Situació
Les restes d’aquesta torre són enfilades dalt un pujol que, des de migjorn, senyoreja les cases de Monistrol, als peus dels alterosos relleus montserratins. Long. 1°50’48” - Lat. 41°36’37”.
Aspecte que ofereixen les ruïnes des del costat de tramuntana.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Vista de conjunt de la torre, esfondrada, des del costat de ponent.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Hom hi va des de Monistrol de Montserrat emprenent la carretera que puja al monestir. Poc després d’haver iniciat la pujada i abans d’arribar al quilòmetre 5, hom troba, a mà esquerra, un edifici de la Telefònica, al costat del qual comença el corriol que, enfilant-se costa amunt, mena als peus de la torre. (FJM-AMB)
Història
Aquesta torre degué tenir només funcions de guaita al servei dels habitants del terme de la parròquia de Monistrol de Montserrat i després, al final del segle XIII, s’hi afegí el control del pont que es construí a Monistrol de Montserrat, al lloc on hi ha l’actual reformat, i el segle següent encara s’hi afegí la vila de Monistrol.
No disposem de cap notícia històrica que documenti l’existència d’aquesta torre, les pedres de la qual són l’únic document que resta.
L’estat actual és de ruïna i es troba en un equilibri molt precari; en qualsevol moment pot caure l’única part que resta dempeus. (ABC)
Torre
Torre de planta circular, de la qual, ara, queda ben poca cosa. Resten, però, un fragment de paret arquejat d’uns 390 cm, situat a ponent, i un altre tros, força més curt, situat a la banda nord-oriental. Aquest darrer s’ha salvat de l’enderroc perquè al moment de caure aconseguí recolzar-se en l’altre, que ara el sosté precàriament. El gruix d’aquests murs és de 150 cm, als quals cal afegir-n'hi 20 més, que és el que fa la socolada que recorre la part baixa dels paraments exteriors. Altrament, a l’interior, hi ha un banc adossat al mur que, on té més gruixària, assoleix els 80 cm que forma part de la banqueta de fonamentació. El diàmetre intern, extret a partir de les mesures obtingudes entre tres punts donats, és de 480 cm. Si a aquesta xifra sumem dues vegades els 150 cm de les parets ens donarà un diàmetre extern de 680 cm que, a la base, comptant la socolada, arribaria als 720.
Ambdós murs es mantenen drets pràcticament fins a l’alçada del primer pis, que és delimitat per les restes de la cobertura del nivell inferior, la qual, tal com es desprèn d’aquests vestigis, era resolta amb una falsa cúpula rebaixada, és a dir, que l’eix central, de mantenir-se sencera, seria bastant més curt que el radi de la circumferència.
Tot i que no és gaire el que queda de l’edifici, tanmateix encara són perceptibles els vestigis d’una obertura, probablement la porta, situats sobre la coberta del nivell inferior i encarats a la banda que mira el poble.
L’aparell és fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, que han estat molt ben tallats en escaire i que es distribueixen en ordenades filades horitzontals i a trencajunt. Aquests carreus són ben lligats amb un morter molt compacte de color grisenc, fet amb una mescla de calç i sorra de gra força gruixut. L’espai que hi ha comprès entre les dues filades visibles, interna i externa, adquireix un aspecte molt consistent a causa de la presència d’aquest morter tan compacte, gairebé petrificat, que, a més a més, encara acull grava i blocs de pedra, sense tallar, disposats desordenadament.
L’edifici és ja una ruïna.
Atès el que queda i tenint en compte l’aparell, sembla que aquesta torre fou aixecada avançat el segle XI o a principis del XII. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Montserrat i els seus castells, a Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1976, pàgs. 682-700.
- Josep M. Gasol i Almendros: Monistrol de Montserrat, a Geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona 1981, pàgs. 109-110. (FJM-AMB)