Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII. El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós. La vacil·lació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes: la vila i la sagrera, la qual cosa fa pensar que el conjunt total del nucli urbà seria anomenat la vila, i les cases situades entorn de l’església serien, els primers temps, part de la sagrera, que feia més d’un segle que tenia.
El promotor d’aquesta vila fou, com s’ha vist en l’establiment d’un pati per a fer-hi cases, el monestir de Sant Benet de Bages, que era el senyor de la parròquia per sengles donacions de dos membres de la família Calders, que el 1075 i el 1083 donaren al monestir les dues meitats de l’església i de la sagrera.
El desenvolupament urbà de la vila fou molt reduït en l’època que estudiem; constava d’un cercle de cases que envoltaven l’església i el cementiri i actuaven de muralla, i només realitzà una petita expansió pel sector nord-occidental. La moderna expansió s’ha realitzat a partir de la carretera antiga que venia de Navarcles, i l’actual a banda i banda de la de Manresa a Vic. Això ha fet que el nucli antic resti solitari i sense cases al voltant, que conserven, en part, l’estructura, encara que són relativament noves. Només una conserva les dimensions de façana que poden correspondre a les medievals.
En el període que estudiem no hem detectat cap tipus d’organització municipal. Així mateix hem comprovat que els habitants eren predominantment pagesos; només la ferreria, ja existent el segle XI, un forn de pa, i un teixidor són les activitats econòmiques esmentades.