Situada dins l’antic terme del castell de Salo. No degué passar de capella rural. Depengué primerament dels comtes de Cerdanya, després del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i finalment de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. L’església apareix esmentada el 966, i el 977 el comte Oliba Cabreta de Cerdanya donà aquesta església i la de Sant Joan de Cans al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, constant el 983 entre les propietats del monestir en l’acta de consagració de l’església del monestir, amb el nom de Santa Susanna de Solata. No sabem com, però el domini d’aquesta església degué passar a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. L’edifici actual no sembla que conservi cap resta romànica.