Situació
Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental. El conjunt de transformacions dutes a terme el segle XVIII comportaren la desfiguració d’un temple que originàriament havia d’ésser molt bonic. Hom capgirà l’orientació de l’edifici, suprimí la capçalera original, destinada a façana, sobreaixecà el campanar i construí l’absidiola que apareix a la foto.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’església s’erigeix enmig d’altres edificacions, en un pla farcit de conreus, a la banda sud-occidental del terme i vora la carretera de Cardona al Miracle, que passa per Su. Poc abans D d’arribar al quilòmetre 8 hi ha un camí, a mà dreta, el qual, amb un breu recorregut, porta a Bergús. Long. 1°36’44” -Lat. 41°53’33”. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cardona, al lloc de Bergús. Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia que conserva encara.
Igual com les altres esglésies de l’antic terme del castell de Cardona, que és pràcticament el municipal, també aquesta en un principi es trobava situada dintre el comtat d’Urgell. Després passà a formar part d’un enclavament dels comtes de Barcelona, entre els comtats de Berga i d’Urgell. Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, al començament estava sota la jurisdicció dels bisbes d’Urgell fins que l’any 1594 passà a dependre del nou bisbat de Solsona.
El lloc i l’església apareixen documentats el 981, quan la vescomtessa Ermetruït i els seus fills, el vescomte Ermenir i Llop, compraren uns bens situats als confins de Cardona, al lloc anomenat Bergús, a Sant Joan, a la vila. En un altre lloc ja hem desfet l’error d’identificar una cel·la de Sant Joan, propietat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb l’església de Sant Joan de Bergús, ja que correspon a Sant Joan de Montdarn. Al segle XVIII aquesta església sofrí diverses reformes que arribaren a canviar-ne fins i tot l’orientació. Actualment segueix tenint culte com a parròquia de Bergús. (ABC)
Església
Planta de l’església a escala 1:200. El conjunt de modificacions hagudes al llarg de la seva història han desfigurat i capgirat totalment el pla primitiu, avui gairebé irrecognoscible.
A. Mazcuñan-F. Junyent
L’edifici inicialment s’adaptava a les formes romàniques pròpies de l’onzena centúria, les quals hi perduraren fins al segle XVIII, en el transcurs del qual el vell temple, com succeí en tants d’altres, fou reestructurat de nou bo i ajustant-lo a l’estètica i a les necessitats del moment. Aquest trasbals, propiciat per les reformes, conduí a la supressió de l’absis al sobrealçament del campanar i a l’allargament de la nau, a la qual, per altra banda, li fou canviada l’orientació, puix que al lloc on abans hi havia l’absis hom aixecà la façana principal bo i obrint-hi la porta d’ingrés, amb la qual cosa el presbiteri era desplaçat del seu lloc d’origen per a traslladar-lo al cantó oposat, és a dir, a la banda de ponent.
Actualment, doncs, ateses aquestes transformacions, de l’edifici romànic només es conserva una part de la nau i la base del campanar de torre, adossat al mur del costat de migjorn.
El fragment de nau, que encara subsisteix, és cobert amb una volta de mig punt de pedra, la qual recau sobre els murs laterals de la nau. On aquesta acaba i s’inicia la cobertura de l’ampliació, hi ha un arc de mig punt adovellat que correspon a un arc toral, al qual, quan el temple fou remodelat, hom escapçà les pilastres, la funció de les quals assumiren les capelles laterals que, per la seva situació, es converteixen en autèntics contraforts. Al capdavall de l’església moderna, abans capçalera de la romànica, encara s’endevina l’arc de reducció que s’interposava entre la nau i l’arc triomfal que obria l’absis.
Un detall del mur exterior de tramuntana on encara són visibles unes arcuacions llombardes que constituïen un dels elements ornamentals de l’edifici.
A. Mazcuñan-F. Junyent
De l’ornamentació amb la qual fou embellit el temple romànic, encara queden uns fistons d’arcuacions cegues modelades dins un rebaix rectangular, les quals es disposen per parelles, separades per estretes bandes. L’espai ocupat per aquest fris és molt reduït, puix que només envaeix l’inici dels murs de tramuntana i de migjorn.
Al començament del mur meridional i a frec del campanar, hi ha adossada una absidiola que no correspon a l’obra original, sinó que, com la de Sant Martí de Serraïma, és de factura moderna.
L’aparell corresponent al temple romànic, tant el que basteix la nau com el que omple el basament del campanar, ha estat fet amb carreus ben trencats i disposats ordenadament en filades.
L’estat de conservació de l’edifici és molt bo i el que resta de la construcció romànica, a l’interior, és molt patent, ja que el seu aparellat, a diferència del modern, no té cap recobriment, cosa que facilita la seva observació i permet de diferenciar perfectament les dues obres: la romànica i la moderna. (FJM-AMB)