Situació
Les ruïnes de l’església són situades en un llom que emergeix enmig d’una fondalada oberta entre els masos l’Alzinota i el Graner, no gaire lluny de les cases, abandonades i enrunades, de Putxot, vers la banda occidental del terme. Long. 1°50’06” — Lat. 41°50’40”.
Vista del temple des del costat nord-oriental. Hom hi pot diferenciar perfectament els dos cossos d’edifici pertanyents a dues etapes constructives.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Per a anar-hi cal anar a Castellnou de Bages. Abans d’arribar-hi, però, i en pervenir a l’hostal de la Figuera, cal tombar a mà esquerra per seguir una carretera asfaltada que s’enfila a una urbanització propera a la torre de Castellnou. Gairebé al final de la pujada i a mà esquerra, hi ha un camí carreter que mena a les cases del Putxot, des d’on el camí segueix evolucionant costa avall fins a trobar les ruïnes de la capella, situades entre els masos l’Alzinota i el Graner. El camí des de la urbanització fins a l’església és força dolent, per la qual cosa és més recomanable fer-lo a peu. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc, després anomenat de Castellnou de Bages. No degué passar de capella rural.
L’església no ha estat documentada en cap època. Només s’ha conservat la tradició que aquestes restes eren Sant Pere i prou. Recentment ha estat netejada pels Amics de l’Art Romànic de la Delegació de Bages i poden contemplar-se les restes sense obstacles. Cal tenir en compte que de cap manera no es pot identificar aquesta esglesiola com a Sant Llorenç d’Argençola: primerament perquè no està en el terme d’Argençola, i també perquè aquest Sant Llorenç correspon al que hi ha en el castell d’Argençola, a la comarca d’Anoia. (ABC)
Església
L’edifici, actualment en estat ruïnós, és una construcció preromànica que, tal com revelen les restes subsistents, fou reestructurat i remodelat durant l’època romànica, o, potser, si hom té en compte la rusticitat de l’aparell, abans d’iniciar-se aquest període, és a dir, poc després d’haver estat construït l’edifici primitiu.
Així, doncs, l’edifici originàriament constava d’una única i petita nau, capçada a llevant per un absis carrat, al centre del qual hi havia una finestra espitllerada, que donava llum al santuari. Aquest finestral encara es conserva, com també és ben sencer un altre de característiques semblants, obert al mur de migjorn.
La porta, pel que sembla, s’obria al mur de ponent, davant la qual hi ha unes restes de parets, que devien correspondre a un porxo, adossat al temple, segurament, en una època més tardana.
Bé que no ha quedat cap resta de la primitiva coberta, és molt probable que aquesta es resolgués amb un embigat de fusta.
Al cap d’un temps, sense que hom en sàpiga la causa, aquest edifici devia enderrocar-se parcialment, cosa que propicià la construcció d’una nova coberta feta amb volta de pedra, fet que demostren alguns vestigis que encara s’aguanten precàriament. Al mateix temps, hom refeu també la nau i el santuari, el qual fou engrandit lateralment, bo i adquirint la mateixa amplada de la nau, de tal manera que havia de restar un edifici, tal com podem veure actualment, en el qual la nau i el presbiteri queden refosos en un sol pla rectangular. Ultra els dos finestrals espitllerats, quan hom reestructurà la capella, obrí una altra finestra, també al mur de migjorn, de reduïdes dimensions i que, a diferència de les altres, mostra doble escaix. L’aparell corresponent a la construcció preromànica presenta un aspecte força més groller que no pas el que hom refeu posteriorment de l’obra romànica, cosa que ajuda a diferenciar ambdues etapes constructives, tot i que la rusticitat es fa palesa en totes dues obres.
L’edifici, tot i que darrerament ha estat netejat, és una ruïna. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Francesc Villegas i Martínez: Sant Pere de Castellnou de Bages. Una església antiga recuperada, a “Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages”, núm. 31, segona època, Manresa 1981, pàgs. 32-34.