Situació
La capella de Santa Maria s’alça propera als masos Viladelleva i Ferrer, a la banda nord-oriental del terme, a frec del territori de Castellnou de Bages. Long. 1°46’54” — Lat. 41°49’15”.
Aspecte que ofereix l’exterior de la capella des del costat sudoriental. L’edifici mostra la capçalera carrada que remata una nau no gaire grossa.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Aspecte que ofereix l’exterior de la capella des del nord-oest. El porxo que precedeix el mur frontal i que aixopluga la porta d’entrada a la capella és de construcció posterior.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Un cop arribats a la població de Callús, cal dirigir-se al carrer de Mn. Josep Puigbò, situat a la dreta de la carretera de Manresa a Bassella. Poc després de travessar la via cal agafar, a mà esquerra, el carrer de la Tossa, on s’inicia la pista que, en direcció nord-est i amb un recorregut d’uns sis quilòmetres, mena a la capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Callús, al lloc de Viladelleva. No degué passar mai de capella rural. Possiblement fou propietat de la família Montcada, que la cedí a la canònica de Vic.
El lloc de Viladelleva és documentat des del 1025, en una venda de terres al lloc dit Vila de Leva, prop del riu Malceres, i l’església creiem que és la que amb la mateixa advocació de Santa Maria apareix el 1033 en una donació entre germans de la família Montcada en què hom donava un alou amb les esglésies de Santa Maria i Sant Pere i la torre i les seves cases que eren al puig de Sant Pere. Tot i que en aquest document ni és citat el castell de Callús on es troba l’alou, per les afrontacions i per documents posteriors hom sap que es trobava dins el terme del castell de Callús; dintre aquest terme hem identificat el puig de Sant Pere amb l’actual de Boadella. Aleshores l’església de Santa Maria ha de correspondre a la de Viladelleva, ja que es troba en una situació geogràfica relativament propera.
Considerem que correspon a aquesta capella la referència del 1060 d’una església de Santa Maria situada a Vila Mancada prop del riu Malchers. Aquest riu és el que el 1025 passa per Viladelleva, per tant aquesta capella és la que estudiem aquí.
Les notícies sobre el culte en aquesta capella són molt tardanes; les visites pastorals del bisbe Pasqual, dels anys 1685 i 1693, són les que donen més detalls; aleshores estava a càrrec de dos administradors i, pel que testifica el visitador, que mana fer un inventari, estava molt ben proveïda d’ornaments i utensilis del culte. La capella tenia també un altaret o oratori amb un Sant Crist, una llàntia que cremava tots els dissabtes, festes de la Mare de Déu i festes anyals, diverses presentalles de cera —testimonis de la devoció dels comarcans—, i una petita propietat de vuit a nou quartans.
La capella fou profanada el 1936, i restà sense culte fins que el 1962 fou adquirida per Jordi Planas, propietari del mas Ferrer, que la restaurà i la manté en culte. (ABC-FJM-AMB)
Església
Planta de l’església a escala 1:200, la qual consta d’una nau rectangular i llargaruda rematada vers llevant per un absis carrat.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Aquest edifici, que alguns erròniament han classificat com a preromànic, és format per una nau capçada vers llevant per un absis carrat, gairebé tan ample com la nau, bé que de murs més prims, obert a través d’un arc triomfal de mig punt. Al centre del mur de llevant s’obre un ampli finestral rectangular refet modernament, al costat dret del qual hi ha una minúscula espitllera, oberta també posteriorment.
La porta d’entrada, que s’obre amb un arc de mig punt, se situa al mur de ponent i és abrigallada per un porxo de construcció posterior, com també ho és el massís campanar de paret per a dues campanes que corona aquest mur.
Els murs del temple han estat fets amb carreuons de mida grossa, disposats ordenadament en filades horitzontals sense cap mena d’ornamentació, disposant les cantonades amb blocs d’angle. Els paraments interiors han estat enguixats en època moderna, però hom en pot veure perfectament l’estructura. La nau és coberta amb volta de canó, de mig punt, mentre que la volta de l’absis només s’arqueja lleugerament, sense arribar a formar el mig punt. El mur de tramuntana ha estat descarregat amb un nínxol obert amb un arc de mig punt i que fa la funció de capella. Hom, però, podria interpretar aquest rebaix en el mur com una antiga portalada tapiada des de fa segles.
L’edifici respon a un procés unitari de construcció, llevat, potser, del campanar, que posteriorment ha estat modificat matusserament, passant d’ésser una espadanya a una barroera torre. El porxo de ponent podria, també, ésser posterior a l’obra de l’església.
La decoració interior de la capella és plenament moderna. (FJM-AMB)
Alguna vegada hom ha considerat aquest edifici com a preromànic, sobretot per les seves dimensions i la seva planta, que reprodueix efectivament elements habituals del preromànic català com ara la planta amb nau rectangular i absis trapezoidal, aquest més baix que la nau.
L’aparell utilitzat i les voltes corresponen en realitat a un edifici d’època romànica, més aviat tardana, probablement de ben entrat el segle XIII.
No és pas impossible, encara que no en tenim cap prova definitiva, que l’església actual conservi elements de la planta d’un edifici anterior preromànic. Res no en queda, però, en l’elevació actual.
El porxo d’entrada és interessant, encara que sigui força posterior a l’església actual. Dona efectivament una idea clara de com devien ésser els porxos, de pedra i de fusta, que decoraven les façanes de les esglésies medievals a Catalunya, i que servien per a les reunions, abans o després dels oficis litúrgics i en altres moments de la vida col·lectiva de les nostres ruralies. (XBA)
Bibliografia
- Xavier Barral i Altet: L’art preromànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 281.
- Eduard Junyent: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial-P.A.M., Barcelona 1983, pàgs. 204-205.
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic. Santa Maria de Viladelleva, a Catllús, a “Hoja Diocesana”, núm. 3181, Vic 2 d’abril de 1972. (FJM-AMB)