Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-occidental.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Capella situada a l’extrem meridional del terme, ranejant el de Castellgalí, i emplaçada, actualment, dins una propietat privada, adjunta a la fàbrica, prop de la carretera de Manresa a Abrera i a tocar del riu Cardener. Long. 1°50’21” - Lat. 41°41’55”.
Hom hi va per la carretera de Manresa a Abrera. En arribar a la colònia fabril dels Comdals cal desviar-se, a mà dreta, just en arribar a un pont que cal travessar tot seguit per anar a l’altre cantó de la carretera, on s’alça la capella dins un clos particular proper a la fàbrica i a l’estació. Cada diumenge, a les 10 del matí, s’hi celebra la missa, moment que és molt adient per a visitar-la, ja que fora d’aquesta estona, a vegades, és difícil de poder anar-la a veure. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc dels Comdals. No degué passar de capella rural vinculada al mas Comdals. Depengué, com el mas, del monestir de Santa Cecília de Montserrat.
El lloc dels Comdals apareix esmentat el 1049 quan els vescomtes de Barcelona, Udalard i Guilla i llurs fills, Geribert i Bonfill, vengueren a l’abat Guillem de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al terme del castell de Bonifaci anomenat Guàrdia, i al lloc dels Comdals, al comtat de Manresa. Segurament que la part corresponent als Comdals és el lloc que aquí estudiem, car al fogatge del 1365-70 figura el mas Comdals com a dependència de Santa Cecília de Montserrat.
No hem pogut obtenir cap altra dada referent a llocs anomenats Comdals que pugui correspondre al lloc present.
L’església de Sant Jaume deuria ser la capella del mas Comdals i dependre del monestir propietari del lloc i potser per això no és esmentada en les visites pastorals que feren els bisbes de Vic.
Actualment té culte com a capella de la colònia dels Comdals, però es troba dins el clos murallat de la torre del propietari. (ABC)
Església
Capella d’origen romànic, però modificada i reestructurada posteriorment amb un conjunt d’obres i restauracions de les quals la més patent és l’ampliació de la nau amb un cos d’edifici, que l’allargassà desmesuradament. L’edifici romànic, obrat segurament a la segona meitat del segle XII, consta d’una sola nau coberta amb una volta apuntada, que és reforçada amb arcs torals. A la banda de migdia es desplega un absis semicircular cobert amb volta d’un quart d’esfera, al centre del qual s’obre una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt. La capçalera s’uneix a la nau amb un ressalt que fa la degradació i introdueix l’absis. Tant la porta, oberta a tramuntana, com els finestrals desclosos a migdia corresponen a refeccions posteriors. La nau romànica s’uneix a la moderna mitjançant una arcada de força mal gust. A l’extrem oposat a la capçalera de la nau moderna hi ha un altre portal fet amb dovelles i cobert amb un arc de mig punt, les mides del qual són desproporcionades a les mesures del petit temple. A la banda de migdia es dreça un campanar de torre que abans es devia comunicar amb la nau a través d’una porta, ara tapiada. L’aparell és fet amb blocs de pedra disposats en filades.
L’estat de l’edifici és bo, però ha estat força desparençat per unes restauracions molt poc encertades. (FJM-AMB)