Situada dins el terme del castell o vall de Marfà. En un principi hom la troba dependent de l’església de Santa Maria de Moià, però aviat s’independitzà i tingué la categoria de parròquia del terme, que encara conserva; des d’abans del segle XIII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages. El lloc és documentat des del 939, moment en què consta l’existència de l’església, bé que sense esmentar-ne l’advocació, encara que en aquest moment s’unia a la parroquial de Moià; el 985 apareix amb la categoria de parròquia i el 1066 ja tenia formada una sagrera al seu voltant. No sabem, però, quan fou donada a Sant Benet de Bages, si bé aquesta donació tingué lloc abans del 1196, ja que entre les propietats del monestir consta la parròquia i l’església de Sant Pere de Marfà. L’edifici actual no correspon a una edificació romànica.