 (perdut).
Trasllat sense data. Arxiu Municipal de Santpedor, (perdut ?).
Francisco Miquel: Liber Feudorum Maior, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1945, vol. I, pàg. 210.
José M. Font i Rius: Cartas de población y franquícia de Cataluna.
Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid-Barcelona 1969, vol. 1, pàgs. 254-255.
Traducció
"Arriba a coneixement de tots que jo, Alfons, rei d’Aragó per la gràcia de Déu, comte de Barcelona i marquès de Provença, dono i concedeixo a tots els homes de Santpedor, que avui hi estan i d’aquí endavant vindran a poblar-lo, la meva dominicatura amb la vila que hi ha, amb les seves pertinences, tal com jo tinc i cal que tingui. D’aquesta manera dono als ja anomenats habitants i als pobladors la vila i la dominicatura per tal que ho tinguin al meu servei i a la meva fidelitat i siguin lliures ells i els seus descendents; només en retinc els censos dels seus horts i els censos agraris de les altres terres, tal com ho acostumaven a fer a els nostres avantpassats que rebien els censos agraris d’aquella terra on hi edificaren la vila i les cases de les quals mai no m’han donat cap cens. Concedeixo també a aquests homes i pobladors que sempre tinguin i facin mercat els dimarts de cada setmana; i jo me’n retinc les meves lleudes, segons el costum, llevat d’aquells homes d’aquesta vila que no en donen. Retinc també les taules i dono i concedeixo a Ramon Albert i a Tomàs, el seu fill, i a Gerard Albert, Pere del Pou i Pere de Lluçà una taula a cada un, i a Ramon de Vilatorrada i a Guillem Bartomeu una taula. Els concedeixo també de la mateixa manera una fira anual els dies que acordàrem. Retinc també a l’esmentada vila la justícia i hi faré un forn en el qual tots els homes de la vila hi vinguin a coure el pa i me’n donin una part, segons el costum del forn de Manresa. Tot el que s’ha dit ho dono i ho concedeixo als esmentats homes i a tots els pobladors que hi vagin, segons ha estat escrit més amunt per a la llur utilitat i la dels seus de manera que sempre ho tinguin i ho posseeixin per a la meva fidelitat i la dels meus successors, tal com ’s’ha escrit. I poso sota la meva protecció i defensa tots aquells que hi viuen i els pobladors que hi vinguin; i que tots els qui vinguin al mercat i a la fira siguin sempre salvats i segurs. I determino que, si ve algú contra ells o algú que els ofengui, els doni 50 sous i els restitueixi tot el dany que els hagi fet.
Signatura d’Alfons, rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença.
Signatura de Ramon de Montcada. Jo, Guillem de Bassia, notari del senyor rei, ho subscric i ho signo. Signatura d’Arnau de Vilademuls. Signatura de Gerald de Jorba. Signatura de Pere d’Oló. Ramon de Caldes, degà i levita. Signatura de Bernat de Caldes. Signatura de Pere del Pou.
Signatura de Ramon de Ciges que això he escrit amb algunes lletres sobreposades a la línia vuit, el dia i any esmentats."
(Traduït per Paquita Sellés i Verdaguer)
En aquesta carta de població el rei Alfons I concedia als homes de Santpedor, presents i futurs, la seva dominicatura amb la seva vila, i tots els pobladors serien lliures, mentre el rei retenia els censos que provenien de les terres i renunciava als que provinguessin de les cases que s’edifiquessin a la vila. Concedia, a més, el dret de celebrar mercat setmanal el dilluns, eximint de la lleuda els habitants de la vila, també reté les taules del mercat, si bé en concedeix cinc a diversos habitants. Concedeix també una fira anual, i reté la justícia i el forn.
El desenvolupament de la vila es nota en les poques notícies que tenim de la resta del segle XII. En l’esmentada concòrdia del 1192 apareixen els nous establiments referint-se als patis per a fer cases. Els censos dels quals, junt amb els del mercat, de la fira i del forn, eren reclamats pel monestir de Sant Benet, que veié com el rei n’hi reconeixia la cinquena part. A partir d’aquest moment l’establiment de patis per a fer cases l’havien de fer l’abat de Sant Benet i el batlle reial. El 1195 sabem de l’existència del mercat (mercatello) dins la vila de Santpedor, així com de l’existència d’un carrer. Aquest mercat sofrí un col·lapse al final del segle XIII i el rei Jaume II, el 1299, confirmà la carta de població d’Alfons I. Així com, explícitament, el mercat dels dilluns que feia anys que no se celebrava per causa de les guerres i altres mals; concedí, a més, la salvaguarda reial pels qui anessin al mercat, com ja ho havia fet Jaume I el 1263. Mentrestant, la vila de Santpedor havia anat creixent i el segle XIII apareixen esmentats el mur de la vila (1234), el vall (1259), un carrer anomenat de Bellsolà (Pulcro Solano) (1273) i un vall antic (valli vetere) (1290). L’existència d’aquest vall antic fa suposar l’existència d’un de nou, i per tant una ampliació de l’antic, i una ampliació de la vila del segle XII, fet que veiem confirmat al cap d’uns anys pel propi rei, quan el 1327 Jaume II concedí a tots els habitants de la vila de Santpedor que tinguessin les cases junt al mur i vall antic de la mateixa i que poguessin engrandir les cases apropiant-se dels terrenys que els calgués de dits mur i vall antic (vallum antiqum), car a causa de l’augment de la vila estava ja voltat de cases per la part exterior, fent-se necessària la construcció d’un nou mur i vall. Així, doncs, el creixement de Santpedor s’havia produït durant la segona meitat del segle XIII.
No podem dir gran cosa dels habitants, només que els homes que reberen la carta de franqueses d’Alfons I deurien ser tots habitants de Santpedor i dels seus voltants. Dos d’ells poden ser identificats, un, Petri de Luciano, com a habitant del mas Lluçà de Santpedor, i l’altre, Raimundo de Villa Tostada, ha de correspondre al mas Vilatorrada, avui de Castellnou de Bages; la resta, cinc més, no ens són coneguts per no portar cap nom de mas actual. Encara que en els seus inicis hi hagués aquesta participació dels pagesos en la formació de la vila, en la segona meitat del segle XIII apareixen alguns oficis com un draper, mercaders i carnissers. Tampoc no podem afirmar quina era la procedència dels pobladors. Únicament que no hi hagué al segle XIII cap nucli de jueus, si bé els de Manresa hi acudien quan calia.
En canvi, sobre les autoritats tenim algunes notícies. Així sobre el batlle reial consta l’existència d’aquesta autoritat el 1163, quan es decideix que els homes de Santpedor han d’anar a moldre al molí del monestir de Sant Benet de Bages, s’exceptua el batlle reial, si bé no sabem qui era ni si era exclusiu de Santpedor o ho era també de Manresa. El primer batlle que consta com a propi de Santpedor és el que apareix esmentat el 1248, que porta el nom de Bernat Bricins, batlle del senyor rei a la vila de Sant Pere d’Or, mentre que el monestir de Sant Benet de Bages també hi tenia el seu propi batlle.
L’organització municipal no apareix, en el seu estat primari, formada per uns prohoms i una universitat fins al 1284, i no serà fins ja entrat el segle XIV quan, el 1324, Jaume II concedí la facultat que la universitat de Santpedor per la Pasqua de Pentecosta pogués nomenar quatre síndics i procuradors generals i dotze jurats de Consell que regissin i administressin els negocis i els afers de la vila, prenent possessió del càrrec de mans del batlle d’aquesta, i jurant complir-lo bé i lleialment.
Actualment es fa difícil destriar de l’estructura urbana de Santpedor cap tret que correspongui al període XII-XIII, ja que en el segle XIV Santpedor sofrí una profunda remodelació.