Situació
Un aspecte de l’indret on hi ha les sepultures, pertanyents a diversos tipus.
F. Baltà
Es troben a uns pocs metres dels enderrocs de l’esglesiola de Sant Esteve, al costat d’una barraca de pedra seca dels antics vinyataires. Long. 1°41’15” — Lat. 41°46’50”.
Agafant un camí que, sortint del llogarret de Camps en direcció a llevant, hom hi arriba al cap d’uns 800 m passat el cementiri.
Necròpoli
Aquests enterraments estan excavats a la roca i són en nombre de tres. El primer d’ells és de planta ovoidal (tipus C), si bé presenta una petita protuberància que sembla insinuar una petita espatlla. La seva llargada és de 1,81 m i té unes amplades de 0,30 m, 0,40 m i 0,20 ms (cap, cos i peus respectivament).
La profunditat és regular en tota la superfície interior, 0,25 m, i l’orientació segueix l’eix nord-oest—sud-est. Al seu costat hi ha un petit forat circular.
La segona la podem considerar, amb gairebé absoluta seguretat, com a pertanyent al model dit pisciforme (D). Orientada de llevant a ponent (est-oest), fa 1,80 m de llargada, 0,25 m d’ample a la part del cap, 0,40 m a la part central i 0,22 m als peus. La profunditat també és de 0,25 m.
La darrera és més aviat trapezial (forma B) puix té 1,90 m de llarg, 0,40 d’ample al cap, 0,37 al cos i 0,25 m als peus. La profunditat és de 0,26 m (molt regular en totes elles com es pot observar) i l’orientació idèntica a la primera que hem descrit. Aquesta es troba en un bloc desprès i esllavissat.
Bibliografia
- Jordi Bolòs i Montserrat Pagès: Les sepultures excavades a la roca, a Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, “Acta Mediaevalia”, annex I, Barcelona 1982, pàg. 96.
- Josep M. Claret i Tardà: Altres monuments d’aquesta regió. Bages-Anoia, a “Butlletí del Centre Excursionista de Montserrat”, núm. 4, Manresa 1980, pàg. 9.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages, a “Dovella”, núm. 5, Manresa 1982, pàgs. 14-15.
- Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 81.