Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La capella s’alça propera al camí que mena a Sant Andreu de Castellnou, en un extrem de la moderna urbanització estesa dalt el Serrat de Castellnou i sobre la vila de Santpedor, a la banda sud-oriental del terme. Long. 1°50’09” — Lat. 41°48’17”.
Per a anar-hi cal anar a Santpedor, des d’on s’agafa la carretera que mena a Castellnou, la qual passa per entremig de la urbanització on s’alça la capella. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc després anomenat Castellnou, al lloc on sorgí el mas Torre Abadal. Fou sempre una capella del mas. El domini correspongué al monestir de Sant Benet de Bages, propietari de la finca.
La formació del patrimoni que havia de formar el mas arrenca de mitjan segle X, quan el comte Borrell de Barcelona desmembrà del seu gran alou, situat entorn del castell d’Or, una part del terme de Buc i una part del de Santpedor. En la part de Buc un matrimoni format per Guifré i Quíxol, amb el patrimoni propi i el que anaren comprant al llarg del segle, formaren un alou important que el 983 cediren al monestir de Sant Benet de Bages, i després ho tornaren a fer, de manera definitiva, llur filla Orfeta i Miró, el gendre, de manera verbal, esdevenint així el monestir propietat alodial. En una de les diverses compres, el 1007 el lloc ja s’anomenava Torre de Miró, però en esdevenir propietat de l’abadia de Sant Benet, el lloc prengué el nom de Torre Abadal, com succeïa en moltes propietats dels monestirs. El canvi de nom el trobem documentat el 1182, quan l’abat de Sant Benet feu l’establiment del mas Torre Abadal.
L’església apareix documentada el 1038 com a Sant Salvador de Castellnou. El 1301 sabem que l’església de Sant Salvador de Torre Abadal tenia uns ermitans anomenats Esteve i Berenguer, als quals el monestir confirmà les terres i drets que depenien de la capella. Les notícies segueixen al llarg del segle XIV, fins que el 1462 deixà de proveir-se el benefici que tenia el sacerdot que servia l’església, seguint, no obstant, tenint culte; fins i tot el 1686 s’hi feren reformes. Fa uns anys la zona propera a l’església fou urbanitzada, i fou aleshores quan l’església sofrí una restauració sense massa idea. (ABC)
Església
Capella d’origen romànic, però modificada posteriorment per un seguit d’obres, que li han fet perdre el seu estil originari alhora que dificulten de destriar-ne els elements primitius.
L’edifici fou aixecat al pas del segle XI al XII amb un pla d’una nau amb absis, estructura que, a desgrat de les reformes, encara s’ha mantingut fins als nostres dies.
Al final del segle XVII l’estat de l’edifici devia amenaçar ruïna, donat que, tal com consta en les notícies històriques, s’hi feren alguns arranjaments, consistents, probablement, en reestructurar una part de l’edifici i consolidar-lo amb l’adossament d’uns contraforts laterals. Al mateix temps hom devia refer la façana de ponent, on s’obrí un portal, actualment reemplaçat per un altre, fet de pedra artificial. Darrerament, en restaurar la capella, l’acabaren de desfigurar, puix que els agençaments no s’ajustaren a l’antic esquema romànic, sinó que es feren de manera arbitrària, sense pretendre en cap moment de retornar-li la seva fesomia primitiva. On es constaten més aquests fets és a la façana de ponent a l’interior, on la decoració és molt esdolceïda. No cal dir que aquestes restauracions, malgrat la bona intenció dels qui les feren, fan encara més dificultosa la visió de l’obra romànica.
No obstant això, a partir de l’edifici actual hom pot intuir que, originàriament, aquesta capella era formada per una nau coberta amb volta de pedra i reforçada amb un arc toral intermedi. A la banda de llevant l’església era rematada per un absis semicircular cobert amb volta d’un quart d’esfera, al centre del qual hi havia una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt, avui totalment transformada. La porta devia obrir-se al mur de migdia i l’espadanya devia ocupar el mateix lloc que l’actual. L’aparell original ha estat molt refet amb les restauracions.
Malgrat tot, l’edifici és ben conservat. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Capelles i Santuaris del bisbat de Vic, Sant Salvador de Torrabadal, a “Full Diocesà”, núm. 3387, Vic 14 de “marc de 1976.