Situació
Vista del conjunt de la pedra amb la sepultura que hi ha estat excavada, d’extrems arrodonits, amb la capçalera lleugerament més ampla.
J. Barberà
Aquesta tomba es troba al paratge anomenat amb el mateix nom, on precisament hi ha una font molt coneguda per la majoria de cardonins. L’enterrament es troba isolat en un bloc petri partit i decantat a causa del procés erosiu, al marge del pujolet allí existent. Long. 1°39’25” — Lat. 41°55’00”.
S’hi arriba agafant la carretera que sortint de Cardona condueix al santuari del Miracle. A uns 100 m hi ha un camí ben fresat que davalla vers l’esmentada font. Tot plegat a un quilòmetre escàs del nucli urbà cardoní.
Enterrament
Heus ací un enterrament excavat a la roca, donat a conèixer públicament pels autors d’aquestes ratlles l’any 1982.
L’orientació que presenta és la típica: est-oest.
Fa una llargada total d’1,75 m i una amplada de 0,30 m al cap, 0,35 m al cos i 0,20 m als peus. La profunditat màxima és de 0,30 m. La seva tipologia la creiem acostada a la d’extrems arrodonits amb la capçalera lleugerament més ampla (tipus C), si bé no cal descartar del tot la possibilitat que es tractés d’una forma pisciforme erosionada.
Bibliografia
- Jaume Barberà i Soler i Antoni Daura i Jorba: Troballa d’una sepultura excavada a la roca a Cardona, a “Dovella”, núm. 7, Manresa 1982, pàg. 35.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 80.
- Antoni Daura i Jorba i Dolors Pardo i Circuns: El material arqueològic del Museu de Cardona. Aproximació al passat arqueològic del terme cardoní, a “Butlletí del Patronat Municipal de Museus”, núm. 2, Cardona 1983, pàgs. 25-26.