Situació
Vista de conjunt de la capella, d’època tardana, la qual, a causa de les modificacions que ha sofert, presenta un conjunt d’interrogants.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’església s’aixeca vora el mas Guix, situat en un pla conreat, al centre del municipi, vora la carretera que mena al Miracle des de Cardona.
Poc després del quilòmetre 4 i a mà esquerra surt un camí que hi porta. Long. 1°31’04” — Lat. 41°53’40”.
Les claus de la capella són al mas Guix. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església, anomenada també la Maternitat de Nostra Senyora, es trobava dintre el terme del castell de Cardona. No degué passar mai de capella rural. Igual com les altres esglésies de l’antic terme del Castell de Cardona, que és pràcticament el municipal, també aquesta en un principi es trobava situada dintre el comtat d’Urgell. Després passà a formar part d’un enclavament dels comtes de Barcelona, entre els comtats de Berga i d’Urgell. Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, al començament estava sota la jurisdicció dels bisbes d’Urgell fins que l’any 1594 passà a dependre del nou bisbat de Solsona.
L’església apareix documentada el 1291 com a Sant Julià de Gorsens. Creiem que es tracta de la que estudiem puix que pertany a un llegat que fa una persona de Cardona que volgué ser enterrada al cementiri de Sant Miquel i fa deixes a diverses esglésies del terme. De fet l’església ja existia, car l’any següent, el 1292, apareix documentat un camí del terme de Cardona que va a Sant Julià. El 1964 sofrí una restauració que no fou gaire reeixida. A la façana conserva un fragment de decoració vegetal procedent d’una altra edificació o d’un element arquitectònic desaparegut. (ABC)
Església
L’edifici és una construcció d’època força tardana. Consta d’una nau, de dimensions reduïdes, rematada amb un absis carrat. La capella és aixoplugada amb una teulada de doble vessant i, als murs laterals, s’adossen uns massissos contraforts. Tret del portal, obert al mur de ponent, l’edifici no té cap més obertura. La nau és coberta amb una volta de mig punt i l’absis té una volta escarsera. Ambdues cobertures, com la resta de paraments interiors, són revestides amb guix, cosa que impedeix veure’n l’estructura.
Bloc de pedra encastat al mur de la façana de la capella. La seva escultura és molt rudimentària i tant l’estat de la peça com, sobretot, el desordre que impera en la distribució dels losanges, pràcticament l’únic element que apareix, impossibiliten una identificació del tema representat.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Aquest edifici no té gaire interès, llevat de la seva possible reedificació a partir d’un temple anterior, potser pre-romànic, cosa que deixa entreveure la seva planta i un bloc de pedra situat al mur de ponent, en el qual hom hi ha esculpit uns elements decoratius d’aparença molt arcaica. Amb tot, tant l’esquema de la planta com la presència d’aquest carreu esculturat no són proves suficients per a determinar l’alçament d’un temple anterior, ja que les capçaleres carrades tingueren una nova revifalla el segle XIII i, pel que fa al carreu cisellat, aquest també hauria pogut ser carretejat d’un altre lloc.
Malgrat tot, aquest edifici presenta alguns interrogants d’importància, els quals potser podrien ser desvetllats si hom pogués portar-hi a terme unes campanyes d’exploracions arqueològiques i arquitectòniques.
L’edifici és en bon estat de conservació. (FJM-AMB)
Escultura
Encastat al mur de la façana, al costat dret de la porta, hi ha un interessant bloc de pedra esculpit. No sabem pas si aquest element pertanyia o no a una construcció anterior o bé si fou un fragment d’algun sarcòfag. Aquesta peça, a causa de l’arcaisme del treball que presenta pot molt ben pertànyer a una època anterior al romànic. Ha estat decorat a base d’un conjunt de losanges els quals ocupen tota la seva superfície posats sense ordre ni concert. Les seves mides i el dibuix no tenen pas un esquema homologable i de la seva anàrquica distribució no és possible deduir quin conjunt representaven. La part superior deixa veure un triangle dissenyat d’acord amb el mateix esquema dels rombes i els extrems d’uns motius, treballats molt matusserament, de difícil identificació (¿podrien ser els peus d’un parell de personatges que, dempeus, mostrin també la part inferior de les cames?). (JVV)