Sant Vicenç d’Aladernet (Balsareny)

Situació

Torrella a la base de la qual fou bastit el temple romànic. Al seu costat i a la part inferior hom pot veure encara l’arc d’obertura de l’absis del temple preromànic.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Les ruïnes d’aquesta església, pertanyent al municipi de Balsareny, són situades en un indret emboscat, estès a la riba esquerra de la riera de Conangle, propera al mas Candàliga i sota la torre de Castellnou, a la banda ponentina del terme. Long. 1°50’40” — Lat. 41°51’15”.

L’accés a Aladernet es fa per mitjà de la carretera de Manresa a Berga, des d’on cal agafar la que mena a Súria. Poc abans del quilòmetre 46 i a mà esquerra, hi ha un camí que porta al mas Candàliga, des d’on cal seguir per un altre camí, en força mal estat, el qual, avançant paral·lel a la riera de Conangle, deixa als peus de les ruïnes medievals, a les quals cal ascendir per un corriol. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc d’Aladernet. No degué passar de capella rural. El lloc i l’església apareixen citats el 1035 quan Ramon Guifré de Balsareny, germà del senyor del castell de Balsareny, deixà uns béns situats in Aladernedd, a Sant Vicenç, i el 1038 la muller del senyor de Balsareny, Ingilberga, feu una donació a Sant Vicenç d’Aladerned per a l’obra i la dedicació. Hi ha la tradició d’haver-se aplegat en aquesta capella vers els segles XVI-XVII un petit grup de donades.

Actualment està sense culte i totalment ruïnosa; s’hi han fet diversos intents de netejar-la i consolidar-la. (ABC)

Església

Planta del conjunt, a escala 1:200: un temple preromànic vers ponent, i una petita capella romànica inclosa en una torre vers llevant.

A. Mazcuñan-F. Junyent

El conjunt arquitectònic alt-medieval de Sant Vicenç d’Aladernet és constituït per dos edificis ben diferenciats: un temple preromànic, en estat ruïnós, i una minúscula capella romànica inclosa dins una torre que, a desgrat de l’abandó, encara resta dempeus.

El temple preromànic, segons es desprèn del que en resta, constava d’una nau rectangular força allargassada, rematada, a llevant, per un absis carrat que no es correspon amb el paral·lelisme de la nau, sinó que es decanta ostensiblement vers tramuntana. Ambdós cossos d’edifici es relacionen mitjançant un arc triomfal, que encara es conserva sencer, el qual és obrat amb lloses primes disposades radialment fins al semicercle i horitzontalment a la base, on recolzen sobre unes impostes ben sortides.

No es veu cap rastre de la porta, com tampoc no hi ha cap vestigi de la finestra que il·luminava l’absis, la qual deuria situar-se al mur de llevant, ara enderrocat. L’única obertura que s’hi veu és un finestró situat a la part alta del mur de migjorn, que no sembla pas pertanyent a l’obra primitiva i que fou cegat posteriorment.

Restes de la nau preromànica des de llevant. A primer terme hom hi pot veure els vestigis de l’arc triomfal que obria el santuari.

F. Junyent-A. Mazcuñan

La nau d’aquest temple, originàriament, atesa la poca gruixària dels murs, devia anar coberta amb encavallades de fusta, mentre que la capçalera podia haver estat aixoplugada amb volta de pedra. Això no obstant, pels volts de l’any 1039, tal com es pot deduir del testament d’Ingilberga de Balsareny, on consta l’expressió “ad opera et in dedicationem”, es feren algunes modificacions en l’edifici, ja per haver-se ensorrat en part, ja per haver estat destruït, consistents a refer la coberta del santuari i, possiblement, a reemplaçar el primitiu embigat de la nau per una volta de pedra. Per a portar a terme aquestes obres calgué reforçar els murs del temple, cosa que es realitzà mitjançant l’adossament d’unes arcades als paraments interns de l’absis, lloc on encara es mantenen dretes, i segurament a la nau, on només es veuen unes restes, molt malmeses, pertanyents a uns pilars, les quals, tot i que ens permeten d’intuir-ho, tanmateix no són suficients per assegurar-ho amb tota fermesa.

Tot i que aquestes darreres obres foren efectuades d’una manera molt rudimentària, tanmateix el seu aparell es diferencia del de les altres parets per la presència constant, en la unió dels blocs, d’un morter ric en calç on es detecten petites partícules de ceràmica, cosa que no succeeix en la fàbrica primitiva, on els carreus només apareixen lligats amb fang. Aquest fet sembla evidenciar una refecció posterior, atribuïble, en aquest cas, a les reformes efectuades el segle XI. Aquest morter, que arrebossa els paraments dels arcs formers, també apareix en l’arrebossat de l’arc triomfal, sobre un primer arrebossat fet amb un morter de fang molt pobre en calç, la qual cosa evidencia la posterioritat del morter de calç a l’obra original.

L’aparell d’ambdues obres és fet amb blocs de pedra tallats matusserament, els quals es disposen irregularment, sense formar filades. A la cara interna del mur de tramuntana de l’absis es constata una filada, ben palesa, d’obra d’espiga. També hi ha senyals evidents, en les arcades, que indiquen que en una altra època havien estat arrebossades.

Atès el que hem dit fins ara, aquest temple, quan romania dempeus, devia oferir un aspecte senzill i rústec, ensems que devia estar desproveït de qualsevol element que mostrés ostentació.

Detall del mur de l’absis, romànic, amb la finestra que s’obre al seu centre.

F. Junyent-A. Mazcuñan

Porta d’entrada a la petita capella romànica, al peu de la torre.

A. Mazcuñan-F. Junyent

L’altra construcció medieval consisteix en una petita capella romànica, que ocupa els baixos d’una torre de planta quadrada. Aquesta minúscula capella és ampliada, a llevant, amb un absis semicircular, al centre del qual hi ha una finestra, força malmesa, que es desclou amb doble esqueixada i és rematada amb un arc de mig punt adovellat. Al mur de migdia hi ha una altra finestra de característiques semblants, gairebé idèntiques, a les de la finestra absidal. La porta d’entrada és situada al mur de ponent i és coronada amb un arc de mig punt adovellat, emmarcat per una simple i senzilla arquivolta, a manera de guardapols, que arrenca d’una imposta molt elemental. A l’interior hi ha una llinda de fusta, sobre la qual es disposen uns blocs allargassats que omplen l’espai del timpà. L’absis és cobert amb volta d’un quart d’esfera, mentre que la nau resta sense coberta, bé que originàriament hi devia haver un empostissat.

A la banda de tramuntana es fa la fusió amb l’absis del temple preromànic mitjançant una arcada que s’obre en semicercle. Per tal d’unificar totalment ambdós edificis, hom bastí un mur que tanca l’arc triomfal de la capçalera romànica, alhora que col·locava un altar al mur de tramuntana, del qual es conserva el tenant, mig colgat, que és compost de diversos carreus i part de la mesa, que ara és fragmentada. Amb aquests arranjaments hom solucionava en part el problema del reduït espai de la capella romànica.

L’aparell de l’obra romànica, corresponent a la base de la torre, ha estat fet amb grossos carreus de pedra, escantonats a cops de martell i disposats en filades horitzontals, amb la unió d’un morter compost de sorra i calç.

Pel que fa a la part superior de la torre, aquesta mostra un sobrealçament posterior, efectuat possiblement el segle XVI o XVII.

Ateses les característiques dels dos edificis, sembla que la construcció preromànica fou erigida el segle X i remodelada l’XI, mentre que la romànica sembla respondre a una obra del final del segle XII o bé del començ del XIII.

En unes excavacions realitzades darrerament afloraren darrera la capçalera preromànica els fonaments de dues parets que no sembla pas que es relacionin amb les dues construccions estudiades.

A desgrat del que hem dit, cal tenir també en compte la hipòtesi d’Albert Benet, segons el qual aquesta capella no fou renovada i, per tant, les arcades havien tingut com a funció donar pas a les capelles laterals i a l’absis, amb la qual cosa l’església originàriament hauria estat dotada de tres santuaris, tot adoptant, doncs, pel que fa a la capçalera, un pla basilical, semblant al de Santa Maria de Matadars o del Marquet. (FJM-AMB)

Les etapes constructives del conjunt medieval de Sant Vicenç d’Aladernet són avui dia bastant clares. Cap d’elles no té originalitat suficient per merèixer un estudi particular.

L’església preromànica, del segle X, correspon al tipus habitual de nau rectangular coberta amb fusta i d’absis lleugerament trapezoïdal cobert amb volta. Els elements conservats són també prou escassos per a no deixar cap particularitat visible.

La desviació de l’eix de l’absis, cap al nord en aquest cas, ha estat sovint comentada, car hom hi ha vist una intenció simbòlica. Aquesta s’ha d’excloure, car la desviació depèn exclusivament en cada cas de raons topogràfiques i d’estabilitat de l’edifici.

Les tres etapes constructives del conjunt dels dos edificis religiosos d’Aladernet són també interessants perquè, contràriament a d’altres llocs, aquí es poden seguir des del segle X fins al final del XII. L’església preromànica s’adapta en un primer temps per rebre una volta i s’amplia més tard amb un segon edifici. En altres llocs l’edifici preromànic es destrueix en època romànica per construir-ne un de més gran. Hom podrà constatar a Aladernet els elements estructurals propis de cadascuna d’aquestes tres èpoques. - (XBA)

Treballs de restauració posteriors

Els Amics de l’Art Romànic del Bages, entre la darreria de l’any 1983 i el 1984, dugueren a terme una tasca de neteja i desenrunament de l’interior i tot l’entorn de les ruïnes preromàniques i romàniques d’aquesta antiga església. També es procedí a consolidar l’arc presbiteral del temple preromànic i de les restes de la nau, amb parets de reforç fetes de maó, i es reconstruí la primitiva porta d’entrada segons una fotografia antiga. En el transcurs d’aquests treballs, es posà al descobert l’antic altar i una necròpoli altmedieval amb gran quantitat de tombes d’albats, la qual roman encara per excavar. (FVM)

Bibliografia

• Abadia de Montserrat: Testament d’Ingilberga de Balsareny. Any 1039, a “Analecta Montserratensia”, vol. V, Montserrat 1922, pàg. 441-448.
• Xavier Barral i Altet: L’art preromànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 228.
• Albert Benet i Clarà: Sant Vicenç d’Aladernet, a “Amics de l’Art Romànic”, circular 21, Barcelona 1983, pàgs. 244-249.
• Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial edicions catalanes, Montserrat 1983, pàgs. 187-188.
• Xavier Sitjes i Molins: Esglésies romàniques singulars al Bages, a “Ausa”, vol. VII, Vic 1972-1974, pàgs. 147-149.
• Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies preromàniques de Bages, Berguedà i Cardener, Manresa 1977, pàgs. 96-98.
• Xavier Sitjes i Molins: Sobre Sant Vicenç de Ladernet, a “Amics de l’Art Romànic”, circular 23, Barcelona 1983, pàgs. 271-272.

(FJM-AMB)