Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al costat del Mercadal. Era sufragània de la de Santa Maria. Depengué del paborde de Manresa. L’església apareix esmentada l’any 1000 com a basílica de Sant Julià, a extramurs de Manresa. El motiu de citar Sant Julià és que la referència correspon a un jurament fet sobre el seu altar. El 1009 ja apareix esmentat Sant Miquel, i el 1015 té lloc el jurament d’un testament sobre l’altar de Sant Julià, el qual era situat dins la casa de Sant Miquel, al suburbi de Manresa. El 1030 apareix esmentat el cementiri, la qual cosa fa creure que devia actuar com a sufragània. Tot i que sembla que no sortí tan malmesa com la de Santa Maria, que resultà arrasada fins als fonaments en la incursió que el 999 devastà Manresa i els voltants, diverses vegades hom devia reparar-la, ja que el 1161 hi ha documentada una donació per a l’obra i el 1169 es repeteix. Al final del segle XIII coneixem els tres sants principals de l’església a la qual hom fa deixes als altars de Sant Miquel, Sant Jaume i Sant Julià. El temple que arribà fins al 1936, quan fou enderrocat, era totalment de factura gòtica i no conservava cap element romànic.