Situació
L’església de Santa Maria del Castell, de Balsareny, anomenada abans Sant Iscle i Santa Victòria, es troba dins el recinte del castell i molt a la vora de l’edifici, en un replà que hi ha a migjorn d’aquest.
Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat de ponent. L’actual porta d’entrada és moderna, com també el cos d’edifici del cantó de tramuntana.
J. Vigué
Vista del conjunt medieval de Balsareny, amb el castell i, més a primer terme, l’església romànica de Santa Maria del Castell.
J. Pagans TAVISA
Es creu que mai no degué passar de capella vinculada al castell, del qual depenia. La clau la té el guia del castell. (FJM-AMB)
Història
El castell és documentat des del 951 i l’església consta ja existent el 1039 al testament d’Ingilberga, muller de Guifré de Balsareny; apareix també esmentada l’any 1045 quan el senyor del castell, Bernat Guifré, fa una donació a Sant Iscle de Balsareny per la seva dedicació. L’església segueix apareixent sota l’advocació de Sant Iscle, i encara mantenia, l’any 1685, el nom antic, per canviar-lo posteriorment pel de la Mare de Déu, que es venera en una capella lateral i que ha substituït l’advocació antiga dels màrtirs cordovesos.
Actualment continua tenint culte com a capella del castell i es troba en bon estat de conservació. Igual com les altres esglésies d’aquest terme municipal, després d’haver estat vinculada al bisbat de Vic des de la seva restauració a final del segle IX, l’any 1957 fou desmembrada i incorporada al de Solsona.
El temple actual fou erigit el segle XII com a capella del castell. Segons que sembla el segle XIII fou refeta una part de la façana i el segle XVI i començament del XVII el conjunt fou modificat i ampliat amb l’afegitó d’una sagristia i una capella presidida per la Mare de Déu del Castell. (ABC-FJM-AMB)
Església
Planta de l’església, de nau única, rematada a llevant per un absis semicircular, amb la porta original, avui tapiada, a migjorn, i l’actual, moderna, a ponent, i amb dos cossos d’edifici afegits: la sagristia i la capella de la Mare de Déu.
A. Mazcuñan-F. Junyent
És un edifici de nau única, rematada a llevant per un absis semicircular llis el qual s’obre a la nau mitjançant dues arcades en gradació que conformen un espai presbiteral relativament profund. A tocar d’aquest, als murs de migjorn i de tramuntana de la nau, hi ha oberts dos nínxols rectangulars, dels quals el del costat nord ha estat massissat i trencat en ésser-hi oberta la porta que comunica la nau amb la sagristia, afegida al mur de tramuntana, juntament amb una capella de planta quadrada, coberta amb cúpula, oberta a la nau original per una gran arcada escarsera, la qual arrenca de sengles pilastres de motlluració molt simple de tipus toscà.
L’església és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, la qual arrenca d’una senzilla imposta que ressegueix tot el perímetre dels murs, llevat del de ponent, i de la qual arrenca també la coberta de la conca absidal, també de perfil apuntat.
La porta original s’obre al mur de migjorn, mitjançant un arc de mig punt, ressaltat exteriorment per un altre arc en degradació rematat per una arquivolta a manera de guardapols. Aquesta porta ara és tapiada.
La porta actual, d’accés, moderna, s’obre al centre de la façana de ponent.
Al mur de migjorn s’obren dues finestres de doble esqueixada; la més propera a l’absis, més petita, s’obre mitjançant una llinda retallada en forma semicircular; l’altra és oberta amb un arc perfectament adovellat.
Al mur de ponent, sobre la porta d’entrada, hi ha una altra finestra de doble esqueixada, igual com la que s’obre al centre de l’absis, que és ornamentada exteriorment amb una senzilla arquivolta.
El campanar, d’espadanya i amb dues obertures altes i estretes, cobertes amb arcada, s’aixeca damunt el mur de ponent, el qual, igual com les altres façanes, manca completament d’ornamentació.
Les teulades actualment han estat fetes amb teula àrab, llevat de les del campanar, que són de lloses tallades i polides.
Aspecte que ofereix l’exterior de l’absis de l’església. Molt senzill i llis, obre al seu centre una finestra de doble esqueixada, ornamentada amb una arquivolta simple.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Porta original d’entrada a l’església, oberta al mur de migjorn, amb arc de mig punt, un arc en degradació i una arquivolta a manera de guardapols; ara és tapiada.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’aparell de l’edifici ha estat fet amb carreus, agafats amb morter de calç, de mides petites i sense polir, disposats en filades regulars i uniformes.
L’església apareix com un edifici construït en un procés unitari, realitzat amb seguretat i sense vacil·lacions en l’aplicació de les solucions constructives i formals, que palesen els models propis del segle XII, en la forma de les voltes, en la composició de les façanes i en la tecnologia dels murs i les voltes. (JAA-FJM-AMB)
La capella del Castell de Balsareny ofereix les característiques d’una petita capella senyorial destinada a ésser utilitzada gairebé exclusivament pels propietaris del castell i llurs coneguts. L’edifici presenta tots els elements d’un romànic ja avançat dins el segle XII tant pel tipus d’aparell o de finestra utilitzats com, sobretot, per l’estructura i la forma de la volta i dels arcs triomfals lleugerament apuntats. Aquesta forma, però, no es troba encara ni a les arcades de les finestres, ni a la de l’antiga porta. Una data cap a mitjan segle XII correspondria molt bé a aquesta església en la qual cal notar l’absència de tot element esculpit, contràriament a d’altres edificis d’aquest període. A l’interior del monument, però, les estructures arquitectòniques presenten elements gairebé decoratius propis, com són les arcades triomfals en degradació i la cornisa que corre al voltant de l’edifici. (XBA)