Situació
Aquest cementiri es troba a la part nord-est de la capella de Sant Marçal de Relat. Long. 1°59’40” — Lat. 41°54’50”.
Per arribar a l’església de Sant Marçal cal sortir d’Avinyó cap a Sant Feliu Sasserra i després d’uns 6 km trencar a mà esquerra per un camí que hi porta en poca estona. (ADJ-JGB)
Necròpoli
És una de les necròpoli comarcanes més interessants, puix que és l’única fins el dia d’avui que ha fornit un abundós i atractiu material ceràmic. L’any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’una efímera i mútua col·laboració, iniciaren una campanya d’excavacions que donà com a resultat la descoberta d’un gran nombre de tombes alineades que tenia cadascuna una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Atilà Herms, en les seves memòries, aclareix que les esmentades sepultures seguien la tipologia de fossa tapada amb lloses sense especificar l’existència o la inexistència de protecció lateral.
A causa de la guerra civil del 1936-39, un any després, els treballs que fins aleshores s’havien portat a bon terme se suspengueren definitivament. El material ceràmic es traslladà al Museu de Manresa, avui comarcal, on encara es troba dipositat al magatzem. Es tracta de típiques peces grises, amb bonics llavis lobulars algunes d’elles, que hom creu datables del segle XII.
D’altra banda, val la pena afegir que ben a la vora Atilà Herms cita l’existència d’un nou cementiri, no estudiat encara, de cistes, concretament a la Rovira. A més, el mateix autor parla de troballes al Serrat de Puig d’Ases, Sant Joan d’Oló i Serradabena, dins el mateix terme. (ADJ-JGB)
Ceràmica
Dibuixos d’algunes de les peces de ceràmica trobades a la necròpoli i conservades avui al Museu Comarcal de Manresa. A dalt a l'esquerra: SM 1 i SM 8; a dalt a la dreta: SM 12; al mig a l'esquerra: SM 15 i SM 17; al mig a la dreta: SM 16; i a baix: SM 19.
J. Bolòs
Diverses peces de ceràmica grisa procedents de les excavacions dutes a terme el 1935 pel Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya i avui conservades ara al Museu Comarcal de Manresa. A dalt: SM 14 i SM 16; al mig: SM 3 i SM 12; i a baix: SM 15 i SM 18.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Al Museu Comarcal de Manresa hom conserva vint peces de terrissa popular medieval, trobades durant l’excavació que es feu, l’any 1935, a la necròpoli de tombes de lloses de Sant Marçal de Relat.
Gairebé totes les peces són recipients amb forma globular; hi ha, però, també, dues cassoles. Cal relacionar el fet que hi hagi tants recipients d’aquesta forma esfèrica amb l’ús que se’n feu a la necròpoli —si és que foren trobats dins les sepultures— i, encara més, amb el predomini de les dites formes a l’alta edat mitjana, després de l’any 1000; a la baixa edat mitjana sembla que els tipus es diversificaren i van aparèixer les gerres o alfàbies, les setres, els poals, les paelles, els gibrells, etc.
La major part de les olles de Sant Marçal de Relat no tenen cap carena a la panxa —com trobem en peces d’altres jaciments, potser més tardans— i solen ésser tan amples com altes, fins i tot quan tenen bec i nansa; la forma típica dels gerros, amb més alçada que amplada i amb fons pla, hi és inexistent.
Per tant, la major part dels atuells tenen formes tancades esfèriques, gairebé deprimides, amb el ventre i el fons arrodonits; així doncs, a causa d’haver d’anar al foc, la inflexió de la base és molt poc marcada. Aquest tipus que acabem de descriure el trobem representat en les peces SM 1-SM 11.1 sembla com si els terrissaires, a partir d’aquesta forma, haguessin realitzat formes més complexes: amb un bec (olles SM 14 i SM 20), amb quatre becs (olles quadrilobulades SM 12 i SM 13), amb una nansa i un bec (SM 15 i SM 16), o només amb una nansa (tupí SM 17). El bec de SM 20 és punxegut i recorda algunes formes occitanes; en canvi, el bec de SM 16 és molt poc marcat i no es feu pas per pinçament.
En aquest conjunt de Sant Marçal de Relat també hi ha formes obertes: SM 18 i SM 19 són dues cassoletes amb un bec i amb una o dues nanses.
Aquestes olles, gerros o tupins solen tenir una amplada de boca que oscil·la al voltant dels 14 cm, un diàmetre a la panxa d’uns 20 cm i una altura de cap a uns 15 cm. Les cassoles només fan uns 7 cm d’altura, però uns 18 de boca.
Les vores de tots aquests atuells solen ésser força simples, són girades vers l’exterior i amb l’extrem arrodonit.
Les pastes encara no són gaire fines: contenen força fragments de desgreixant, que pot ésser quars o bé mica (força abundosa, per exemple, en SM 5).
Com darrerament es tendeix a fer, gairebé preferim de parlar de terrissa popular que no pas de ceràmica grisa. D’ençà de l’època carolíngia, tot i que la major part dels objectes ceràmics populars fossin cuits en una atmosfera reductora, no sempre fou així; concretament, en aquest cas, la major part de les pastes d’aquestes olles i cassoles trobades a Sant Marçal de Relat són de color bru o roig, més o menys grisenc. Molts cops, només és grisa l’engalba que les recobreix; així ho veiem, per exemple, en SM 1: mentre la cara exterior és de color gris fosc, a causa possiblement d’haver-se engalbat, la pasta és de color bru rogenc clar. D’altres peces, com SM 2, tenen, en canvi, la pasta ben grisa.
Aquests tipus de peces de terrissa popular solien tenir, especialment al voltant de la panxa o de l’espatlla, alguns motius decoratius; aquests motius, en principi, esdevenen més complexos a mesura que la peça és feta en una època més llunyana de l’any 1000. Molt sovint, a l’espatlla, hi ha una incisió longitudinal. En general, en les peces que estudiem, és un traç rectilini; algun cop, però, també hi pot haver una línia ondulada (així en SM 10, SM 14, SM 15 i SM 16). En SM 2 hi ha, contràriament, diverses aspes incises.
Per acabar, en principi, tant per la forma com per les característiques de la pasta, com per la decoració, etc., creiem que podem datar aquestes peces de Sant Marçal de Relat vers el segle XII. (JBM)
Bibliografia
Bibliografia sobre la necròpoli
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 79.
- Atilà Herms: Velles tradicions nostres. L’home primitiu en aquesta comarca, a “Avinyó”, núm. 40, Avinyó 1968, pàg. 10.
- Atilà Herms: Velles tradicions nostres. Excavacions, a “Avinyó”, núm. 41, Avinyó 1969, pàg. 3. (ADJ-JGB)
Bibliografia sobre la ceràmica
- Jordi Bolòs, i Inaki Padilla: Algunes formes de ceràmica grisa conservada al Museu de Manresa, a “II Col·loqui Internacional de Ceràmica Medieval de la Mediterrània Occidental” (celebrat a Toledo el 1981; comunicació en curs de publicació).
- Jordi Bolòs i Masclans: Ceràmica medieval grisa del Museu Comarcal de Manresa, a “XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos” (celebrada a Manresa l’any 1981 i publicada a “Miscel·lània d’Estudis Bagencs”, núm. 3. Manresa 1984, pàgs. 147-168. (JBM)