Necròpoli de la solana del Racó de les Monges (Mura)

Situació

Vista d’una de les sepultures poc després d’ésser excavada, amb els ossos que encara hi havia dintre. Foto feta el 22 de novembre de 1981).

J.M. Claret

Aquesta necròpoli es troba al que en podríem anomenar sector ponentí del municipi de Mura, al costat mateix de Rocafort i Pont de Vilomara. Long. 1°54’10” - Lat. 41°41’30”.

Per arribar-hi, hom surt del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort i al cap d’alguns centenars de metres, al punt on la carretera travessa la riera de la Santa Creu, es desvia per un camí que segueix més o menys paral·lelament la riera esmentada i porta a la Casa Nova de Sant Jaume. Un cop allí cal deixar la pista que fins aleshores seguíem i pujar per una altra que condueix a les Balmes Roges (Vall de la Rovira), però al primer trencall l’hem de deixar i seguir una pista molt malmesa que s’endinsa pel mig del bosc (la seva utilització en tasques d’explotació forestal és evident) i que passarà pel mig del cementiri.(ADJ-JGB)

Necròpoli

No fa gaire, en obrir-se una pista forestal, l’atzar va fer que hom ensopegués amb una petita necròpoli de cistes al bell mig del bosc. Al cap d’un cert temps, membres de la secció d’arqueologia del Centre Excursionista Montserrat la donaren a conèixer. Com molt sovint sol passar, l’estat de conservació es feu ràpidament deplorable a causa de les típiques profanacions, si bé encara hi romanien força ossos en un relatiu bon estat.

Planta del conjunt de la necròpoli amb les tombes orientades est-oest.

A. Mazcuñan-F. Junyent

Planta i secció d’una de les sepultures d’aquesta estació. Totes elles formen una caixa formada per un conjunt de lloses.

A. Mazcuñan-F. Junyent

Aquest cementiri té tres sepultures evidents i una altra de suposada que conserva sols una llosa. Estan obertes al vessant de migjorn de la muntanya i llur orientació és est-oest. Les seves restants característiques les descriuen com una caixa formada per diverses lloses als costats, una a cada extrem i moltes a la coberta tot formant una planta rectangular, lleugerament trapezial. Una d’elles, que prenem com a model, fa 1,96 m de llarg, 0,58 m d’ample a la capçalera i 0,50 m als peus. La fondària és de 0,43 m. (ADJ-JGB)

Bibliografia

  • Josep M. Claret i Tardà: Visita a la necròpoli de la Solana de les Monges, a “Butlletí del Centre Excursionista Montserrat”, Manresa 1982, pàgs. 6-8.
  • Antoni Daura i Jorba i Joan Galobart i Badal: L’arqueologia al Bages (II). Necròpolis medievals, a “Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació”, núm. 6, Manresa 1983, pàg. 83-84. (ADJ-JGB)