Les ànsies de protecció en el Pla de Bages arribaren als més petits nuclis parroquials d’aquest territori; així la sagrera de Sant Iscle, a la segona meitat del segle XIII, com d’altres sagreres, es fortificà, fins aixecà un castell que abans no tenia. Les primeres notícies apareixen el 1252, quan la senyora Sibil·la de Guàrdia, per remei de la seva ànima i la del seu marit, Guillem de Guàrdia, difunt, donà a l’orde de l’Hospital i a la marquesa de Guàrdia, comanadora de la comanda d’Alguaire, tot el castell i vila de Sant Iscle, tal com el seu marit tenia per alou lliure i franc.
Al final del segle, el 1293, hi ha notícies que confirmen l’existència del vall prop del castell de l’Hospital de Jerusalem.
Per la donació a l’Hospital de Jerusalem podem afirmar que l’erecció del castell i la vila de Sant Iscle ha de correspondre al senyor alodial del lloc, Guillem de Guàrdia, que morí vers l’any 1228, i actuava com a castlà d’Artés el 1178. Per tant, la creació de la vila de Sant Iscle es pot situar en el període de gran expansió d’aquest tipus de nucli urbà, i com a més tardana ha de ser del principi del segle XIII.
Avui entorn de l’església de Sant Iscle res no recorda ni l’existència d’una vila fortificada ni d’un castell; només l’església s’aixeca sobre una penya que la fa inaccessible pel sector de sol ixent, però si no fos per la documentació n’hauríem de negar l’existència.