Situació
Vestigis de l’absis de l’església, única resta que ens ha pervingut de l’edifici romànic.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església de Santa Maria es dreça al veïnat de Camps, petit nucli habitat estès a la banda nord-occidental del terme. Long. 1041’24” — Lat. 41°46’44”.
Per a anar-hi cal emprendre la carretera de Manresa a Calaf. Poc després del quilòmetre 13 i just després d’haver travessat un pont, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir una pista, en molt bon estat, que mena al llogarret de Camps, presidit per l’església, davant el portal de la qual hi ha les làpides sepulcrals. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, en el lloc de Cans. Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que té en l’actualitat, després d’un període de dependre de la de Santa Creu de Fonollosa com a sufragània. Depengué del monestir de Santa Cecília de Montserrat per donació comtal.
El lloc i l’església apareixen el 950 quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al castell de Montedon (nom antic de Castelltallat), anomenat Cantis, amb les esglésies de Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. I en el diploma carolingi atorgat el 951 pel rei Lotari confirmant els béns del monestir de Santa Cecília, figura l’església de Santa Maria de Cans.
El fet de dependre de Santa Cecília de Montserrat i de salvar-se els plecs de pergamins d’aquest sector, fa que es coneguin moltes donacions fetes en aquesta església pels habitants del terme. D’entre les notícies que proporciona aquesta abundosa informació hi ha l’existència de dos altars més, un datat el 1038, dedicat a Sant Joan, i un altre datat el 1093, dedicat a Sant Lambert; encara podem afegir que l’any 1081 es feu una donació per a l’obra de l’església.
Encara que creiem que fou parròquia molt aviat, no és fins el 1138 quan apareix documentada com a tal. No sabem quan, però degué produir-se després de 1438, que perdé la categoria de parròquia i passà a sufragània de la parròquia de Santa Creu de Fonollosa, situació en què es trobava el 1685. Al 1760 s’inicià la construcció d’un nou temple, desapareixent gairebé tot l’edifici antic. Després, en un arranjament parroquial, tornà a recuperar la parroquialitat que conserva avui. (ABC)
Església
Del temple romànic, atès que l’edifici fou reedificat de nou el segle XVIII, no en queda pràcticament res. L’únic vestigi que recorda d’una manera palpable l’antiga construcció rau en un petit fragment d’absis, corresponent a la socolada, que reposa sobre els fonaments, també visibles, que, en últim terme, troben suport en el rocam natural.
Aquesta socolada, que apareix a l’interior de l’antiga rectoria, és formada per una sola filada, d’uns 270 cm de recorregut, constituïda per blocs de pedra ben carejats i polits, i de mides notables.
Per bé que aquests vestigis són molt migrats; amb tot sembla que corresponen a una obra romànica força avançada, probablement del segle XII o del començament del XIII. (FJM-AMB)
Necròpoli
Dibuix en planta de les sepultures que hi ha davant la porta d’entrada a l’església, datables del segle XIII.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Davant el soler del portal hi ha un conjunt de làpides sepulcrals romàniques, datables del segle XIII, que mostren unes formes escultòriques ben interessants. Atès que són situades davant la porta del temple, aquesta servirà de punt de referència en llur descripció. Així, doncs, descriurem primerament la làpida situada a l’esquerra del portal i a la dreta de l’espectador, i a partir d’aquesta continuarem la descripció de les restants.
La primera llosa és ornada amb una creu i una torrella, separades per una banda que no arriba als extrems de la pedra. La creu té els braços desiguals i més amples als extrems, i de la seva base, encarada al cantó oposat del portal, sorgeix un tascó, com el que exhibeixen les creus processionals. La torrella, que segueix la mateixa orientació de la creu, té forma rectangular i és coronada per tres merlets asimètrics.
La llosa que ve a continuació mostra una decoració molt simple, consistent en una ratlla molt prima que sorgeix del vèrtex d’un triangle isòsceles. En aquesta mateixa llosa sembla que hi havia un altre triangle en un extrem, però ara és molt desdibuixat.
Una de les làpides del conjunt. És situada a l’extrem dret del dibuix.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Una de les làpides del conjunt. Es troba situada al centre, vers mà esquerra, del dibuix.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Després d’aquesta en segueixen dues més, de les quals, a la contigua al portal, torna a repetir-se la banda que, en aquest cas, arriba fins als extrems, dividint la làpida en dos compartiments. En el primer hi ha una creu semblant a la que hem descrit anteriorment i que era continguda en la primera llosa, mentre que en el segon hom pot veure la figura molt esquematitzada d’un personatge, que té els braços enlairats en actitud orant i que, per la seva indumentària —hom sembla endevinar que porta una túnica—, podria tractar-se d’un prevere.
Sobre aquesta làpida n’hi ha una altra, més allargassada, que és ornamentada amb una creu de braços desiguals, proveïda d’un peu semicircular. A continuació una llosa llisa, després de la qual n’hi ha una altra, que conté un petit triangle isòsceles, el vèrtex del qual arrenca d’una barra molt curta. A frec d’aquesta n’hi ha dues més sense cap motiu decoratiu, bé que sobre elles i separada per un ampli espai, hom n’observa una altra, decorada amb una banda que, a la part superior, es bifurca en dos brancals. Fregant la darrera làpida llisa n’hi ha una que repeteix la figura que prega amb els braços enlairats i una creu més simple que les altres. Ambdós elements són separats per una banda que recorre tot el llarg de la pedra.
Aquest conjunt lapidal és ben conservat, bé que l’herbam ha crescut entre les juntures, delimitant el perímetre de cadascuna de les làpides i, fins i tot, mig tapant alguns dels elements esculpits. (FJM-AMB)
Columna
Base de columna, abandonada vora l’església de Santa Maria de Caselles, amb una cúpula en creu.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Abandonada en un camp situat a tocar l’església de Santa Maria de Caselles, hom pot veure-hi la base d’una columna que, per les seves característiques, es pot datar del segle XIII i que, probablement, procedeix de l’església romànica de Santa Maria de Camps.
Es tracta d’una peça de pedra formada per una esfera en creu, que ve donada per l’encreuament de dues voltes de pedra massissa que arrenquen d’un pla més o menys quadrat. Del centre de l’esfera sorgeix un fragment cilíndric, de 25 cm de diàmetre, on devia unir-se el fust de la columna. Altrament el pla de la base és difícil de mesurar, ja que el seu perímetre, pel fet d’haver estat malmès, mostra una superfície irregular. (FJM-AMB)